• Opinió
  • L'opinió
  • El govern espanyol i l'OPA sobre el Sabadell: un joc de tensions i oportunitats
Professor del departament de Finances d'Eada Business School

El govern espanyol i l'OPA sobre el Sabadell: un joc de tensions i oportunitats

26 de Gener de 2025
Joan Tarradellas

En un escenari financer global cada cop més competitiu, les grans operacions de consolidació bancària s'han convertit en l'epicentre de la lluita pel lideratge en el sector. L'oferta pública d'adquisició (OPA) presentada pel BBVA sobre Banc Sabadell no és l'excepció. No obstant això, darrere d'aquest moviment empresarial que pretén remodelar el panorama bancari espanyol, s'amaga un repte crucial: el possible veto del govern espanyol, el qual, tot i no tenir poder directe sobre l'OPA, podria desbaratar qualsevol possibilitat de fusió. Un bloqueig que no només podria canviar el curs de la transacció, sinó que també podria tenir repercussions profundes en l'economia del país.

 

El poder del govern: un pilar d'estabilitat o un obstacle?

Sota el marc legal vigent, específicament la Llei 10/2014 d'Ordenació, Supervisió i Solvència d'Entitats de Crèdit, el govern espanyol posseeix una autoritat considerable en la supervisió de fusions bancàries. Si bé no pot intervenir directament en l'OPA en si, té la capacitat de vetar la fusió un cop consumada l'adquisició. Aquesta facultat de bloqueig s'exerceix amb l'objectiu de salvaguardar aspectes clau com la competència, l'estabilitat financera i l'interès públic. En un país com Espanya, amb un sistema bancari altament interconnectat, qualsevol moviment que alteri l'estructura del sector podria tenir conseqüències de llarg abast. L'executiu no només s'enfronta a un repte legal, sinó també a una cruïlla política i econòmica de gran importància.

Sinergies i estalvis: ¿El Dorado financer o una utopia?

Un dels principals atractius de la fusió entre BBVA i Banc Sabadell rau en les sinergies projectades. S'espera que la unió d'aquestes dues entitats financeres generi un estalvi anual de 850 milions d'euros, desglossats en diversos fronts. En l'àmbit administratiu i tecnològic, s'estima una reducció de costos de 450 milions d'euros. D'altra banda, les despeses de personal podrien baixar en 300 milions d'euros, mentre que els costos financers es veurien reduïts en altres 100 milions.

 

"Les reestructuracions inicials, tot i ser necessàries, són costoses i podrien diluir part dels beneficis esperats en els primers anys"

Aquests números no són simples projeccions; representen el cor de l'operació, el factor que podria transformar aquesta OPA en un èxit rotund. No obstant això, la fusió no està exempta de reptes. En primer lloc, les reestructuracions inicials, tot i ser necessàries, són costoses i podrien diluir part dels beneficis esperats en els primers anys. Aquests estalvis, que representen un 34% de la base de costos combinada de les dues entitats, es materialitzarien plenament en un horitzó de tres a cinc anys després de la fusió, assolint el seu màxim potencial el 2026. 

Rendibilitat a llarg termini: inversió atractiva o risc financer?

Un dels factors determinants per avaluar la viabilitat d'aquesta operació és la Taxa Interna de Rendibilitat (TIR), que es configura com l'eina clau per mesurar la rendibilitat de la inversió en funció dels fluxos de caixa futurs. Examinem dos possibles escenaris de l'operació.

  • Escenari 1: fusió i sinergies. Fent una estimació d'aquest escenari amb la poca informació disponible, amb la fusió consumada i les sinergies plenament realitzades, els fluxos de caixa totals serien la suma dels fluxos de caixa del mateix Banc Sabadell més les sinergies. Aquest escenari generaria una TIR estimada de l'11,5%, superant significativament el cost de capital mitjà del sector bancari.
  • Escenari 2: veto del govern espanyol. Sense fusió hi ha OPA, però no hi ha sinergies. D'altra banda, en un escenari sense fusió, on les sinergies no es materialitzen, el preu pagat per l'operació tindrà únicament com a recompensa la mateixa generació de caixa del Banc Sabadell. L'altíssim preu que es preveu pagar per l'OPA -i que podria pujar encara més en els pròxims dies- fa que la TIR, ara sense sinergies, caigui a un modestíssim 3,5%. Aquesta xifra amb prou feines supera la rendibilitat del bo alemany, la qual cosa converteix l'OPA en una opció molt poc atractiva per als inversors. És un recordatori clar que els beneficis de la fusió no són només un caprici, sinó una necessitat si es vol que aquesta operació sigui financerament viable.

El govern espanyol: el guardià del futur mapa bancari

Amb la presentació dels resultats de 2024 a tocar, tots els ulls estan posats en les decisions que prendrà l'executiu central. Sense les sinergies esperades, l'OPA podria perdre el seu atractiu financer, portant la fusió a un carreró sense sortida. No és només una qüestió de números; és un acte d'equilibri delicat que podria definir el futur del sector bancari a Espanya. En mans del govern espanyol, la pregunta és clara: aprovar la fusió o vetar-la?