Guia pràctica per detectar falsos mentors

L’actriu Patricia Conde explica sovint que, quan en una cita es troba algú que li etziba aquella frase de “soc un home fet a mi mateix”, ella no pot evitar pensar: “doncs es nota que encara no has acabat”. Més enllà del sarcasme, la seva resposta conté una veritat com un temple, i és que ningú no s’ha fet mai sol. Tots necessitem, al llarg del camí, persones que ens acompanyin, ens inspirin i ens ajudin a detectar allò que encara no sabem veure. Precisament, en l'àmbit professional, aquesta figura té un nom ben conegut: el mentor.

Els mentors juguen un paper molt rellevant (per no dir determinant) en l’evolució de qualsevol carrera laboral. Per això és tan convenient aprendre a identificar-los bé, partint de la premissa que no tots els mentors són veritables, sinó que també n’hi ha de falsos. A primer cop d’ull, la diferència entre uns i altres pot semblar una qüestió de matisos menors, però amb el temps esdevé la clau per entendre com es poden generar dinàmiques de creixement continu... o construir murs invisibles d’estancament.

"Ningú no s’ha fet mai sol. Tots necessitem, al llarg del camí, persones que ens acompanyin, ens inspirin i ens ajudin a detectar allò que encara no sabem veure"

Una primera diferència fonamental és que el fals mentor delega tasques, mentre que el bon mentor delega responsabilitats. Això vol dir que un només busca alleugerir el pes de la seva motxilla, i l’altre, per contra, actua amb vocació de compartir el lideratge i fomentar la participació. En la mateixa línia, també hi ha una gran diferència entre qui regala les orelles i qui regala crítica constructiva. Perquè el primer simplement busca caure bé i evitar conflictes; però el segon pretén impulsar la millora, encara que impliqui situacions de tensió. Encara més: el fals mentor crea comoditats perverses amb un alt poder anestesiant, mentre que el bon mentor crea reptes reals que fan progressar i explorar nous límits.

D’altra banda, també cal parar atenció a la faceta relacional. I és que la característica essencial d’un bon mentor és que sempre vol veure’t volar, a diferència del guru de postal, que sempre preferirà veure’t al seu costat. En realitat, és curiós comprovar com la mentoria impostada es limita a empatitzar amb els fracassos (perquè permet mantenir-se en aquella posició de certa superioritat) i és incapaç d’emular els veritables cultivadors de talent, que són els que també saben empatitzar amb l’èxit, foragitant els virus de la inseguretat i l’enveja.

Finalment, és lògic que tots els mentors exigeixin alguna cosa als perfils emergents, però la divergència rau en el fet que els fraudulents se centren a exigir dedicació (hores, presència i fidelitat), mentre que els bons mestratges opten per exigir compromís, que és una actitud que transcendeix el temps i posa el focus en la capacitat d’implicació i les ganes d’aprendre. En contraprestació, els orientadors més solvents s’esforcen a donar exemple i, en canvi, els menys capacitats prefereixen donar consells.

"Un bon mentor sempre vol veure’t volar, a diferència del guru de postal, que sempre preferirà veure’t al seu costat"

Per expressar-ho d’una manera molt resumida, es pot dir que el mentor autèntic és aquell que està al teu servei, i el fals és el que et manté al seu servei. Dues maneres contraposades d’entendre l’acompanyament professional, que acaben produint resultats molt desiguals. De fet, si amb les pistes anteriors no és suficient, hi ha un altre secret infal·lible per detectar quin tipus de mentor tenim davant: només cal verificar si és dels que acumula un bon nombre d’excol·laboradors en llocs de responsabilitat o, al contrari, dels que prefereix comptar els anys que fa que treballa amb les mateixes persones.