No podem anar sense xarxa

Ahir un problema tècnic a una empresa nordamericana va deixar com qui diu tot el món tota una hora sense Internet, i això ens ha demostrat dues coses:

La primera, que Internet ja és indispensable. És molt jove i molt tendra, però ja la necessitem per gairebé tot. Abans a casa tothom tenia espelmes per si s’anava la llum. Ara si se’n va Internet no tenim alternativa, així que és indispensable. No fa massa que hem après que aturar informàticament una companyia equival a paral·litzar-la, i hem vist atacs informàtics que han aturat l’activitat de Mapfre, Prosegur o el SEPE. La pandèmia ens ha ensenyat que la mainada que no tenia Internet s’ha quedat sense escolaritzar, i que la gent que no tenia Internet no podia teletreballar. I ahir la caiguda d’Internet ens ha ensenyat que sense la xarxa s’aturen serveis gairebé bàsics. És fàcil, sense internet no tenim un correcte accés a l’educació, la salut, el lleure, la informació o el treball. Internet no és un servei. És un dret. I així l'hauríem de tractar, tant pel que fa a drets com a deures. Un dret bàsic de la ciutadania, i no pas un servei comercial.

La segona és que el món està més connectat i interconnectat que mai. El matemàtic meteoròleg Edward Norton Lorenz va explicar el 1972 la seva metàfora de l’efecte papallona per il·lustrar la interrelació entre un bategar d’ales aquí i una tempesta allà. Ahir un bategar d’ales a una empresa de serveis informàtics als Estats Units va provocar una hora de violentes tempestes a totes les webs del món. Igual que ha passat amb la Covid, una soca del virus originada a l’Índia, Anglaterra o Brasil es propaga per tot el món sense que siguem capaços d’impedir-ho malgrat que imposem un toc de queda a tota la població mundial. Estem connectats.

Ahir es va aturar Internet, i vàrem prendre consciencia que si s’atura Internet s’aturen massa coses

Així doncs, Internet és un servei bàsic per al desenvolupament de la ciutadania de tot el món, i no només d’alguns països o regions. Cal garantir-ne els usos, així com els drets i els deures. L’hem de treure de la lògica comercial, com ja hem fet amb la justícia, l’educació o la salut. Ja sabem que qui té més calers sempre té una millor justícia, educació i salut, però el que no pot ser és que algú amb menys calers no tingui accés a una mínima justícia, educació i salut. Volem que els drets bàsics siguin per tothom sense distinció de raça, color, sexe, nacionalitat, idioma, religió, origen social o poder adquisitiu.

Ahir es va aturar Internet, i vàrem prendre consciencia que si s’atura Internet s’aturen massa coses. El tractament d’Internet ja no pot continuar sent només comercial i adaptat a les regles del mercat, cal que li donem tractament de dret social. Caldrà gestionar molts interessos econòmics i polítics i per tant, portarà temps. Més val que ens hi posem ja.