Resistir no serà suficient

Aquesta pandèmia té tres etapes prou clares. La primera va ser amb l’aparició de la Covid i tothom confinat, i va anar de març a juliol. La segona és ja desconfinats però amb la Covid passejant lliure pel nostre entorn amb tota la incertesa que això comporta, i això durarà fins que no el puguem gestionar millor, bé sigui amb vacunes o amb millores en la diagnosi i el tractament. Això no sabem quan passarà, però personalment penso que haurem d’esperar gairebé tot el 2021. Aleshores començarà la tercera etapa, amb la Covid raonablement controlada i aleshores sí que podrem parlar de nova normalitat, que ves a saber com serà després dels danys que haurem patit.

Ara estem clarament a la segona etapa i la prioritat és resistir. El risc ens obliga a prendre decisions amb greus conseqüències. Les mesures d’higiene, les limitacions d’aforament, les restriccions de mobilitat, la distància social i tota la resta de mesures que cal respectar segur que estan més que justificades, però també és cert que modifiquen greument la viabilitat de moltes activitats i ens canvien el caràcter. S’aturen inversions, es frenen contractes, es tanquen empreses, es devaluen actius, es perden llocs de treball... En aquest context la prioritat és resistir, superar aquesta dura etapa i mirar d’arribar vius a la següent. Segur que hi ha qui trobarà oportunitats i aconseguirà créixer i guanyar, però la majoria està mirant de superar el temporal minimitzant danys.

"El risc ens obliga a prendre decisions amb greus conseqüències. La majoria està mirant de superar el temporal minimitzant danys"

Però resistir no serà suficient. Si aconseguim superar-ho, la realitat post-Covid no ens permetrà continuar treballant com ho havíem estat fent abans que tot això passés. Tant treballadors com clients exigiran noves maneres de fer, i probablement fins i tot noves categories de productes i serveis. Menys reunions presencials, més serveis telemàtics, opcions més personalitzades, més capacitat d’innovació, millors temps de resposta... i probablement més solucions locals, menys desplaçaments internacionals, entorns laborals més conciliadors, més contacte amb la natura, més estones a casa i, fins i tot, més gent cuinant.

Però tot això són territoris nous que cal explorar i que difícilment podrem assolir sense fer diferents proves i alguns errors. No és senzill ni obvi descobrir quin és el nivell de teletreball més adequat per cada departament d’una empresa, com tampoc ho serà organitzar cadenes d’aprovisionament menys dependents de la Xina o aprendre a planificar contemplant la incertesa com una variable. Aquesta segona etapa en la qual ens trobem ara és el laboratori d’idees de la tercera etapa. Ara és el moment de fer proves, perquè tothom està disposat a entendre que no sapiguem com es fa i ens perdonarà si hem de corregir coses. Si proposem quatre dies de presencialitat i un de teletreball, no passarà res massa greu si al final resulta que el model bo era tres més dos. Si no havíem fet mai el lliurament de comandes a domicili i ara ens estrenem explicant-ho de manera honesta, probablement ens perdonin alguna de les errades que segur patirem.

L’etapa dos és d’adaptació i resistència, però ningú entendrà que arribem a l’etapa tres sense haver après coses. Cal aprofitar aquest any que tenim pel davant per fer proves i canvis. Resistir no serà suficient.