Indústria 4.0, la política industrial no és suficient

Observant les quasi 850 empreses i els centenars de ciutats participants en el Smart City Expo World Congress, s'evidencia que estem immersos, un més que altres, en un nou ecosistema que es mou impulsat pel desenvolupament de la indústria 4.0 caracteritzada per l'omnipresent tecnologia. Ara bé, aquesta irrupció tecnològica no amaga que en el si de les indústries segueixin existint problemes que en l'etapa precedent no s'han afrontat, com són el cost de l'energia, la insuficient inversió en tecnologia, el petit volum de les organitzacions, els desajustos amb la formació professional i la no continuïtat entre les universitats i el teixit productiu.

Uns problemes que s'evidencien amb més força quan les indústries assumeixen, com no pot ser d'altra manera, el seu compromís en el si de l'economia globalitzada, la sostenibilitat i els desafiaments propis de la liberalització, en uns mercats fràgils i molt sensibles als canvis i les incerteses. Uns problemes prou coneguts que exigeixen un clar compromís de les Administracions tot garantint que el resultat del treball tècnic i científic esdevingui progrés social.

Donar suport a la cultura emprenedora, que aporta innovació disruptiva, preservar la qualitat de vida i el medi ambient, i disposar d'òptimes infraestructures quant a mobilitat de dades, productes i persones amb criteris de no malversació ni de temps ni d'energia, esdevenen requerits. Els desafiaments a afrontar són prou coneguts i definits, però cal recordar-los atès que les solucions estan tenyides de retards, d'ombres i incerteses, sense oblidar que cal actuar amb rapidesa atès que algunes zones industrials es veuen amenaçades per altres que semblaven, fa uns anys, ja superades.

"Els desafiaments a afrontar són prou coneguts i definits, però cal recordar-los atès que les solucions estan tenyides de retards, d'ombres i incerteses"

En aquesta línia, cal considerar que a Catalunya addicionalment hi ha alguns problemes com són, entre altres, els preus de les telecomunicacions, la manca de connectivitat d'alta velocitat en àrees industrials, el baix nivell d'inversió en R+D+i, asincronia entre la formació i les necessitats de futur de les empreses quant a titulacions universitàries i d'FP, dos aspectes cabdals, que malauradament no s'afronten de forma contundent per solucionar les mancances d'avui i les demandes creixents del futur. Tota una sèrie d'aspectes que afecten negativament a la productivitat.

De fet, segons els darrers informes de l'OCDE Espanya és el tercer país avançat on menys ha crescut la productivitat en 20 anys. Aquesta és una dada que s'arrela en què l'Estat està a la cua en inversió en R+D+i, les empreses espanyoles són de les que menys inverteixen en TIC (gairebé un 38% per sota de la mitjana de la UE), i Espanya ocupa el lloc 15è en l'índex d'Economia i Societat digital que elabora la UE.

Essent cert que les oportunitats són moltes, a l'igual que els reptes a afrontar, també és cert que alguns aspectes estan molt condicionats per les polítiques i actuacions, per excés o per defecte, de les Administracions, però no es pot oblidar que molts altres depenen únicament de cada organització i, entre aquests, el més important és efectuar el pas de la indústria 3.0 a la 4.0. Fer-ho requereix determinació, constància i un clar full de ruta. Entomar la transformació i el full de ruta específic de cada empresa comporta, en primer lloc, assumir que és imprescindible que els sistemes de producció estiguin totalment interconnectats, tant els interns com els externs, i tots ells sincronitzats en temps real amb la finalitat que la producció s'enquadri en un triple condicionant: adaptació als canvis del mercat, maximitzar la productivitat i valorar els avenços tècnics i científics amb rapidesa.

"Entomar la transformació i el full de ruta específic de cada empresa comporta assumir que és imprescindible que els sistemes de producció estiguin interconnectats"

Aquests fets comporten efectuar grans canvis en tota organització i que aquesta interioritzi els paradigmes associats a aquesta nova revolució industrial i, com a tal, prepari i executi les actuacions requerides. Entre aquestes, esdevé necessari completar la transformació digital; ajustar els processos de producció dotant-los de capacitat d'interacció màquina-màquina-producte en curs; donar resposta a les problemàtiques dels productes amb cicle de vida circular tot considerant la possible segona vida útil d'aquests; ajustar els productes amb criteris smart; implementar eines d'intel·ligència artificial i establir els procediments per la interrelació i cooperació entre aquesta i la intel·ligència humana.

Pocs dubtes existeixen que el pas de la Indústria 3.0 a la Indústria 4.0 requereix política industrial focalitzada en la competitivitat global i no bàsicament centrada en la productivitat, però ara la política industrial no és suficient, ja que aquesta de poc serveix si les empreses no acceleren a resoldre les seves problemàtiques i a la vegada entomen els reptes que únicament dependent d'elles. És hora, doncs, de no esperar que ho facin els altres primer, de tenir tot el vent de cara, ara és hora d'assumir compromís i fer, atès que si no fas tu, ho fa un altre, ja que les persones i les organitzacions eficients són com els gasos nobles que ocupen tot l'espai disponible.