La IA no és res sense les persones

22 de Novembre de 2023
Josep Maria Ganyet | VIA Empresa

No ho dic jo, ho diuen els centenars de treballadors d’OpenAI a Twitter, que des de divendres són molt actius en aquesta xarxa.

Recapitulem. Divendres 17 de novembre del 2023 a la tarda, hora nostra, ens vam assabentar que Sam Altman, executiu en cap i fundador d’OpenAI havia estat acomiadat pel consell. L’acomiadament va ser per videoconferència i la notícia li va donar Ilya Sutskever, membre del consell, amic i també fundador. Acte seguit l’empresa publicava un breu apunt al blog on explicava que el consell, després d'una revisió exhaustiva, havia conclòs que Altman no era prou sincer en les seves comunicacions, fet que havia portat a una pèrdua de confiança en el seu lideratge. La directora de tecnologia Mira Murati assumia les funcions d’executiva en cap de manera interina. Hores després, el president Greg Brockman comunicava a Twitter la seva renuncia al càrrec amb solidaritat amb Altman.

A partir d’aquí la xarxa va embogir. A Silicon Valley els cessaments d’alts directius sempre es pacten i acaben en una baixa voluntària per “passar més temps amb la família”. No era el cas. OpenAI està valorada entre els 80 i 90 mil milions de dòlars, té 100 milions d’usuaris actius setmanals i Altman ha aixecat 13.000 milions de dòlars d’inversió de Microsoft, entre d’altres. L’havia d’haver fet molt grossa.

Amb aquests precedents i sense més informació que l’oficial —el succint apunt al blog— la situació va passar inevitablement al terreny de l’especulació i d’allà a conspiranoia. S’aprofitava de la seva posició a OpenAI per als seus negocis personals? Havia fotut la mà a la caixa? Un escàndol sexual? Fins i tot algú va treure el fantasma de la seva germana, que l’acusa d’abusos sexuals a les xarxes dia sí i dia també. La diferència horària amb Silicon Valley va fer que divendres anéssim a dormir massa tard.

Per entendre què va passar realment i perquè, hem d’anar més enrere, fins al 2015, l’any de creació d’OpenAI. Sam Altman, Greg Brockman, Elon Musk i d’altres inversors s’havien adonat que la feina que estava fent Geoffrey Hinton amb dos dels seus estudiants, Ilya Sutskever i Elman Mansimov, a la Universitat de Toronto podia obrir una nova primavera de la IA amb un impacte global. Davant el risc que les cinc grans tecnològiques en privatitzin els beneficis decideixen fundar OpenAI, una organització sense ànim de lucre que té la missió de fer arribar la IA a tothom. OpenAI tindria un comitè ètic que vetllaria per què tot el que es fes anés en benefici de tothom. Geoffrey Hinton va anar a parar a Google, Elman Mansimov a Amazon i Ilya Sutskever, va costar, a OpenAI.

El talent i la visió d’Altman van donar els seus fruits. Fidel a la seva missió, el 2019 obria a tothom el LLM GPT-2 a qui van seguir el Dall-E 2, el GPT-3, el ChatGPT 3.5. I no només eren oberts a tothom; de tots se’n publicaven les dades d’entrenament, els paràmetres de les xarxes neuronals i qualsevol tipus d’informació que ajudés a la comunitat d’IA. Però, ai las, per entrenar una xarxa neuronal de la mida del ChatGPT 4 calen uns 100 milions de dòlars. Per poder continuar amb la seva missió, OpenAI necessitava uns recursos computacionals que només són a l’abast de les grans tecnològiques. Altman es va treure de la mànega un acord amb Microsoft que incloïa una inversió de mil milions de dòlars i, més important, l’accés als seus recursos de computació al núvol. Per a poder-ho fer, i aquí hi ha el quid de la qüestió, OpenAI va crear OpenAI Global LLC, una empresa amb ànim de lucre de la qual Microsoft en tenia el 49%. OpenAI es beneficiaria dels avenços d’Open AI Inc que posaria a disposició de tothom. Microsoft invertiria encara 12 mil milions més. Aquestes dues ànimes d’OpenAI sembla que són al centre de la polèmica.

Si bé la raó oficial del cessament d'Altman apunta a problemes de comunicació amb el consell, de manera no oficial es veu com la culminació d'un conflicte entre les parts amb ànim de lucre i sense ànim de lucre d'OpenAI. Altman, conegut pel seu enfoc dinàmic i ràpid, hauria xocat amb l'ètica de prevenció del consell o pel fet que el seu full de ruta per OpenAI beneficiava massa Microsoft i massa poc la humanitat. Recordem que Altman era un ferm defensor de la missió d’OpenAI i dels poders del consell. Per que ningú no pensés que s’interessava només al seu lucre personal havia renunciat a tenir accions d’OpenAI. 

"El cessament d'Altman es veu com la culminació d'un conflicte entre les parts amb ànim de lucre i sense ànim de lucre d'OpenAI"

És aquesta discrepància entre les dues ànimes d’OpenAI el motiu del sarau? Altman que vol córrer massa i beneficiar uns quants, i Sutskever que és més conservador i vol beneficiar tothom? No ho sabem del cert però hi ha algunes pistes en la curta història d’OpenAI que ens poden ajudar a entendre-ho.

La primera la tenim en la sortida de Musk el 2018. No sabem tampoc del cert què va passar, però la versió oficial de Musk és que va sortir d’OpenAI per que la seva posició a Tesla, que també competeix en IA, li provocava un conflicte d’interessos. La versió no oficial diu que hi va haver una pugna pel control de l’empresa i Altman va guanyar. Els dards que periòdicament es llancen a Twitter semblen recolzar aquesta tesi.

També podem trobar pistes fora, a la competidora Anthropic. Anthropic va ser fundada el 2021 per ex-treballadors d’OpenAI desencantats amb la poca cura amb d’Altman amb l’impacte social de la IA, d’aquí el seu nom. Anthropic para d’una “IA constitucional”, això és, alineada amb els drets humans. Tampoc sabem la lletra petita de perquè alguns treballadors d?OpenAI en van sortir desencantats, però el que sí que és cert és que el seu xatbot Claude té més salvaguardes i està més limitat que el ChatGPT.

També sabem que, a diferència de les versions anteriors, aquest any, en alliberar el ChatGPT 4, OpenAI no en va publicar cap informació rellevant; ni el conjunt d’entrenament, ni els paràmetres, ni cap documentació prou detallada. La justificació va ser que “el cada cop més competitiu panorama de la IA” no aconsellava fer-les públiques. Google s’havia vist obligada a entrar en la cursa i no era el cas de facilitar-li la vida. Una anècdota: a Google no s’anomenava mai el ChatGPT pel seu nom sinó com “el prototip”. L’open del nom li havia durat 7 anys.

I tot això qui beneficia? La reacció de Microsoft al cessament d'Altman ha estat reveladora. Satya Nadella, l’executiu en cap de Microsoft, molt enfadat perquè no sabia res del cessament (si poses 13.000 milions en una empresa el mínim és preguntar) ha reaccionat de manera brillant. Si la crisi es va desfermar divendres quan tancaven les borses, abans no tornessin a obrir el dilluns, ja havia tancat tota especulació: Altman i Brockman tenien un xec en blanc per crear un equip de recerca avançada en IA a Microsoft. En paraules seves: “sigui on sigui el Sam continuarem treballant amb ell i el seu equip”. Si Altman decideix tornar a OpenAI, el contracte que tenen segueix intacte, si decideix muntar un equip a Microsoft, el 49% d’OpenAI GlobalLLC els permet accedir a tota la tecnologia desenvolupada a OpenAI. Altman, Brockman i els 700 treballadors que han signat una carta dient que si no tornen ells també marxaran només han de demanar la paraula clau de la WiFi de Microsoft a Redmond, Washington, i com si no hagués passat res.

"Altman i Brockman tenien un xec en blanc per crear un equip de recerca avançada en IA a Microsoft"

Però Redmond no és San Francisco, l’estat de Washington no és Califòrnia i sobretot, Microsoft no és OpenAI. No crec que a Altman li agradi massa ser cua de lleó a Microsoft i no poder-se posar en problemes com demostren els fets. OpenAI té l’esperit d’empresa emergent que li agrada a Altman, que només té 38 anys, és a San Francisco, que és on passen les coses i no és a Washington on fa fred. Amb la seva popularitat i el que ha demostrat, no li costaria tornar a aixecar una pasta similar a la de Microsoft i crear un nou projecte que sens dubte atrauria els seus antics companys d’OpenAI, però això li suposaria haver de començar de bell nou i per molt ràpid que anessin, posar-se al nivell actual d’OpenAI els portaria anys.

La poca solidesa d’OpenAI sense Altman i Brockman, la porta oberta que ha deixat Satya Nadella, la pressió dels treballadors, la posició feble del consell, els molts milions que hi ha en joc, el poder que hi ha al darrera i el sol de Califòrnia em porten a pensar que Altman tornarà a OpenAI, però aquesta vegada com a emperador i sense consell que li coarti cap decisió. Altman és l’exemple d’allò que tant predica de que la IA et pot prendre la feina i alhora també de que allò més important en intel·ligència artificial és la intel·ligència natural.