L’herència desconeguda de Barcelona 92

25 de Juliol de 2017
Jordi Bover

À la ville de... Barcelona!”. Tots els catalans i especialment els barcelonins que passem de la quarantena recordem aquesta frase, pronunciada pel president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, el 17 d’octubre de 1986, a Lausana, per comunicar la designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992, que aquest dimarts fa just vint-i-cinc anys que es van inaugurar.

A partir d’aquell moment va començar una tasca febril per remodelar la ciutat i ensenyar al món la capacitat d’organització dels catalans: les rondes, l’obertura de la ciutat al mar, el retrobament dels barcelonins amb Montjuïc... es van gestar en aquell moment. Efectivament, vint-i-cinc anys després podem dir, amb orgull, que els Jocs del 92 són recordats com uns dels més brillants de l’era moderna, amb moltes innovacions que han tingut continuïtat en jocs posteriors.

Una de les innovacions més importants, poc coneguda pel gran públic, va ser l’esforç que es va fer per recopilar i definir tota la terminologia esportiva que es preveia que s’utilitzaria durant els jocs, en català, castellà, anglès i francès. Aquesta terminologia permetria als organitzadors, als intèrprets i, especialment, als periodistes comunicar-se i difondre els conceptes especialitzats amb precisió.

"És poc conegut pel gran públic l’esforç que es va fer per recopilar i definir tota la terminologia esportiva en català, castellà, anglès i francès"

El Centre de Terminologia TERMCAT, acabat de crear per la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, va assumir aquesta feina colossal. Era un repte doble: d’una banda sistematitzar per primer cop, per esports, tots els conceptes especialitzats i, de l’altra, donar-los un nom en català que en molts casos encara no existia.

Es van constituir vint-i-vuit comitès terminològics de treball, un per a cada esport oficial i de demostració que es va incloure a Barcelona, formats per esportistes i lingüistes, amb la missió d’aplegar en vint-i-vuit diccionaris els termes en català de cada esport, definits i amb els equivalents en castellà, francès i anglès. El mateix juliol de l’any 1992, just a temps, s’assolia l’objectiu: el darrer dels vint-i-nou títols de la col·lecció Diccionaris Olímpics (també es va publicar un diccionari general amb la terminologia compartida pels diversos esports) estava disponible per cobrir l’esdeveniment. Dotze mil definicions i cinquanta-cinc mil denominacions certificaven la magnitud de la feina duta a terme.

Aquesta obra va ser molt ben rebuda per la família olímpica, fins al punt que els organitzadors de les edicions olímpiques posteriors (Atlanta, Sidney, Londres...) han demanat al TERMCAT poder utilitzar i actualitzar aquest material. Es pot destacar, com a mostra, el glossari editat amb motiu dels Jocs Olímpics de Pequín a partir del cabal terminològic aplegat a Barcelona.

"Els Jocs Olímpics de Barcelona van ser un incentiu idoni per situar la terminologia catalana a l’avantguarda mundial"

El TERMCAT ha continuat actualitzant aquesta terminologia, i també ampliant-la, amb la inclusió de molts altres esports que no van ser olímpics a Barcelona, com el golf, el rugbi, el criquet, les curses populars o els esports de motor. Com la resta de la producció del Centre, la terminologia està disponible en línia al seu web.

Podem assegurar, doncs, vint-i-cinc anys més tard, que els Jocs Olímpics de Barcelona van ser un incentiu idoni per situar la terminologia catalana a l’avantguarda mundial, amb la creació d’un patrimoni terminològic que, amb l’activitat continuada d’actualització que es duu a terme des del Centre de Terminologia, sempre en col·laboració amb els especialistes i les entitats del sector esportiu, ens manté avui dia com a referent internacional.