Focalitzar les nostres prioritats és essencial. Saber dir Sí a les oportunitats i No al que no ens omple. La llibertat comença quan podem decidir i utilitzem aquest poder. Aquí estem de pas, per tant, no hi ha temps a perdre. Parlem de diners sense por, deixem de voler encaixar o agradar, des del respecte i sense fer mal al pròxim, siguem nosaltres mateixes des de la coherència.
El feminisme és inclusiu. El masclisme excloent i mata. Els extrems en qualsevol cas no són bons. El que no es diu, no existeix i a on passem la gran part de la nostra vida és a la feina. Fer entorns laborals saludables, segurs i productius des del benestar per totes les persones, rics en diversitat i sostenibilitat transversal és responsabilitat nostra. Estem parlant de drets humans i de no deixar a ningú enrere.
"Els extrems en qualsevol cas no són bons"
Tothom ha de tenir les mateixes possibilitats reals i punt de partida a la feina de manera clara i concreta, de la mateixa manera que saber com ascendir, identificar clarament què és assetjament i com procedir de seguida. Indiferentment del nostre gènere, edat, cultura, o origen. Això és equitat. I s’ha de fer de manera transversal a l’empresa: recursos humans, comunicació, legal, laboral, econòmic, informàtic, tecnològic, seguretat, salut i benestar, incloent-hi des de l’alta direcció a l'esglaó més baix de l’escala, igual d’important que el primer.
És molt més senzill avançar legislativament, encara sent lent, que culturalment. La responsabilitat és compartida, entre administració pública, empreses i individu. El paper dels mitjans de comunicació i centres formatius és essencial. La millor inversió que podem fer és en educació, començant per la nostra pròpia porta d’entrada i de manera continuada al llarg del temps. Així com la formació que imparteix l’empresa, ha de ser de qualitat i especialitzada per realment ser útil, motivadora i profitosa.
La millor política pública d’un país és la del treball, amb la igualtat salarial en el centre. D'altra banda, la maternitat és un benefici, no una pèrdua, com està concebuda erròniament des del seu inici per hisenda pública, i la conciliació a casa nostra són les àvies. Així mateix, la millor estratègia empresarial és la de la igualtat, diversitat i inclusió amb sentiment de pertinença implantada a tota l’escala i àmbits de l’empresa, amb la persona al centre.
La figura de l’agent extern d’igualtat, diversitat i inclusió, incloent-hi l’assetjament, és la clau per respondre amb objectivitat i professionalitat sense biaixos, tal com ens va marcar Europa a finals del 2024. La visió legal, econòmica, laboral, comunicativa i tecnòlogica, així com la titulació i experiència que han de tenir aquests professionals, ha de ser-hi per resoldre d’una vegada problemes persistents, com ara:
- La bretxa de gènere: el 2024, a Espanya, la reducció de la bretxa s’ha frenat. Per igualar el salari mitjà masculí, el femení ha d’augmentar un 19,6%. El 44% de les dones assalariades treballa en sectors amb sous per sota de la mitja nacional, i el 75% de les persones amb feina parcial són dones i la pobresa a la nostra terra continua tenint rostre de dona.
- Conciliació real a l’empresa, horaris i cures. Si les dones treballessin les mateixes hores que els homes la bretxa es reduiria un 64%. Per tant, polítiques de conciliació ajustades a la realitat de cada empresa de bracet d’una professional externa són vitals perquè no és el mateix l’hostaleria que el petit comerç, el conveni de banca, el marítim, el farmacèutic o el químic. Ja no es pot fer un “retalla i enganxa” ni tan sols dins el mateix sector, la professionalitat i el saber imperen.
- Assetjaments i violències creixents a l’entorn laboral, especialment en modalitat en línia. Una realitat on les empreses suspenen de molt i per ajudar-les hem creat el pla de democratització empresarial contra l’assetjament i violències a Espanya, on qualsevol empresa indiferentment de la seva mida pot accedir a aquesta formació de màxima qualitat amb les millors professionals. Tenint la possibilitat d’accedir a dues campanyes de màrqueting clares i entenedores per qualsevol persona indiferentment de la seva edat, gènere, origen o cultura.
Per tant, és el moment de passar a l’acció, amb valentia i compromís, i fent servir totes les eines que per fi tenim, com ara les auditories externes, o avaluacions amb tecnologia i intel·ligència artificial, amb perspectiva de gènere per no poder enganyar o blanquejar la realitat. A més disposem d’aquestes auditories i avaluacions, sent úniques al país, de la mateixa manera que investigacions (davant possibles casos d’assetjament), mesures concretes de corresponsabilitat, de seducció de talent o de la seva fidelització.
Amb tot això, canvia la visió, tenim noves vocacions, trenquem estereotips, acabem amb sostres de vidre, terres enganxosos, cadires de robí, i un llarg etcètera perquè l’impacte econòmic de la igualtat és encara massa.
I és que les dones vam entrar al mercat laboral. Hi som amb força, ocupant el 42% dels llocs, però només el 25% dels llocs directius. La bretxa de gènere podria afegir 12 bilions de dòlars al PIB mundial i augmentar la producció econòmica d’alguns països fins a un 35%. Ara bé, centrem-nos en casa nostra, les nostres empreses, la nostra gent i el nostre entorn laboral: tenim davant una oportunitat magnífica amb les auditories de dades i investigació.
El temps de les superwomen i mascles alpha va acabar. Ja no seguim ordres, sinó idees. Les nostres prioritats han canviat i a la feina volem estar-hi bé; si no, marxem. La igualtat, el treball de qualitat i la sostenibilitat han passat a ser prioritaris, de la mateixa manera que el teletreball i horaris. Ja no comprem motos, i la comunicació i l'engagement amb l’empresa és bidireccional.
"Les nostres prioritats han canviat i a la feina volem estar-hi bé; si no, marxem. La igualtat, el treball de qualitat i la sostenibilitat han passat a ser prioritaris"
Encara recordo com una gran empresa del sector esportiu, fa 20 anys, en negociar el preu de tancament del segon servei que ens comprava, mirava i parlava als meus dos companys, fent-me el buit a mi, qui era en realitat la qui decidia i manava. Recordo també com un consell de savis d’empresa, set homes d’edat molt avançada, em deien fa 15 anys mirant-me a la cara amb total normalitat que el perfil més idoni per dirigir el projecte era jo, però que tenia un problema: no era un home. Així com en múltiples consells, altres feien seves les meves paraules i idees, quelcom molt normalitzat i que fa anys he après a resoldre. Tot ha anat cap a millor. Sovint no és exprés, és per manca de cultura, però cal educar: tot es pot dir, ben dit. Precisament, el que faig des de fa anys, agraint públicament quan algú es fa seva la meva idea o paraules. Qui fa les coses bé no s’ha d’avergonyir, és qui les fa malament a qui hem d'assenyalar (com els casos de violacions, pederàstia o assetjament. S’ha acabat revictimitzant a la víctima i excusant els botxins).
Afortunadament, el món ha canviat: la majoria, d’homes se sumen a la causa de la igualtat, la inclusió i la diversitat, i formem un equip meravellós impulsant-nos uns a altres per avançar. Ser persona, dona, treballadora, empresària, emprenedora en bucle, mare, filla, parella, amiga... i, sobretot, una mateixa des de la coherència, prioritzant-se, aprenent i creixent a cada moment. Com Mary Poppins, ja no dono explicacions i tinc clar que el moment és ara, perquè tenim totes les eines i ens les poden contractar: des d'assessorament, consultoria, agent d’igualtat extern, assetjament, auditories amb dades tecnològiques, formacions d’alta qualitat especialitzada, plans integrals i escola d’Equitat, Igualtat i Gènere, i tenim entre un 90 i 100% d’èxit. Per tant, canviar el món i fer-lo millor només depèn de nosaltres. Som-hi!