Irrellevància del COP29?

Ha tingut lloc a Bakú la 29a Conferència sobre la Convenció del Canvi Climàtic de l’ONU. El que hem conegut com a COP29. La imatge que la premsa internacional ha difós -ja no diguem l’espanyola- és la tradicional: fer de Robin Hood dels països més pobres enfront dels més rics. Les conclusions a les quals arribaria un extraterrestre que llegís la premsa és la cançoneta habitual: aquest planeta està dividit en diferents territoris anomenats països, i els països rics no volen ajudar als països pobres. Bé, aquestes conclusions d’un extraterrestre són les del ciutadà mitjà, que es queda mirant la punta del dit. Però convindria fer anar una mica el cervell. Perquè, malgrat els intents per difondre aquestes conclusions, hi ha una qüestió que flota en el cap de tots: aquesta cimera COP29 és rellevant?

Si vols saber-ne més

La importància de les eleccions a Alemanya

Hi ha dos aspectes bàsics que redueixen la seva transcendència. La primera és instrumental, o de forma. I és, paradoxalment, sobre la que els mitjans han insistit més: els diners. La discussió ha anat de diners. Són els països rics uns garrepes? Mala pregunta. Millor seria plantejar-se la qüestió de com i per a què es faran servir els diners d’ajut anual -300.000 milions de dòlars- que es transvasaran. Ignoro si són massa diners o massa pocs. El que sí que puc dir-los és que no s’empraran correctament. I les raons són òbvies. El desconeixement de com utilitzar-los: parlo dels tipus de projectes que calen. Però també apunto cap als alts nivells de corrupció existents a la majoria dels països que els rebran. I no cal donar-nos la culpa als occidentals de la corrupció que pateixen. La corrupció és transversal. I s’accentua especialment quan es tracta de subvencions i ajuts: la distribució d'auxilis en forma de diners sempre fa aflorar a la corrupció. I que ningú me'n vingui amb justificacions ni excepcions. O és que no en tenim experiència a Espanya? S’ha generat corrupció amb els ajuts europeus. I no només una vegada i sota un determinat govern, sinó sempre i amb executius diferents.

"La corrupció és transversal. I s’accentua especialment quan es tracta de subvencions i ajuts: la distribució d'auxilis en forma de diners sempre fa aflorar a la corrupció"

Si, per afegitó, ens fixem que el qui gestiona tot aquest sistema és l'ONU, aleshores les pors i les desconfiances dels que han de posar els diners damunt la taula estan del tot justificades. Insolvència contrastada. Fins aquí, les raons que jo he anomenat instrumentals.

Ara anem a les raons de fons. Per què aquests ajuts -molts o pocs- no són tan transcendentals com ens els presenten? Mirin el següent mapa del món.

La projecció de Robinson | VIA Empresa

És la projecció del globus terrestre: la de Robinson. Amb un color per a cada continent.

Ara mirin aquesta mateixa projecció “deformada” segons les emissions de CO2 de cada continent/país (any 2013). Això és el que ha fet l’organització Carbon Map.

Mapamundi de Carbon Map segons les emissions de CO2 de cada continent/país (any 2013) | Cedida

Probablement, si l’actualitzéssim avui dia, l’Índia tindria un volum molt superior.

Conclusió: si Amèrica del Nord, Europa, Xina i l'Índia no redueixen els nivells de contaminació, no anirem enlloc -especialment la Xina que, tot sigui dit de pas, està fent grans esforços-. I aquesta és la raó de fons de la irrellevància de la reunió del COP29. Perquè aquells que poden decidir prendre accions per amortir el canvi climàtic caben en una taula de cinc o sis cadires. No cal muntar grans espectacles ni dir que 300.000 milions no són suficients, etc.

"Deixem de donar només males notícies: l'any passat va ser el primer en què les emissions dels països rics van caure en lloc d’augmentar"

El que cal és aplicar mesures bastant dràstiques. I nosaltres hem de deixar d’actuar d’advocats dels pobres des del sofà de casa, perquè no cal anar massa lluny si volem que les coses canviïn. Llegeixin les notícies dels darrers dies sobre la contaminació a Barcelona.

I, si us plau, deixem de donar només males notícies. L’any passat va ser el primer en què les emissions dels països rics van caure en lloc d’augmentar. Com bé descriu l’Agència Internacional de l’Energia en el seu informe del 2023, les emissions dels països rics van baixar fins als nivells de fa 50 anys. I això és motiu de celebració.