Globalització - un mite o realitat?

La globalització és un terme comunament utilitzat per tots els agents: economistes, polítics, empresaris, sociòlegs, filòsofs, periodistes, professors. Tothom parla de la globalització econòmica, cultural, mediambiental, política, tecnològica o financera. És cert que la globalització és un fet, però vivim en un món totalment globalitzat?

A primera vista, la globalització és percebuda com l'augment de la connexió entre els països i la uniformitat de gustos i comportaments dels consumidors que poden comprar Coca-Cola i hamburgueses de Mc'Donalds a gairebé tot el món. És difícil no estar d'acord amb aquesta percepció de la globalització. Temps enrere, la comunicació era més difícil i els estils de vida i els costums variaven molt d'un país a un altre.

Cada societat tenia la seva particular forma de vestir, de preparar el menjar o de relacionar-se amb altres. Actualment, aquestes diferències locals són substituïdes per models culturals dominants que s'estan estenent per tot el món com a resultat de la globalització cultural. El consum de béns s'uniformitza a tot el planeta a causa de la difusió per part de les empreses multinacionals de determinats gustos i comportaments mitjançant la seva publicitat i els mitjans de comunicació. La tendència de la producció és organitzar-se a escala mundial, ja que les noves tecnologies permeten dividir el procés de fabricació en fases i localitzar cadascuna d'aquestes en diferents països per reduir els costos empresarials.

"El consum de béns s'uniformitza a tot el planeta a causa de la difusió per part de les empreses multinacionals de determinats gustos" 

Gràcies a les noves Tecnologies d'Informació i Comunicació, les persones de tot el món poden comunicar-se més ràpidament, intercanviar coneixements, veure les mateixes pel·lícules, escoltar la mateixa música, etc. Un programador de Polònia o Espanya no ha de traslladar-se als Estats Units per treballar en una empresa de software americana. Ho pot fer des de casa seva, gràcies a internet. Ja no existeixen barreres d'espai ni de temps. Sembla que tothom està estretament integrat i connectat.

De fet, al llibre titulat The World is Flat: A brief history of the twenty-first century ,Thomas Friedman, periodista del New York Times guanyador de tres premis Pulitzer, descriu la globalització mitjançant un testimoni ocular en els racons més llunyans del món, entre ells l'Índia. Basant-se en les seves observacions, Friedman ha arribat a la conclusió de que el món s'està aplanant, connectant-se en una xarxa global, en la qual els països considerats "mercats emergents" són capaços de competir en un àmbit global, desafiant les potències tradicionals com els Estats Units o el Japó.

No obstant això, si analitzem els indicadors de desenvolupament mundial, resulta difícil afirmar que el món sigui molt pla. Segons les dades del Banc Mundial de l'any 2017, el Producte Interior Brut global és de 80.683 bilions USD, el 45% del qual va ser produït per tan sols tres països, que representen les majors economies del món: els Estats Units (amb el PIB de 19.390 bilions USD), Xina (12.237 bilions USD) i el Japó (4.872 bilions USD). Entre les economies més petites del món trobem Tuvalu (amb un PIB de 39,73 milions USD), Naauru (113,82 milions USD) i Kiribati (196,15 milions USD). També trobem molta desigualtat si analitzem el PIB per càpita. Mentre que el PIB per capità de Luxemburg, el país més ric del món, és de 104.103,0 USD, el de Burundi, el país més pobre del món, és de tan sols 320,1 USD.

Hi ha una bretxa enorme entre els països altament desenvolupats i els països en vies de desenvolupament pel que fa al seu desenvolupament econòmic i els seus ingressos, però també en relació amb el desenvolupament tecnològic i social, que causa grans diferències en el nivell i la qualitat de vida. Aquestes diferències i desigualtats fan que moltes persones estiguin en contra de la globalització, afirmant que només se'n beneficien els països més desenvolupats i rics. Els països més pobres no participen normalment d'aquest procés, ja que no són suficientment atractius econòmicament per atraure importadors i inversors estrangers. Això indica que la globalització és encara un procés incomplet i que no es pot afirmar que ens trobem en un món 100% globalitzat.