• Opinió
  • L'opinió
  • Innovar o morir: lliçons de supervivència empresarial (amb un toc de selecció natural)
especialitzada en videojocs, tecnologia i tendències digitals

Innovar o morir: lliçons de supervivència empresarial (amb un toc de selecció natural)

24 de Febrer de 2025
Gina Tost | VIA Empresa

Quina mandra aquella història tan ultrautilitzada per tothom sobre una granota en aigua calenta, que no s'adona que s’està coent fins que no és massa tard, però és una metàfora fantàstica sobre la incompetència estratègica, i explica perfectament el que passa amb moltes empreses que es creuen immunes al canvi.

 

Les companyies que només innoven quan el mercat les obliga no estan fent innovació, estan fent supervivència. I la supervivència és un joc amb una taxa d’èxit baixa: Una platja d'Omaha on líders en els seus sectors, de sobte, ja no hi eren. I no sabien ni per on havien vingut els trets: Nokia amb els smartphones, Blackberry amb les pantalles tàctils, Blockbuster amb els vídeos sota demanda per Internet, i Kodak amb la fotografia digital. Tots ells van reaccionar tard.

"Les companyies que només innoven quan el mercat les obliga no estan fent innovació, estan fent supervivència"

No els culpo. Quan un mercat va bé, la temptació de no tocar res és enorme. La facturació creix, els clients semblen fidels, i els accionistes estan contents. Què més es pot demanar que un Excel tot pintat de verd? Però la innovació no és una resposta a una columna en vermell, una crisi, sinó una inversió a llarg termini per evitar-la. La millor empresa no és la que s’adapta més ràpidament quan les coses van malament, sinó la que es prepara per al canvi abans que passi.

 

Per posar-ho en un altre context, la innovació no és un paraigua per a quan plou, és un bon sistema meteorològic. Si esperes a notar les primeres gotes per comprar el paraigua, probablement ja hauràs sortit de casa sense paraigua i acabis tornant a casa xop.

Per evitar ser la granota cuita, cal innovar amb marxa nòrdica, i això vol dir tres coses:

  1. Experimentar encara que no sigui urgent. No pots esperar que el mercat t’obligui a provar coses noves. Necessites equips dedicats a explorar tecnologies, processos i models de negoci nous de forma contínua, fins i tot quan el teu producte estrella sembla intocable. No són diners llançats a les escombraries, estan invertits a preveure per on aniran els trets.

  2. Llegir els senyals febles. El canvi rarament arriba de cop. S’acosta lentament, a través de tendències que semblen insignificants al principi. Els cotxes elèctrics, la intel·ligència artificial, o l’economia circular, no van aparèixer de la nit al dia, però moltes empreses es van comportar com si sí. I ara tots a córrer.

  3. Tenir una cultura d’adaptació. Si innovar és un departament, tens un problema. Si és un hàbit de tota l’empresa, tens una oportunitat. La innovació no ha de ser cosa només dels enginyers i els directius; ha de formar part de la manera com es prenen decisions a tots els nivells, i ha d’estar a tots els departaments i mecanismes.

Les empreses que només reaccionen quan ja veuen el canvi al davant tenen el mateix problema que un jugador de videojocs que guarda la partida just abans d’entrar al boss final: probablement ja és massa tard perquè arribes amb la vida en hores baixes, i just acaba de passar una sala plena de botiquins. La innovació ha de ser un procés constant, no una resposta a un moment vital.

En la meva vida he vist directius sense una idea clara de cap a on volien anar, movent-se al ritme d'allò que llegien cada matí a les pàgines salmó o dels tuits que els arribaven al mòbil. Sense una estratègia sòlida, anaven d’una tendència a l’altra, canviant plans cada vegada que algú els deia “això és el futur”. Però dirigir una empresa com qui fa zàping amb les notícies financeres no és estratègia, és improvisació. I la improvisació pot funcionar en un monòleg d’humor d’algú que fa anys que està a la indústria de l’espectacle, però no en la supervivència empresarial.

"Dirigir una empresa com qui fa zàping amb les notícies financeres no és estratègia, és improvisació"

Així que la pregunta no és si cal innovar. La pregunta és: estàs esperant a notar que l’aigua bull per moure el cul?