Enginyer i exministre

L'educació després de la pandèmia

14 d'Octubre de 2020
Joan Majó

Vivim uns temps convulsos, plens de dificultats i plens d'incertituds. Venim d'una dècada marcada per una crisi financera que vàrem controlar, però sense resoldre els problemes de fons que l'havien provocat. L'aparició d'un virus, nou i desconegut, ha suposat un problema de salut tan fort que ha fet tornar a la superfície algunes de les fragilitats que hem estat ignorant. Les necessàries mesures sanitàries han posat en perill l'economia fet evident el problema de la sostenibilitat ecològica i el de la desigualtat social. La transició verda s'accelerarà, ja que, tant en l'àmbit mundial, com a Europa, com aquí, ja hi havia programes previstos però pendents. Però el tema de la desigualtat social no està prou a l'ordre del dia, i cal posar-l'hi. Sobretot tenint en compte que una part importada de l'origen de les desigualtats està en el sistema educatiu.

 

1. Desigualtat: família i educació. Ja sé que no és pas l'única, però fa molt temps que estic convençut que, en una societat lliure i plural en què la suposada "igualtat" no pretengui ser imposada des del poder, la desigualtat d'oportunitats personals i la impossibilitat de funcionar de l'ascensor social té com a origen els condicionaments familiars i el paper del sistema educatiu. És per això que estic en contra de la supressió de l'impost de successions però, encara més, preocupat per la situació del nostre sistema educatiu que hauria d'ajudar a compensar les dificultats familiars i, en canvi, crec que sovint les reforça.

"En una societat lliure i plural, en què la suposada "igualtat" no pretengui ser imposada des del poder, la desigualtat d'oportunitats personals i la impossibilitat de funcionar de l'ascensor social té com a origen els condicionaments familiars i el paper del sistema educatiu"

No vull pas una societat igualitària (en el sentit de què van pretendre algunes ideologies de principis del segle passat) però sí una societat oberta i inclusiva. I crec que això demana reforçar el sistema sanitari, però tant o més reformar a fons tot el sistema educatiu, ja que salut i formació són a la base del benestar personal. Resumeixo alguns objectius de la possible reforma i comento algunes de les oportunitats que estan obertes.

 

2. L'escola del futur. Alguns vectors que l'han de caracteritzar:

... Ha de servir per transmetre coneixements, però sobretot per aprendre a ser, per aprendre a fer, per aprendre a aprendre, i per aprendre a conviure; és a dir, ha de donar capacitats en tots aquests àmbits.
... El sistema ha de garantir la qualitat, però també l'equitat; és a dir, que la qualitat sigui per a tots, evitant frustracions o abandonaments.
... Ha d'estar centrada en l'alumne; és a dir, tractar-lo en funció de les seves identitats i limitacions personals.
... El sistema educatiu ha d'estar més integrat en l'entorn familiar, laboral, i comunitari; és a dir, actuar sabent que l'aprenentatge es fa a totes hores i s'estén al llarg de tota la vida.
... Els sistemes d'avaluació han de tenir en compte més dimensions que l'adquisició de coneixements; és a dir, han d'integrar l'avaluació d'altres capacitats.

3. Urgències i oportunitats immediates. Tal com he dit, el repte dels pròxims anys és accelerar una transformació social que millori el benestar de les persones i la sostenibilitat del planeta. Tant per una cosa com per a l'altra existeixen, des de ja fa anys, propostes, recomanacions i experiències. No es tracta d'inventar, cal posar-se a fer feina.

En el cas de l'educació, he conegut i estat al corrent de què s'ha desenvolupat durant molts anys per part de la UNESCO a París, i més recentment per la Fundació Jaume Bofill a Barcelona. La primera va publicar una AGENDA 2030 sobre l'educació del futur, i la segona, en col·laboració amb el centre UNESCO a Catalunya i altres entitats, va impulsar l'experiència pilot ESCOLA NOVA 21 que va concloure amb gran èxit, en diversos centenars d'escoles catalanes, pocs mesos abans de la pandèmia. Penso que el que milers de persones han après durant aquests quatre anys permet que pugui ser una bona guia, que evidentment és pot complementar i millorar, per posar en marxa una renovació en profunditat del nostre sistema educatiu. Fa uns pocs dies, la F. Bofill i UNESCO.Cat, junt amb altres persones, han fet una crida a les autoritats responsables per tal que actuïn ja en aquest sentit.

Sintetitzo el meu missatge: 1. Cal aprovar un pla de reforma educativa pels anys vinents. 2. Cal utilitzar experiències ja comprovades, entre elles les que he esmentat. I 3. Val la pena aprofitar una part dels recursos financers, locals o europeus, donant prioritat a aquesta finalitat.

Ja sabem prou el que cal fer. Fem-ho!