Intangibles tecnològics, la base del nou model industrial

L'activitat industrial basada en les societats mercantils tal com les coneixem actualment, tant siguin de responsabilitat limitada com anònimes, han estat la base del teixit productiu català. Les transaccions comercials entre elles, així com els processos de compra i venda o les ampliacions de capital estaven habitualment basats en el valor del producte, el fons de comerç i la valoració dels actius, principalment. Regles de joc que tothom tenia clares i que eren fàcilment reproduïbles.

D'aquesta manera es va anar generant amb els anys un teixit industrial competitiu que ha fet de Catalunya una de les regions industrialment parlant més dinàmiques d'Europa. Malauradament, amb la crisi, s'ha castigat greument aquest model i han aparegut alguns altres models de transaccions poc habituals anteriorment, com la compravenda d'unitats productives (amb les seves singularitats, tant en el model de valoració de les mateixes com amb les responsabilitats i càrregues associades) i les empreses de base tecnològica.

Aquestes darreres estan basades en un model societari idèntic a l'anterior, ja que es regulen per la mateixa legislació, però amb unes regles de joc força diferents. Per tal de fer la valoració de la companyia ja no és tan rellevant la valoració de l'actiu comercialitzable, que en molts casos ni tan sols existeix. I per altra banda, apareixen conceptes com la propietat industrial, bé intangible que realment serà un dels elements que pot esdevenir de gran valor. Aquestes companyies, demandants de grans aportacions de capital pel seu funcionament, són bona part de les que col·loquialment es denominen empreses de la nova economia del coneixement.

Per la compra o participació (ampliació de capital o altres) d'aquestes companyies, la negociació del valor de la mateixa és complexa, ja que no es basa en els criteris clàssics descrits anteriorment, i a més a més s'ha de tenir present que possiblement serà necessari tenir previst noves aportacions dels socis actuals o de nous futurs socis, la possible retenció de talent tècnic o de gestió i la seva ràpida internacionalització. Com es pot veure, són regles de joc singulars, que requereixen pactes de socis on es recullin totes les casuístiques previsibles i especialment les imprevisibles, per tal d'assegurar estabilitat al projecte.

Aquest nou model d'activitat econòmica ha marcat rècords el passat any 2015 i les previsions pel 2016 són força bones. Exemples propers d'èxit com les biotecnològiques SOM INNOVATION BIOTECH, S.L., operativa des d'inicis del 2010 i que ha aconseguit desenvolupar dos productes fins a proves clíniques per malalties poc freqüents amb un portfoli de més de 15 productes més, o IDP DISCOVERY PHARMA, S.L. que amb menys d'un any ha assolit rondes d'inversió rellevants per part d'inversors privats. Bona part dels inversors d'aquestes empreses del coneixement provenen de sectors industrials tradicionals, sense cap vinculació amb l'àmbit biotecnològic i la seva aportació ha permès incrementar de manera exponencial el valor dels projectes a mesura que han anat assolint les diferents fites tecnològiques, marcant una tendència de quins poden ser el relleu industrial de Catalunya dels pròxims anys.

De tota manera, aquestes empreses de base tecnològica o start-ups no han aparegut aïlladament. El desenvolupament de fons d'inversió especialitzats o el concepte d'emprenedoria corporativa generada per empreses que volen incorporar nova activitat econòmica a la seva empresa, estan generant unes condicions d'entorn molt favorable pel desenvolupament d'aquestes activitats basades en intangibles tecnològics.