Guanyadors i perdedors
25
de Desembre
de
2024
La Comissió Europea i el Regne Unit han acordat reduir la quota de lluç del Gran Sol un 20% (de 40.000 tones a 32.000) per al 2025, i tot i que alguns esperaven una quota encara més baixa, no és una bona notícia. De fet, és una notícia molt dolenta per als vaixells bascos que es dirigeixen cap allà, especialment per als que surten d'Ondarroa. La lectura de l'impacte econòmic d'aquesta decisió i d'altres similars depèn de la proximitat dels resultats: quan la part afectada ens queda a prop, acostumem a dir que és una decisió dolenta o perjudicial, mentre que si la part perjudicada és lluny, destaquem els aspectes positius de la decisió. Diuen que cal aturar el malbaratament d'energia i la contaminació sense control, però davant de mesures que perjudiquen la nostra indústria, ens neguem a acceptar-ho. Volen que les coses canviïn, però no volen canviar ells mateixos; un reflex de la condició humana.
El segle XXI ens ha posat davant el mirall de la nostra crisi global: cal canviar-ho tot, ja que des del punt on ens trobem només veiem el precipici i és millor no pensar en què hi ha al fons d’aquest abisme. En aquest camí cap a la sostenibilitat, apareixen preguntes incòmodes, però essencials: estem disposats a acceptar que hi haurà guanyadors i perdedors? I encara més, estem disposats a acceptar que nosaltres mateixos podríem no ser els guanyadors? És possible gestionar aquestes transicions de manera justa?
"Volen que les coses canviïn, però no volen canviar ells mateixos; un reflex de la condició humana"
La transformació energètica, l'adopció de tecnologies sostenibles i la redefinició de la mobilitat no són processos neutres. En el camí cap a un futur verd, alguns sectors, economies i territoris hauran de fer, inevitablement, un pas enrere. La indústria del petroli ha estat el cor econòmic de certs països i regions, i el seu declivi afecta no només les grans corporacions, sinó també milions de treballadors i comunitats que depenen d’aquest sector per sobreviure.
La història ens ofereix valuoses lliçons. Durant la Revolució Industrial del segle XIX, milions de pagesos van deixar les seves viles rurals per treballar a fàbriques urbanes. Es va crear una gran tensió: per a les economies europees va ser una època de guanys, però per a les comunitats rurals i els artesans, va ser un cop dur, una destrucció de l'estil de vida preexistent. El creixement de la tecnologia digital al segle XX va transformar sectors sencers, i alhora va deixar fora de joc a moltes indústries, des de la impremta tradicional fins als comerços físics.
Si vols saber-ne més
La transformació actual presenta reptes d'una magnitud similar, però amb una escala encara més gran. Les energies renovables, l'economia circular i el transport elèctric són els pilars del nou model i és raonable pensar que els països que actualment inverteixen en aquests àmbits seran els líders de l'economia mundial del demà. Però, tot i això, sabem que les transicions duren molt de temps per aquells que han de patir les conseqüències negatives.
La qüestió no és qui guanyarà o qui perdrà, sinó com garantir que les onades de canvi no perpetuïn les desigualtats actuals. Els pagesos que van emigrar a les fàbriques van afrontar tot el procés gairebé sense cap protecció; van sortir de casa seva amb les mans buides i hi van arribar de la mateixa manera. Potser és hora de demostrar que hem après alguna cosa: cal garantir polítiques que redistribueixin càrregues i beneficis.
"La qüestió no és qui guanyarà o qui perdrà, sinó com garantir que les onades de canvi no perpetuïn les desigualtats actuals"
La història ens mostra que les transicions mai no són fàcils. Tanmateix, en aquesta ocasió, no només es tracta d’adaptar-se a un canvi econòmic o tecnològic, sinó de garantir la nostra existència com a espècie. Potser és el moment d’acceptar que, per guanyar col·lectivament, algunes persones hauran de perdre individualment. Compensar, gestionar, i, en la mesura del possible, convertir aquestes pèrdues en noves oportunitats, és la clau.