La grandesa de l’empresa familiar

El teixit empresarial a Catalunya i a Espanya s'ha anat forjant, en bona mesura, en petits oficis, en l'especialització i en la vocació de servei. Oficis que han passat de pares a fills, de generació en generació, i que han esdevingut empreses, algunes petites, d’altres grans multinacionals de referència mundial.

Les familiars suposen de mitjana un 88,8% de les empreses espanyoles i la majoria comparteixen uns trets diferencials i una personalitat quasi única dins el món global de les empreses que expliquen el seu profund arrelament en el teixit productiu. En aquest sentit, el sentiment de pertinença és, crec, un dels valors més rellevants en la gestió de l’empresa familiar. També ho són les progressives especialitzacions de les generacions que van agafant el relleu, la necessitat de l'excel·lència en el producte i la vocació de servei.

El sentiment de pertinença és un dels valors més rellevants en la gestió de l’empresa familiar

Al llarg de la meva trajectòria he assessorat i tractat amb nombroses empreses familiars de diversa tipologia i sector i en la seva immensa majoria es caracteritzen per la prudència i l'estalvi, per no gastar més del que guanyen. Però també destaquen per la seva voluntat de reinvertir constantment en millorar processos, d’innovar i anar un pas per endavant. L’equilibri intel·ligent és entre l’austeritat -vist des d’un punt de vista del no malbaratament- i la temprança -amb l’aposta per la inversió necessària, fugint d'estructures supèrflues que només aporten cost sense valor-.

La successió que acostuma a tenir lloc en aquest tipus d’empreses esdevé com a fet litúrgic, normalment de progenitors a successors directes, però també a altres familiars amb algun grau de parentiu implicats en el negoci. Aquesta successió es fa aportant lideratge, però amb l’humilitat de voler aprendre, de voler millorar i especialitzar-se en els àmbits que es desconeixen, per tal de cobrir les noves necessitats de les empreses i de seu entorn canviant.

Grifols: un cas paradigmàtic

Podem trobar molts exemples d'empreses familiars, la majoria pimes, però també mostres d'empreses que són referencia al món, com Grifols. Va començar com un laboratori d’anàlisi clínic, l'any 1909. El 1928, amb la I Guerra Mundial, Grifols i Roig van patentar el primer instrument per realitzar les tan necessitades transfusions de sang a distància.

Als anys 40, començaren l'especialització en la conservació del plasma, que va donar lloc al primer banc de sang i plasma privat a l'Estat. Ja a la dècada dels 60, va començar la internacionalització de l'empresa, fet comú en l'empresa catalana, amb l'exportació de productes, talent i serveis. Grifols va signar amb l’empresa nord-americana Dade Reagents per poder comercialitzar els seus productes a Espanya, amb la marca Dade-Grifols. El creixement de la companyia va ser exponencial i imparable. Als anys 70, Grifols va obrir una planta productiva a Parets del Vallès per el fraccionament del plasma i l'instrumentació científica.

L'empresa familiar catalana és essencial dins el nostre model i ha de tenir un lloc fix en el mercat globalitzat

L'expansió del negoci, l'especialització i el lideratge en el sector van portar a Grifols a cotitzar en borsa a partir del 2006, i posteriorment, a l'any 2011 al Nasdaq. Al 2016 es va produir un nou relleu generacional, de pare a fill, com a conseller delegat de la companyia. Per suposat que no tot han estat flors i violes, però és ben clar que la capacitat de reinversió i la visió estratègica han estat cabdals en aquest model d’èxit empresarial de l'empresa familiar.

És un cas. N’hi ha molts d’altres. Del que no hi ha dubte és que l'empresa familiar catalana és essencial dins el nostre model i ha de tenir un lloc fix en el mercat globalitzat en què vivim perquè la seva aportació al sistema continua sent primordial.