Fer coses diferents i amb impacte

Segons l'Eurostat, l'oficina estadística de la Comissió Europea, la taxa d’atur es va tancar l’any 2021 en el 6,4% en el conjunt de la Unió Europea. A la cua dels estats amb major índex d’atur es troba Espanya amb un 13%. Aquesta bretxa, lluny de ser puntual, es manifesta demanerapersistent i estructural al llarg del temps. Si ens centrem en l’atur juvenil les dades són encara més desoladores i continuem encapçalant el rànquing per la cua. Si l’Europa dels vint-i-set membres té un atur juvenil del 14,9%, l’estat espanyol assoleix el 30,6%, un autèntic escàndol doblar la mitjana europea. Unes xifres esfereïdores que demanen polítiques efectives i actuacions contundents per fer-les reversibles. No obstant això, portem molts anys destinant recursos (sempre es pot considerar que se’n poden destinar més) a polítiques d’ocupació que, lluny de millorar la situació, la mantenen en aquest pou del qual no hi ha manera de sortir.

Deia Einstein que, si sempre fem el mateix, sempre assolirem els mateixos resultats. Que, si volem obtenir resultats diferents, hem de fer coses diferents. Canviem d’escenari, l’any 2012 es crea la Fundació Intermedia, amb l’objectiu de treballar per la millora de l’ocupació de les persones, especialment de les que es troben en situacions de major vulnerabilitat. El projecte és fruit de l’aliança de tres entitats amb llarga trajectòria i referents a l’economia social, Suara Cooperativa, Fundació Ires i Fundació Surt. Després d’un procés de reflexió estratègica i davant la possible amenaça (que finalment no es produeix) de l’aparició d’operadors multinacionals en l’àmbit de la intermediació laboral, decideixen desfer-se de la seva activitat d’inserció laboral i posar-la en comú. Després de deu anys, les dades parlen per si mateixes. La seva xifra de facturació ha passat de dos a vuit milions d’euros, les persones ateses de cinc a 13.000 i les empreses amb qui col·laboren de 100 a més de 1.000.

Deia Einstein que, si sempre fem el mateix, sempre assolirem els mateixos resultats. Que, si volem obtenir resultats diferents, hem de fer coses diferents

Quines són les claus del seu èxit i, per descomptat, de la seva rellevant contribució a la inserció laboral? En podem destacar la visió estratègica de les tres organitzacions fundadores que generosament decideixen despendre’s d’una part de la seva activitat per posar-la en comú en un nou projecte i, per tant, posen de manifest la seva propensió a la cooperació. Aquesta propensió d’Intermedia, que podem dir que és “marca de la casa”, s’expressa en molts àmbits, esdevenint aliats amb les administracions públiques pel desplegament de les polítiques d’ocupació, actuant conjuntament amb altres entitats d’economia social en el seu desplegament territorial i també, molt especialment, aliances amb el teixit empresarial que finalment, no ho oblidem, és qui genera ocupació.

L’Aliança múltiple articulada amb l’Institut de Mercats de Barcelona, l’agència de promoció econòmica Barcelona Activa i Mercabarna desenvolupant un programa del Servei d’Ocupació de Catalunya que persegueix formar i inserir joves en els mercats municipals i el comerç de proximitat, en seria un dels molts i destacats exemples. La vocació d’impacte, pensar en gran i una sana ambició per créixer, perquè això es traduirà, en bona part, en l’assoliment del seu propòsit, coherent amb els seus valors. Més de 2.000 contractes assolits amb les gairebé 1.000 empreses col·laboradores l’any 2020 és, sense cap mena de dubte, molt positiu, però no és suficient i l’entitat en la seva visió ambiciona molts més en el futur. També la innovació, pensar en noves formes de fer les coses, experimentar, arriscar-se a no fer sempre el mateix.

En aquest sentit la plataforma tecnològica Intermediajob, que ofereix serveis de selecció basant-se en un model propi de competències, n’és un exemple rellevant. Les persones vulnerables queden sistemàticament excloses de les plataformes de selecció convencionals, per la impossibilitat, moltes vegades, d’acreditar els requeriments curriculars i d’experiència. Per contra, el model de competències valora i posa de manifest les capacitats de les persones per desenvolupar una feina, esdevenint una metodologia més inclusiva en la diversitat.

Tornem a la primera part. Per invertir la tendència secular de les dades de l’atur a casa nostra, el repte és tan extraordinari que ningú pot afrontar-lo de manera individual. Calen aliances del sector públic, el privat i el social per dimensionament i massa crítica però, també, i molt especialment, per pensar i fer coses diferents per obtenir resultats diferents. La innovació disruptiva, que segurament és el que demana la situació actual, té en la interrelació i la diversitat dels actors el seu millor caldo de cultiu.