Invertir a Catalunya
03
de Desembre
de
2016
Aquest octubre, ACCIÓ va presentar l'informe Balanç de la Inversió Estrangera a Catalunya 2011-2016. Es tracta d'una exhaustiva anàlisi basada en les dades que publica el diari britànic Financial Times en el seu informe fDI Markets i que treu unes conclusions força interessants: Catalunya ha captat 14.532 milions d'euros d'inversió estrangera en els darrers cinc anys, xifra que suposa el 31% del total estatal, el 37% del nombre de projectes d'inversió i el 34% dels llocs de treball creats per aquests projectes.
Addicionalment, l'informe ens diu que qui més inverteix a Catalunya són els Estats Units i Alemanya, i que els sectors que més inversió reben són els de les tecnologies de la informació i el de la logística. L'informe destaca que els llocs de treball creats per aquests nous projectes van ser 38.385.
Just tres dies després de fer-se públic l'estudi, la consultora Axesor informava de la sortida neta de 249 empreses de Catalunya per a instal·lar-se a altres comunitats. De forma més o menys incisiva, molts mitjans atribuïen al procés polític que viu Catalunya la culpa d'aquesta suposada fugida.
Ens devem trobar davant d'un cas inèdit d'informació asimètrica en què, mentre els inversors internacionals veuen clares possibilitats d'èxit en la inversió a Catalunya, els d'aquí consideren que és millor fugir. Però, és ben bé així? Què ens diu realment Axesor?
La consultora fa una anàlisi basant-se en les dades de domiciliació empresarial que ofereix el Registre Mercantil. És habitual que determinades empreses per raons diverses canviïn de domicili social, però això no vol dir que traslladin la seva activitat fora. Dit d'una altra manera, de les 596.196 empreses que tenia Catalunya el mes de gener, un saldo net de 249 han registrat la seva seu social en una altra comunitat autònoma, res més.
D'altra banda, el mateix Institut Nacional d'Estadística ens informa de la confiança que genera l'economia catalana: des de principi d'any, el creixement del nombre de societats mercantils creades duplica el del conjunt de l'Estat. Una altra mostra de confiança en la inversió a Catalunya la trobem en els mateixos emprenedors catalans: l'any 2015 la taxa d'emprenedoria de Catalunya, segons el Global Entrepreneurship Monitor, superava en gairebé en un punt la mitjana espanyola i en gairebé dos l'alemanya.
Hi ha un altre actor que, aquest sí, decideix que invertir a Catalunya és un mal negoci: el Govern espanyol. El 3 de novembre, la Cambra de Comerç de Barcelona va presentar un informe on se'n feia ressò: el 2015 el Govern espanyol va invertir a Catalunya el 8,2% del total de la inversió que l'Estat fa a les comunitats autònomes, molt per sota del pes poblacional català en el conjunt estatal, 16,1%, i del pes del seu PIB, 18,9%. Del total pressupostat se'n va executar només el 71%, i si ens centrem en les infraestructures de transport, aquest va caure al 59% i va assolir la taxa més baixa d'obra executada des del 1997.
Així doncs, mentre l'Estat no troba motius per a invertir a Catalunya, i determinada premsa s'apunta a la cerimònia de la confusió utilitzant dades estadístiques per barrejar naps i cols, els emprenedors catalans i els inversors estrangers identifiquen clarament les potencialitats de la nostra economia, prenent decisions d'inversió estratègiques amb criteris racionals i apostant amb força pel futur dels nostres sectors productius.
Addicionalment, l'informe ens diu que qui més inverteix a Catalunya són els Estats Units i Alemanya, i que els sectors que més inversió reben són els de les tecnologies de la informació i el de la logística. L'informe destaca que els llocs de treball creats per aquests nous projectes van ser 38.385.
Just tres dies després de fer-se públic l'estudi, la consultora Axesor informava de la sortida neta de 249 empreses de Catalunya per a instal·lar-se a altres comunitats. De forma més o menys incisiva, molts mitjans atribuïen al procés polític que viu Catalunya la culpa d'aquesta suposada fugida.
Ens devem trobar davant d'un cas inèdit d'informació asimètrica en què, mentre els inversors internacionals veuen clares possibilitats d'èxit en la inversió a Catalunya, els d'aquí consideren que és millor fugir. Però, és ben bé així? Què ens diu realment Axesor?
La consultora fa una anàlisi basant-se en les dades de domiciliació empresarial que ofereix el Registre Mercantil. És habitual que determinades empreses per raons diverses canviïn de domicili social, però això no vol dir que traslladin la seva activitat fora. Dit d'una altra manera, de les 596.196 empreses que tenia Catalunya el mes de gener, un saldo net de 249 han registrat la seva seu social en una altra comunitat autònoma, res més.
D'altra banda, el mateix Institut Nacional d'Estadística ens informa de la confiança que genera l'economia catalana: des de principi d'any, el creixement del nombre de societats mercantils creades duplica el del conjunt de l'Estat. Una altra mostra de confiança en la inversió a Catalunya la trobem en els mateixos emprenedors catalans: l'any 2015 la taxa d'emprenedoria de Catalunya, segons el Global Entrepreneurship Monitor, superava en gairebé en un punt la mitjana espanyola i en gairebé dos l'alemanya.
Hi ha un altre actor que, aquest sí, decideix que invertir a Catalunya és un mal negoci: el Govern espanyol. El 3 de novembre, la Cambra de Comerç de Barcelona va presentar un informe on se'n feia ressò: el 2015 el Govern espanyol va invertir a Catalunya el 8,2% del total de la inversió que l'Estat fa a les comunitats autònomes, molt per sota del pes poblacional català en el conjunt estatal, 16,1%, i del pes del seu PIB, 18,9%. Del total pressupostat se'n va executar només el 71%, i si ens centrem en les infraestructures de transport, aquest va caure al 59% i va assolir la taxa més baixa d'obra executada des del 1997.
Així doncs, mentre l'Estat no troba motius per a invertir a Catalunya, i determinada premsa s'apunta a la cerimònia de la confusió utilitzant dades estadístiques per barrejar naps i cols, els emprenedors catalans i els inversors estrangers identifiquen clarament les potencialitats de la nostra economia, prenent decisions d'inversió estratègiques amb criteris racionals i apostant amb força pel futur dels nostres sectors productius.