L'hora del teletreball

Durant la crisi del coronavirus hem escoltat diverses vegades la frase que les crisis són també oportunitats, i que quantes coses canviarien d'abans a després del pas de la malaltia. El temps dirà si realment hi ha canvis profunds o efímers, però un dels que ha arribat, o accelerat, per quedar-se, és el teletreball.

 Abans del confinament podríem dir que hi havia una certa fase experimental amb el treball digital, algunes, i només algunes, reunions, se celebraven en format digital, i les empreses havien iniciat una encara incipient digitalització dels seus formats de reunió i gestió, sense entrar, en general, en una anàlisi dels avantatges i desavantatges del teletreball, i no entrant en transformació profunda. La crisi del COVID-19 ha obligat.

És durant aquest confinament, amb teletreball obligatori, que l'hem descobert, per obligació i podríem dir que per casualitat, com passa en moltes de les transformacions socials. Ens hi hem hagut d'adaptar, i no ja només les empreses del sector tecnològic, sinó tothom, empreses, sector públic, escoles i tots els sectors. I és, per tant, en aquest període que hem pogut analitzar i fer balanç del positiu i el negatiu del teletreball.

"És durant aquest confinament, amb teletreball obligatori, que l'hem descobert, per obligació i podríem dir que per casualitat, com passa en moltes de les transformacions socials"

Hi ha aspectes que resten, com una suposada major llargada de les reunions virtuals, un cost d'adquisició d'eines per poder-lo fer, l'ús excessiu de pantalles, la manca de descans, les llargues jornades, l'adaptació dels llocs físics de treball o combinar teletreball i confinament familiar, que ens porta a dir que treballar confinats no és el mateix que teletreballar.
Però si ho posem tot a una balança, el teletreball surt guanyant clarament. Quin sentit té el desplaçament, a vegades d'1 hora o més, a un lloc físic de treball, si ens passarem tota la jornada reunits o davant d'un ordinador, coses que es poden fer perfectament de manera virtual? Només en el desplaçament guanyaríem ja dues hores, per tant productivitat, menys despesa i menys contaminació, contribuint de manera directa a la lluita contra el canvi climàtic.

Està menys controlat el treballador? No, un bon cap sap perfectament el rendiment d'un treballador independentment de si el tenim o no davant assegut a una cadira. El treball per rendiment, i no per horaris, ja és un fet, no mesurem les hores (tret de cadenes de producció) sinó el rendiment i la feina feta, per tant no té sentit on es fa aquesta. Anar a la feina deixa de tenir sentit, la feina s'ha de fer, no anar a fer-la.

"Està menys controlat el treballador? No, un bon cap sap perfectament el rendiment d'un treballador independentment de si el tenim o no davant assegut a una cadira"

Quants de vosaltres heu perdut un o dos dies per una reunió a una altra ciutat, amb les despeses de desplaçaments, avió, dietes, hotel.... i un munt d'hores de feina malgastades, quan en dues o tres hores de connexió es podia fer el mateix? I en cap cas han de desaparèixer els viatges, per exemple els congressos han de seguir sent presencials, ja que, a més d'intervencions i reunions, són un gran generador d'idees, de networking i de nous negocis, però sí que s'han de racionalitzar i passar-los pel sedàs de la despesa, utilitat i productivitat.

S'obre un nou món en forma d'adaptació d'espai dels nostres habitatges per al teletreball, repensament de les seus físiques d'empreses, d'organització horària, d'adquisició d'eines físiques (cadira, taula...) i tecnològiques (ordinadors, eines de treball i connexió digital...), una transformació que ens ha de portar a menys despesa, més productivitat, racionalització d'horaris, més sostenibilitat, més família i més tecnologia.

L'empresa que obligui a tots els seus treballadors a anar físicament al lloc de treball no ha entès res, el directiu que així ho vegi ha entrat en obsolescència, i el govern que no ho reguli tampoc ha entès res.

Amb la Covid ha vingut el teletreball, i ha vingut per quedar-se.