Una visió del futur de la mobilitat urbana

Cada any circulen 371 milions de vehicles a Barcelona. Si això ens sembla insostenible, que ho és, afegim una dada per consolar-nos: a Madrid en circulen 543 milions. Òbviament no és cap conhort, i si tenim en compte demografia i geografia, la ciutat comtal no surt precisament guanyadora a la comparació. La realitat és que circulen de mitjana més d'un milió de cotxes cada dia a l’antiga Barcino, i si ens fixem únicament en els dies feiners, circulen més vehicles que persones censades.

"Cada any circulen 371 milions de vehicles a Barcelona i els dies feiners, circulen més vehicles que persones censades" 

El problema no és exclusiu de Barcelona, ni de bon tros, és un problema universal que afecta els nuclis urbans de tot el món. I si avui el problema afecta un 45% de la població, la que viu en nuclis urbans, a partir del 2050 ja afectarà el 65% de la població mundial. I el problema no és només de col·lapse de la circulació, és també un problema ecològic, que és encara més greu. La circulació de vehicles contribueix amb un 40% del total de les emissions de CO₂, un dels principals actors de l’escalfament global, y com a conseqüència també un dels causants del desastre ecològic que s’albira per al nostre planeta.

La primera mesura passa forçosament per la regulació. Les administracions han d’actuar com correspon i és que tenen la responsabilitat de preservar l’entorn natural per a les generacions futures. A l'Administració supramunicipal li correspon donar cobertura legal a les actuacions de les administracions municipals alhora que aquestes fan ús de la seva potestat sobre la sostenibilitat. És el municipi que ha de regular el trànsit de la ciutat, en volum i en tipologia. I és també l’Administració qui ha de facilitar solucions al problema que les mesures restrictives poden causar als ciutadans, cadascuna a l’àmbit que li pertoca; les administracions locals ocupant-se de crear i mantenir un transport públic suficient i de qualitat i les administracions supramunicipals, ocupant-se de crear les infraestructures de mobilitat i transport de mercaderies més eficients i netes.

La solució als problemes de la mobilitat vindran, també, de l'evolució de la tecnologia. És una evidència que els salts tecnològics al llarg de la història han estat cabdals pel desenvolupament econòmic de la humanitat i la millora de les condicions de vida de les persones. També és evident que la revolució tecnològica dels mitjans de producció i la revolució tecnològica en l’àmbit de la mobilitat han anat històricament sempre de la mà. Són part de la mateixa cosa.

Avui estem davant de la quarta revolució industrial, la de la convergència entre la indústria i la tecnologia, la de la digitalització i la Internet de les coses, les xarxes socials i la de la individualització i les masses.

"Models com el transport públic sota demanda, l’impuls del carsharing interurbà o la gestió intel·ligent de les vies de comunicació són responsabilitat dels nostres governants"

Una revolució tecnològica que inclou des de la substitució dels combustibles sòlits per l’electricitat, la conducció autònoma (cotxes sense conductors), i que farà dels nostres vehicles eines netes i respectuoses amb el medi ambient. I també de l’ús del Big Data que permeti obtenir informació d'hàbits sobre la mobilitat de les persones per col·lectius, establir patrons i satisfer necessitats. Mobility Big Data. Així doncs, és necessari que les nostres administracions millorin la gestió que fan de la mobilitat. Models com el transport públic sota demanda, l’impuls del carsharing interurbà o la gestió intel·ligent de les vies de comunicació són aspectes tan importants com l’evolució de la tecnologia i responsabilitat dels nostres governants.