Com minimitzar l’impacte ambiental del Hard Rock Entertainment World

Finalment, aquesta vegada sembla que va de debò i el Hard Rock Entertainment World, el complex turístic llargament anunciat, primer al delta del Llobregat i ara a Vila-seca-Salou, està a punt de posar-se en marxa. El llarg procés de gestació del projecte n’ha reduït les arestes: una implantació força més reduïda, menys focalitzada en el joc i amb edificis menys elevats i amb menor impacte visual.

Tanmateix, al costat de la satisfacció generalitzada en el territori, resten alguns grups encara força crítics amb el projecte i amb el model de creixement i d’ocupació del sòl que comporta. No entrarem ara a discutir les bondats i les servituds de l’especialització turística del país i, especialment, d’aquestes comarques del sud. Entre altres coses perquè la decisió ja està presa i sembla irreversible. Tanmateix, on sí que hi ha un notable marge de millora, i en totes les informacions sobre el projecte no se n’ha dit res, és en el seu impacte ambiental, una de les crítiques que resten més consistents.

"El llarg procés de gestació del Hard Rock Entertainment World n’ha reduït les arestes: una implantació força més reduïda, menys focalitzada en el joc i amb edificis menys elevats i amb menor impacte visual"

Hi ha molt marge per generar una implantació turística que minimitzi l’impacte ambiental i que així esdevingui un referent internacional de com cal fer les coses ben fetes. Pel que fa als edificis previstos, molt més important de si tindran una guitarra al capdamunt com a símbol de la companyia promotora, és que assoleixin la certificació Leed (sigles que corresponen a Leadership in Energy and Environmental Design, amb la màxima categoria possible, Or o Platí. Es tracta de la certificació internacional més coneguda que avalua l’impacte ambiental d’un edifici en termes de materials emprats, minimització de les necessitats energètiques i autoproducció d’electricitat, ús eficient de l’aigua i confort i qualitat ambiental per als treballadors i els visitants.  

Tanmateix, en un complex turístic, per definició, els espais exteriors hi tenen gran importància. A manca de certificacions similars a les dels edificis, caldria aplicar també els mateixos principis al conjunt de les instal·lacions. Especialment rellevant és l’ús de l’aigua, especialment escassa a la zona. Caldria, doncs, minimitzar els requeriments d’aigua –per exemple en el tractament de la jardineria amb plantes autòctones i sistemes de reg eficients- i alhora avançar cap al cicle tancat, és a dir, que tota l’aigua residual es depuri de forma que pugui ser reutilitzada plenament, fins i tot com aigua potable. En aquest sentit, la construcció d’una depuradora específica per al recinte –que podria donar serveis també als veïns Port Aventura i Ferrari Land- que incorpori les més modernes tècniques de depuració biològica hauria de ser una prioritat.

"Pel que fa als edificis previstos, molt més important de si tindran una guitarra al capdamunt, és que assoleixin la certificació Leed"

Pel que fa a l’energia, l’autogeneració d’energia fotovoltaica en edificis ve condicionada per la seva superfície de sostre i pels elevats costos encara de generar-ne en façanes i cobertes envidrades. Tanmateix, donat que es tracta d’un complex de grans dimensions, caldria que la companyia dediqués un espai suficient d’aquesta superfície a hort solar, de forma que es garantís l’autoabastiment elèctric.

En la sempre esmunyedissa qüestió dels materials, caldria també aplicar els principis generals de la construcció d’edificis: materials renovables i/o reciclats i materials de proximitat, que no incorporin grans costos –ambientals, i també econòmics- de transport. Tot plegat de forma que el seu ús no generi emissions ni desprengui emulsions que puguin ser nocives per a la salut.

Un altre tema és el del transport. L’intern, de desplaçament dels visitants dins del parc, de manteniment, de distribució i de seguretat  hauria de ser exclusivament elèctric. Més important encara és el transport que utilitzen els visitants per accedir al recinte. Cal que la companyia, a través de polítiques tarifàries potenciï l’accés en ferrocarril, com de manera incipient es fa a Port Aventura, i l’accés en bus des dels principals focus d’emissió urbans o de transport exterior, com els aeroports. Per als qui inevitablement vindran amb vehicle privat, cal que l’empresa estimuli l’ús de vehicles elèctrics o híbrids amb polítiques tarifàries –aparcament gratuït-, facilitats per a la recàrrega elèctrica i altres estímuls similars. Les marquesines dels aparcaments, com ja fan tantes empreses, haurien de formar part de les unitats de producció d’energia fotovoltaica.

Per no estendre’ns més, podem apuntar només l’ús preferent d’aliments de temporada i de proximitat o la minimització de l’impacte lumínic, sonor i paisatgístic.

"Les marquesines dels aparcaments, com ja fan tantes empreses, haurien de formar part de les unitats de producció d’energia fotovoltaica"

Cal que des del Govern de Catalunya es faci servir tota la capacitat de persuasió –en el sentit ampli del terme- perquè els promotors del nou complex turístic assumeixin el caràcter ambientalment capdavanter de les instal·lacions i del seu funcionament. Això contribuirà sens dubte a millorar la seva posició en els mercats emissors internacionals, a compensar ràpidament els petits augments de la inversió requerida respecte a una implantació convencional amb uns menors costos de funcionament i a oferir uns serveis i unes prestacions de qualitat que sens dubte els usuaris i tots els habitants de la zona agrairan.