Homes a la cuina
31
de Març
de
2017
Últimament és habitual veure homes al comandament de la cuina, cuidant als nens o passant l'aspirador als anuncis de la tele. Un canvi social al qual les marques s'han sumat immediatament.
Superat afortunadament, el tema de la discriminació de gènere en les tasques de la llar, també li ha tocat el torn de ser protagonistes dels anuncis als gais i lesbianes. És un: "Sóc una marca moderna i poso gais en els meus anuncis".
Però la cosa està començant a arribar a uns límits importants i, d'un temps ençà, ja veig sense parar, persones amb síndrome de Down en anuncis de línies aèries, persones sordes en anuncis d'electrodomèstics o persones amb discapacitat física anunciant ulleres o treballant en gasolineres. Tinc la sensació que el bonisme i pretendre ser una marca conscienciada, se'ns està escapant de les mans i estem traspassant la línia vermella del green washing i crec que el que hauria de ser una normalitat, comença a ser una cosa excepcional.
Un estudi internacional demostra que el 90% de les marques podrien desaparèixer i la gent no li importaria gens ni mica. El compromís social és sens dubte una eficaç oportunitat de les empreses per establir relacions rellevants amb els seus consumidors. Ja hi ha poques empreses que d'una manera o una altra, millor o pitjor, no la inclouen en les seves estratègies. Ara bé, quan una empresa ha decidit ficar-se en el tema, el que és fonamental és saber comunicar-ho eficaçment. De forma creïble i honesta.
La publicitat, la bona publicitat, no només ajuda a les marques a vendre més, sinó que també contribueix a conscienciar i a canviar les coses. Però tot, tot, no val. Algú va dir que les empreses, com la dona del Cèsar, no només han de ser bones, sinó també han de semblar-ho.