Rethinking Feminism II: 20 anys en femení de bon matí

Ja fa mesos que estic investigant, llegint, escrivint i sobretot pensant en què vol dir avui ser feminista. En com ha evolucionat el moviment, la corrent, la lluita o reivindicació original; i pensar, ara mes que mai, ens convé. Ens convé perquè sortosament hi ha molts moviments recents que volen visibilitzar, posar en valor, mostrar, empoderar, premiar, proposar, promocionar i celebrar el talent femení i això ho hem de fer des de la coherència, des de l'estratègia i, sobretot, des de l'autenticitat.

Podem, i hem de rellegir, a Virginia Wolf, Alice Walker. A Marina Subirats, Mary Beard, Betty Friedan, Sara Berbel, Simone de Beauvoir, Chimananda Ngozi o Yuval Noah, entre d'altres, per poder comparar que era el feminisme fa 60 anys i que és AVUI. Passem d'un concepte de feminisme lligat a revolució, a activisme, a poder econòmic a un feminisme d'inclusió, diversitat, igualtat i societats més felices i justes.

Passem de reivindicar amb dolor, pèrdues i renúncies a exigir, perquè som el 51% de la població del planeta i perquè prenem el 80% de les decisions de compra del mercat i perquè mirem més a llarg termini i pensant en el conjunt de la societat. Passem de ser vistes com una agressió o quatre histèriques que ensenyen les tetes i criden a ser dones catedràtiques, executives, líders formades, ben connectades, amb arguments i poder de canvi.

I tot aquest enorme ventall de dones estan incloses en el moviment que encara en diem #Feminisme.

20 anys fent-me dona, parafrasejant Simone de Beauvoir

 El 23 de juny de 1998, just ara fa 20 anys el senyor Albert Vilardell –President de la Cambra de Comerç de Terrassa- em va demanar ser la 1a dona membre del Ple de la Cambra. Jo era molt jove i ja tenia clar que a un repte així no podia dir que no. No tenia massa clar què implicava, però vaig agafar el repte. Després de 113 anys d'història de la institució, una dona de 28 anys seria la PRIMERA dona al Ple; en un entorn de comerç, on les botigues, els botiguers i la clientela són majoritàriament dones. El món al revés.

"Som el 51% de la població del planeta i perquè prenem el 80% de les decisions de compra del mercat"

Al cap d'uns mesos em tocava el mateix rol pioner a la Patronal CECOT també de Terrassa dins el CERCLE de Joves Empresaris- en aquell moment presidit per Antoni Abad-; essent també la primera dona a la taula. 10 anys més tard va ser el Gremi de Publicitaris de Catalunya –presidit per Àngel Abancens – qui em va demanar ser la 1a vicepresidenta després de 80 anys d'Història en masculí.

Tots aquests càrrecs de visibilitat, poder i decisió en entorns històricament masculins, i on mai una dona havia estat, eren un repte. Però hi ha dues condicions molt importants perquè això passes: primer va ser un home en els tres casos qui m'ho va demanar. I segona, jo vaig acceptar.

Autenticitat; un discurs coherent

Per tal d'aconseguir una societat més diversa, feliç, competitiva, justa i humana necessitem que dones i homes anem junts en aquesta revolució, aventura, expedició. Perquè ho sabem, no som ingènues, ELLS encara manen i per arribar a decidir de veritat encara és un home qui ens ha de proposar ocupar la cadira, en la majoria dels llocs de poder del nostre país.

"Per arribar a decidir de veritat encara és un home qui ens ha de proposar ocupar la cadira"

Però siguem coherents en el missatge, en la comunicació, en el plantejament perquè el pitjor que ens podria passar és que sembles maquillatge tot aquest moviment i ens anéssim a l'altre extrem. 

Que s'apuntin a la moda. És un moment meravellós, és extraordinari que en un any hagin nascut plataformes per la dona en tots els sentits, però hem de rellegir i repensar constantment perquè el que estem construint sigui per sempre.

Des  dels meus 17 anys de carrera, en aquest sentit estic feliç de formar part d'aquest canvi, del camí recorregut i de què ara -mes que mai - el mercat, la societat, la humanitat estigui receptiva i demani a crits aquest nou paradigma, però fem-ho bé. Fem-ho amb tothom; homes i dones que vulguin fer el camí junts i que es lleven de bon matí amb aquest objectiu activista inclusiu i divers; amb la cara ben neta, sense maquillatge.