Els grans problemes tecnològics no són tecnològics
20
de Gener
de
2025
El 2024 va estar marcat per caos cibernètic, amb tots els ingredients d’un bon thriller tecnològic. Els atacs de ransomware van fer saltar pels aires empreses i governs, deixant clar que la seguretat digital encara té més forats que un colador. Mentrestant, una actualització defectuosa de programari, amb Microsoft i CrowdStrike passant-se la pilota, va provocar una interrupció global digna d’un ciberatac de manual. El ciberespionatge tampoc va fer curt: periodistes i activistes van ser el blanc d’una vigilància més agressiva que mai. I, per si no fos prou, la intel·ligència artificial va acabar de sacsejar-ho tot, redefinint el panorama de la ciberseguretat com un terratrèmol digital.
I ara una revelació que us sorprendrà: El problema no és tecnològic.
Hi ha una metàfora clàssica que diu que no importa com sigui de sofisticat el martell si el problema no és el clau. Això és exactament el que passa avui dia amb molts dels grans reptes tecnològics: no són problemes de tecnologia, sinó de persones, processos i prioritats.
"El ciberespionatge tampoc va fer curt: periodistes i activistes van ser el blanc d’una vigilància més agressiva que mai"
La història es va repetint amb diferents notícies que tenen una mateixa lectura, ja que la tecnologia no és una vareta màgica que soluciona els problemes. Pot accelerar, optimitzar i transformar, però només si la cultura, les polítiques i les pràctiques que l’envolten estan alineades i no s’utilitza com un pedaç d’un problema més gros.
Si vols saber-ne més
Poso per exemple el canvi climàtic: grans centres de supercomputació estan treballant amb bessons digitals, empreses treballen amb sensors ultrasensibles, i altres eines increïblement avançades per oferir dades en temps reals i d’escenaris futurs sobre com combatre el canvi climàtic, però si no som capaços de posar-nos d’acord en mesures polítiques globals, aquestes tecnologies són només un pedaç per veure com en pocs anys serem cendra.
Ja hem dit que aquest passat 2024 ha estat ple d’atacs informàtics devastadors, però si ho analitzem en profunditat veurem que no han estat fets amb algoritmes ultrasecrets o màquines d’intel·ligència artificial maligna: la majoria han començat per un simple error humà: una clau d’accés compartida, un enllaç clicat en un correu o un whatsapp, o una dada personal publicada sense pensar.
I és que dins del món del hacking existeix el terme “enginyeria social”, que és l’art de manipular les persones o les empreses perquè revelin informació, i al 2024 ha estat al centre de molts d’aquests incidents. Això ens deixa una tasca pendent pel 2025: per molt que invertim en tecnologia, si les persones no estan formades o conscienciades en mirar més enllà de la tecnologia, continuarem sent vulnerables.
"Dins del món del 'hacking' existeix el terme 'enginyeria social', que és l’art de manipular les persones o les empreses perquè revelin informació"
I no és un problema exclusiu de la ciberseguretat. A l’educació, per exemple, hem vist com l’aposta per ordinadors, tauletes i apps no ha solucionat la bretxa educativa. Les escoles que han tingut èxit amb la tecnologia són aquelles que primer han invertit en professors formats i metodologies pedagògiques, i no s’han dedicat només a canviar el format llibre pel format PDF. De nou, el focus de l’èxit ha estat en les persones i la formació, no en les màquines.
Si vols saber-ne més
Però, per què ens entestem? El motiu pel qual continuem buscant solucions purament tecnològiques a problemes globals és perquè són més tangibles i emocionants. És més fàcil justificar una inversió en un software que no pas en una formació de llarg termini per equips humans. Necessitem solucions ben pensades, però sense aquests equips preparats, cap plataforma, per avançada que sigui, té sentit.
"Les grans innovacions no es troben en el codi, sinó en les converses, en la capacitat de col·laborar i en entendre que no tot es pot automatitzar"
Si volem avançar en els reptes que tenim al davant, hem d’aprendre que la tecnologia només és una part de la solució. Les grans innovacions no es troben en el codi, sinó en les converses, en la capacitat de col·laborar i en entendre que no tot es pot automatitzar. En tenir un pensament digital crític, en generar converses incòmodes amb grans corporacions, amb el que volem, i tenir una estratègia mundial.
Així doncs, el gran repte no és dissenyar millors eines, sinó crear contextos en què aquestes eines realment marquin la diferència, i les persones pensin més enllà de la tecnologia per solucionar els problemes. Al cap i a la fi, els grans problemes que tenim són profundament humans, i no hi ha cap software que pugui resoldre això per nosaltres.