Innovació i hipercompetició
13
de Maig
de
2013
Pensi per un moment: què canvia més ràpidament, la seva organització o l'entorn on aquesta competeix? Si la resposta és "la meva organització", vostè és un afortunat (o no ha analitzat prou el context). Si la resposta és "l'entorn", aleshores té un problema d'adaptació i de pèrdua de competitivitat.
Mai com ara l'entorn ha estat tan canviant: la velocitat del canvi tecnològic, l'apertura accelerada de mercats, l'entrada de nous competidors, la disminució del temps de vida dels productes, serveis i de la pròpia estratègia, configuren un context d'elevada incertesa… Per no parlar del ritme d'irrupció d'esdeveniments inesperats (geopolítics, macroeconòmics, socials…) que impacten en el nostre procés de presa de decisions com a empresaris i directius.
Per això, per adaptar-nos sistemàticament a un entorn dinàmic i turbulent (algú l'ha caracteritzat de "hipercompetició") ens calen mecanismes d'intel·ligència competitiva i de canvi permanent. És a dir, mecanismes de gestió sistemàtica de la innovació.
Una organització (una empresa) és un organisme viu que competeix per recursos limitats en entorns de supervivència i mort. Exactament igual que en un ecosistema biològic. Les lleis de l'economia les podria haver escrit el mateix Darwin. Amb dues diferències: si el procés d'evolució i adaptació de les espècies naturals té lapses de temps de milions d'anys, les empreses han d'adaptar-se en qüestió de dies als canvis del seu entorn. I, si els organismes vius muten de forma aleatòria (no planifiquen la seva adaptació al mitjà), les empreses poden fer-ho de forma intel.ligent: amb innovació estratègica, flexibilitat operativa i talent emprenedor.
Mai com ara l'entorn ha estat tan canviant: la velocitat del canvi tecnològic, l'apertura accelerada de mercats, l'entrada de nous competidors, la disminució del temps de vida dels productes, serveis i de la pròpia estratègia, configuren un context d'elevada incertesa… Per no parlar del ritme d'irrupció d'esdeveniments inesperats (geopolítics, macroeconòmics, socials…) que impacten en el nostre procés de presa de decisions com a empresaris i directius.
Per això, per adaptar-nos sistemàticament a un entorn dinàmic i turbulent (algú l'ha caracteritzat de "hipercompetició") ens calen mecanismes d'intel·ligència competitiva i de canvi permanent. És a dir, mecanismes de gestió sistemàtica de la innovació.
Una organització (una empresa) és un organisme viu que competeix per recursos limitats en entorns de supervivència i mort. Exactament igual que en un ecosistema biològic. Les lleis de l'economia les podria haver escrit el mateix Darwin. Amb dues diferències: si el procés d'evolució i adaptació de les espècies naturals té lapses de temps de milions d'anys, les empreses han d'adaptar-se en qüestió de dies als canvis del seu entorn. I, si els organismes vius muten de forma aleatòria (no planifiquen la seva adaptació al mitjà), les empreses poden fer-ho de forma intel.ligent: amb innovació estratègica, flexibilitat operativa i talent emprenedor.