On serem d’aquí vuit anys

Tothom que llegeix aquestes línies va viure l’any 2013 i pot recordar com érem i com estàvem. És l’any en que es va fundar VIA Empresa, l’any que commemoràvem el centenari del naixement de Salvador Espriu i també l’any en que els catalans ens vàrem donar les mans formant una cadena humana de 400 kilòmetres resseguint el traçat de la Via Augusta des del Pertús fins a Vinaròs. Des d’aleshores han passat vuit anys i han canviat moltes coses. Abans teníem un President, un Papa i un Rei. Ara no tenim President però ves per on tenim dos Papes i dos Reis, amb un titular i un emèrit en cada cas. També hi ha qui dirà que hem perdut la salut, l’economia i l’alegria, però és ben cert que hem accelerat la transformació digital i pres encara més consciència de la importància de la recerca i la ciència en el benestar de les persones. Hem après que la cultura és segura i que no volem viure sense abraçar la gent que estimem. Vuit anys ben intensos.

Per contrast, podríem jugar a imaginar on serem d’aquí vuit anys, el 2029. És un exercici que ajuda a posar en evidència si som més o menys optimistes o pessimistes. Hi haurà qui dirà que segur patirem noves pandèmies, segur serem més pobres, i segur que serem menys lliures. Però també trobareu qui dirà que estarem millor, que haurà estat un punt d’inflexió que ens haurà portat  a redissenyar les nostres institucions, tornar a dinamitzar la nostra economia, i oferir unes millors expectatives a la gent i al planeta. Afortunadament en veritat tot això només dependrà del nostre ànim i d’allò que fem d’ara en endavant. El destí no està escrit i encara que la decadència sembli impossible de revertir, la història dels humans és cíclica i tot el que puja, baixa. Però també és cert que tot el baixa, puja.

Si alguna cosa hem après aquests darrers vuit anys és que res és possible si no anem junts, i que tot és possible si estem d’acord

Si alguna cosa hem après aquests darrers vuit anys és que res és possible si no anem junts, i que tot és possible si estem d’acord. No parlo només de política. Parlo de política, de ciència, de cultura, d’economia, de vacunes i de medi ambient. I també hem après que no es pot tolerar, ja no, que es mercadegi amb la nostra salut i la nostra vida. No parlo només de les patents de les vacunes. Parlo de patents, de política, de ciència, de cultura, d’economia i de medi ambient. Hem après que no pot ser que els recursos vagin a parar als de sempre, necessitem que aquest cop vagin a parar a tothom. I no parlo dels fons europeus, sinó també de la política, la ciència, la cultura i el medi ambient.

És fals que vuit anys després ja no siguem capaços d’agafar-nos les mans i formar una cadena humana en defensa dels nostres objectius. Ben al contrari, la societat civil està més ferma i determinada que mai a tirar això endavant. I això és tot: la ciència, la cultura, l’economia i el medi ambient. La política, no sé.