IA i salut, un problema del primer món

11 de Juliol de 2024
Josep Maria Ganyet | VIA Empresa

Que uns hàbits saludables milloren la salut no és cap novetat. Que uns hàbits saludables guiats per IA, tampoc; ja fa anys que tenim aplicacions i rellotges intel·ligents que ens diuen que ens aixequem, que respirem fondo o que deixem de passar tantes hores lliscant scrolls infinits. El que és novetat és que OpenAI inverteixi en salut perquè “la IA podria anar molt de l'eficiència i l'optimització a una cosa molt més fonamental: millorar tant la nostra salut com la nostra vidaútil”.

Veure salut i OpenAI a la mateixa frase ja posa en alerta. Més quan la manera de comunicar-ho és en una carta a la revista Time signada a quatre mans per SamAlman, CEO d’Open AI i AriannaHuffington, periodista creadora del Huffington Post. La carta està feta amb la plantilla dels tres punts del solucionisme tecnològic: 1) Por, 2) La solució soc jo, i 3) Crida a l’acció. Vegem-ho.

Por

La carta comença amb estadístiques triades específicament perquè apel·lin a la por. “Un nombre sorprenent de fins a 129 milions d’americans tenen almenys una malaltia crònica i el 90% dels 4,1 bilions en costos de despesa anual en salut es destinen al tractament d'aquestes condicions de salut física i mental. Aquest cost financer i personal està previst que creixi”.

Observeu que la por no és només actual, sinó que es projecta en el futur si no hi posem remei.

Solució

La solució passa inevitablement per la tecnologia. Tots els aspectes de la nostra salut estan influenciats pels nostres hàbits de son, menjar, moviment, gestió de l’estrès i vida social. Segons la promesa de l’article, la IA “utilitzant el poder de la hiper-personalització pot millorar significativament aquests hàbits”. La solució passaria perquè la IA aprengués les nostres preferències i els nostres patrons de comportament en els cinc àmbits i ens fes recomanacions per millorar-los en el moment adequat. Per posar-ne un exemple: aital sistema ens podria ajudar quan estem a punt de demanar una pizza per telèfon recomanant-nos una recepta saludable amb el que tenim a la nevera.

"La solució passa inevitablement per la tecnologia"

Crida a l’acció

I, finalment, el tercer punt és el de la crida a l’acció per arribar al gran objectiu final. Una acció que hem de fer entre tots i que ens beneficiarà a tots —uns més que d’altres—. Però que perquè això sigui possible han de passar una sèrie de coses, com ara que “els responsables polítics han de crear un entorn regulador que fomenti la innovació en IA i protegeixi la privadesa. Els proveïdors d'atenció mèdica han d'integrar la IA a les seves pràctiques”. O feu el que dic o vegeu punt 1: Por.

A veure

Malgrat que la nota, i el projecte, és el típic cas d’estudi de solucionisme tecnològic al qual ens té acostumats Silicon Valley, té raó en alguns punts. Una persona nascuda al segle XIX a Europa tenia una esperança de vida menys de 50 anys de vida. Avui un avi d’un país desenvolupat pot viure amb salut per sobre els 80 anys de mitjana. D’altra banda, el desenvolupament de nous fàrmacs —sovint gràcies a la IA— fa que puguem tractar malalties que abans eren intractables. Més gent, vivint més anys amb més tractaments fa que els costos de salut pugin exponencialment.

I de la mateixa manera que augmenten els costos de salut, augmenten també les dades que tenim dels nostres hàbits. Avui disposem de dispositius que mesuren la nostra activitat com FitBit, o com l’Apple Watch, capaç de fer-nos un electrocardiograma, o del mateix mòbil que és capaç de detectar patrons primerencs de demència senil (el tecleig n’és un indicador). Aquests dispositius generen quantitats ingents de dades que pot ingerir un sistema d’IA, que ens pot ajudar en els nostres hàbits de salut. Fins aquí bé, i això va en la línia de l’article.

Problema del primer món

Però què passa si totes aquestes dades, si aquesta IA, a més d’aconsellar-nos també aconsella la nostra asseguradora? Ens podria apujar la quota si un mes hem jugat massa a la Play i hem tret poc el gos a passeig? Això no és un futurible, ja ha passat. El 2018, l’asseguradora nord-americana JohnHancock va anunciar que una condició necessària per estar assegurat era la de portar un dispositiu de seguiment d’activitat.

"I de la mateixa manera que augmenten els costos de salut, augmenten també les dades que tenim dels nostres hàbits"

El professor MichaelWooldridge, al seu llibre A Brief History of Artificial Intelligence proposa un escenari encara més preocupant: 

“Què passaria si només poguéssim accedir als programes nacionals d'assistència sanitària (o a altres beneficis nacionals) si accedíssim a ser supervisats i complir els objectius d'exercici diari? Vols atenció sanitària? Aleshores has de caminar deu mil passos al dia! Algunes persones no veuen res dolent en un escenari així; per a d’altres, representa una profunda intromissió i un abús dels nostres drets humans bàsics”.

Segons el mateix professor Wooldridge aquestes preguntes són problemes del primer món; on passar d’un metge de carn i ossos a un “assistent personal de salut” és una deshumanització de la medicina. Per a la major part de la gent del planeta, en canvi, això suposaria una “humanització”, ja que l’elecció no és entre metges i IA, sinó entre IA i res. Si ens creiem que la IA és en realitat la suma de moltes intel·ligències humanes, la salut via la IA serà la salut més humana per a la majoria de gent.