La innovació i la regulació

Es diu que els Estats Units innova, la Xina fabrica, i Europa regula. Però no estic d’acord del tot en aquesta afirmació, i és que la regulació i la producció i la innovació no són pols oposats. De fet, hi ha més punts en comú del que podria semblar: tothom regula, innova i fabrica; només que cadascú ho fa a la seva manera. I si una cosa tenen els tòpics, és que són massa simples per entendre la realitat que acostuma a ser molt més complexa.

La Xina: el paradís de la regulació interna

La idea que la Xina fabrica sense més és una lectura superficial que no aguanta una anàlisi seriosa d’algú que coneix el país. Parlar de la Xina com un gegant que únicament produeix és com dir que un mòbil només és bo per fer fotos: veritat a mitges i una pèrdua d’oportunitats. La Xina regula, i ho fa com ningú altre. La diferència? Només s’han de posar d’acord amb ells mateixos. No tenen 27 països, 23 idiomes oficials (i si n’hi ha d’altres, els hi sua 3 parells de nassos), i una Comissió a la recerca del consens perfecte.

"Tothom regula, innova i fabrica; només que cadascú ho fa a la seva manera"

Els exemples de regulació xinesa són inacabables: tenen normes draconianes per als productes que entren al seu país (llibres, pel·lícules, cosmètics...), controlen els horaris d’oci dels joves basant-se en criteris que combinen el PIB i les notes mitjanes de les escoles (en sérieu capaços d’imaginar una cosa així a Europa o a Catalunya?), censuren Internet fins a nivells dignes d’un capítol de Black Mirror, i regulen els micropagaments de les apps amb una precisió quirúrgica. Dir que la Xina únicament fabrica és com dir que un tauró només neda: oblida tota la resta de capacitats que el fan perillós.

Estats Units: el regne de la regulació a la carta

Mentrestant, els Estats Units també regulen, però amb un estil propi: no li diuen “regulació”, li diuen “protegir la competència” o “salvaguardar la llibertat”. Un gran exemple és la seva croada contra TikTok. Mentre acusen la Xina d’espionatge, la realitat és que estan aplicant la seva pròpia versió del proteccionisme tecnològic. Per no parlar de la seva guerra pels semiconductors o el 5G, que és un festival de sancions i subsidis disfressat de patriotisme econòmic.

Si vols saber-ne més

 

   

El Golf de l'Amèrica de Trump    

 

 

Allà, la regulació no és una discussió filosòfica sobre drets fonamentals: és una eina pragmàtica per assegurar que les seves empreses no perden pistonada al mercat global. El millor exemple és la gestió de les dades: si ets una empresa estrangera, t’exigeixen complir amb les seves normes, mentre que les seves tecnològiques es mouen amb una llibertat que faria enveja fins i tot a l’Isabel Díaz Ayuso.

Europa: l'art de complicar-se la vida

I ara entrem a Europa, on regular és gairebé un esport nacional. Ningú toca res si no està tothom 100% d’acord. Si la Xina és una dictadura normativa i els Estats Units són uns genis del màrqueting, Europa és la capital del consens etern. La diferència? Nosaltres no només hem de decidir quines normes volem: hem de posar d’acord 27 països amb prioritats, idiomes, problemàtiques, i històries diferents. És un miracle que encara fem alguna cosa bé.

"Nosaltres no només hem de decidir quines normes volem: hem de posar d’acord 27 països amb prioritats, idiomes, problemàtiques, i històries diferents"

La GDPR, per exemple, és un bon cas d'èxit europeu. Però ha estat tan exitós que ara cada notificació de cookies és un suplici. I això és un reflex del problema: Europa vol regular per protegir, però sovint crea una burocràcia que ofega tant les empreses com els ciutadans. I per què? Perquè no hi ha un “govern central” que imposi criteris; tot és lent, pesat i, sovint, incongruent. Sobre un PowerPoint sembla que funcioni, però a la pràctica ens ho fa tot molt més difícil.

Una reflexió sobre les regulacions

El problema d'alguns discursos és que fan trampes. Potser no volen que es reguli la llibertat d'expressió, l'experimentació en humans de productes nocius, els deepfakes, o l'explotació reproductiva. O potser no volen que es regulin els lloguers... ai no, que això ja els va bé! Casualment, només volen que no es reguli el que els interessa. Regular no és incompatible amb innovar; de fet, és una eina clau per protegir als ciutadans dels interessos individuals d'un col·lectiu més vulnerable. Penseu en la regulació aeroespacial: que n'hi hagi una de global ajuda al fet que les empreses passin controls exhaustius i hi hagi poques morts en accidents. A mi aquesta regulació em sembla que no frena la innovació, i demostra que es pot innovar i protegir els drets fonamentals al mateix temps.

"Si volem regular alguna cosa, que sigui l'immobilisme burocràtic"

Conclusió: el món no és tan simple

El món no es divideix en blocs oposats. La Xina regula, innova i fabrica. Els Estats Units també. I Europa fa el que pot, que no és poc. Potser és hora de deixar de pensar en compartiments estancs i entendre que, al final, tots els actors estan intentant fer el mateix: mantenir-se rellevants en un escenari global cada vegada més competitiu. Innovar i regular no només és possible, sinó necessari. Si identifiquem els problemes amb intel·ligència i actuem amb responsabilitat, podem trobar l’equilibri entre el progrés tecnològic i la protecció dels drets humans. Aquest és el camí. No fer-ho, senzillament, hauria d'estar prohibit. Si volem regular alguna cosa, que sigui l'immobilisme burocràtic.