Jeff Bezos: el valor del temps

05 de Febrer de 2021
Act. 05 de Febrer de 2021
Josep Maria Ganyet | VIA Empresa

Jo si fos Jeff Bezos hauria plegat abans. En tot cas mai no és tard quan arriba. El bo d’en Jeff ha decidit aquesta setmana que a finals d’any deixa la cadira executiva al consell d’Amazon per dedicar-se a “nous productes” i “early initiatives” (Iniciatives primerenques? Iniciatives matineres? Llevar-se ben d’hora ben d’hora?). Tindrà més temps per llibres i per escoltar podcasts.

En la carta que adreça al seus 1.300.000 treballadors —que es diu ràpid— explica que fa 27 anys no tenia ni nom per la seva empresa i que havia d’explicar massa sovint que què era internet. Internet, l’any 1994 ja era el futur. Un futur que demanava una mica més de fe que no pas ara. Eren temps en què les CBS, ABC i NBC nord-americanes no veien cap necessitat de registrar els dominis (de 3 caràcters!) en un mitjà que només interessava a quatre estudiants d’informàtica. El discurs recorda al de les discogràfiques amb Napster l’any 2000 i al de la premsa amb les xarxes socials d’ara fa deu anys.

En Jeff Bezos, en canvi, sí que va veure la necessitat de registrar un domini, un domini al que va donar molts tombs i que va registrar limitat per la tecnologia del moment. Al 1994 Google no existia i el cercador de referència era Yahoo! que va començar sent A Guide to the WWW, una colla d’enllaços categoritzats. El primer domini que va utilitzar va ser Cadabra.com, una referència a la màgia abracadabrant que suposava poder comprar fent un clic en un lloc web. Però la referència resultava poc clara per als usuaris. Finalment va acabar registrant Amazon perquè li funcionava l’analogia —el riu més gran del món, la botiga més gran del món— i perquè sortia primer a les llistes alfabètiques d’enllaços. Podia haver agafat Abracadabra.com, que estava lliure i hauria sortit encara més amunt però el riu va tenir més força.

"Bezos atribueix l’èxit d’Amazon a la inventiva; fer coses esbojarrades, impensables, impossibles i convertir-les en normals"

Bezos atribueix l’èxit d’Amazon a la inventiva; fer coses esbojarrades, impensables, impossibles i convertir-les en normals. Avui trobem normal que fent un clic des del sofà de casa al mòbil rebem l’endemà al matí a casa l’edició americana d’un llibre. També en diumenge. Hi ha una generació per a qui la normalitat és això.

Mai no havia estat tan cert com en el cas d’Amazon allò de que la saviesa és en els llibres. El domini d’Amazon el va trobar buscant paraules que comencessin per “a” en un diccionari i el primers articles que va vendre Amazon van ser llibres. Bezos va buscar un producte fàcil d’emmagatzemar, amb costos d’enviament reduïts, que la gent pogués comprar sense necessitat de tocar-lo i que tingués una demanda transversal. Si repasseu, no hi ha tants béns que satisfacin totes quatre condicions. A partir d’aquí, la llibreria més gran del món es va convertir en la botiga més gran del món.

Més coses esbojarrades? Els magatzems tradicionals guarden els articles de la mateixa categoria en una mateixa zona. Els llibres amb els llibres, les cassoles amb les cassoles i els pots de Wipp Express amb els pots de Wipp Express. Si mai entreu a un centre de distribució d’Amazon veureu que els articles més diversos comparteixen prestatgeria. Sembla antinatural però és molt més eficient a l’hora d’evitar equivocacions en la manipulació i a l’hora de minimitzar la distància que el treballador ha de recórrer per omplir el carregador. Els algorismes de l’ordinador central saben en tot moment on és cada article i quins té al seu voltant, que casualment són els que més sovint es compren junts. Amb aquesta informació només han d’anar guiant l’operari —i la seva extensió en forma de carretó— de prestatgeria en prestatgeria amb la seguretat que els recorreguts que farà seran òptims i que un cop a la prestatgeria hi recollirà més d’un article. Qui és el robot ara? Aquesta també és una idea esbojarrada.

"Bezos va buscar un producte fàcil d’emmagatzemar, amb costos d’enviament reduïts, que la gent pogués comprar sense necessitat de tocar-lo i que tingués una demanda transversal"

I finalment la darrera, una altra idea guanyadora de visionari que hem sabut fa pocs dies: Jeff Bezos ha prohibit l’ús del PowerPoint a Amazon. Enlloc de que l’executiu de torn presenti un llarg i pesat document mentre la resta s’ho mira, el que fa Bezos és repartir un document amb els temes a parlar als assistents, deixar-los temps per a que se’l llegeixin i a partir d’aquí començar-ne a parlar. En una presentació amb PowerPoint tothom acaba quan acaba el presentador; si tothom llegeix el document al seu ritme la suma total dels temps segur que és inferior. D’altra banda, ens estalviem tota la palla prèvia de la presentació. Segons un estudi del MIT, un executiu passa 22 anys de la seva vida laboral en reunions. Un terç d’aquest temps és en reunions que no aporten cap valor: 7 anys perduts.