Enginyer i exministre

Empreses: beneficis, responsabilitat i impostos

19 de Març de 2019
Joan Majó

Les perspectives de futur de les nostres economies estan fortament afectades per dos fenòmens preocupants: 1) Els problemes de sostenibilitat global per l'escassetat d'alguns recursos, les dificultats d'eliminació d'alguns residus, i els canvis de clima a causa de les emissions de CO₂; i 2) el gran increment de les desigualtats personals de rendes i d'oportunitats que estan apareixent en molts països, fins i tot en èpoques de creixement del PIB, i que estan posant en perill la pau social. S'hi afegeixen a més els efectes de la transició cap a una economia "digital", transició que comporta grans oportunitats però també problemes. S'entén en bona part la preocupació i la indignació ciutadanes, directament o indirectament causada per tot plegat. No sóc pas partidari d'eliminar l'economia de mercat ni l'activitat de les empreses privades, que són fonamentals per al nostre benestar. Però veig imprescindible fer una revisió sobre el paper que estan jugant i el que haurien de seguir jugant per evitar agreujar els problemes i per contribuir a la seva solució.

 

"Potser estem encara massa influïts per unes polítiques que van tenir bons efectes a l'Europa de la segona meitat del segle passat"

Penso que, en general, potser estem encara massa influïts per unes polítiques que van tenir bons efectes a l'Europa de la segona meitat del segle passat, i que van consistir en el manteniment d'una gran llibertat de mercat amb una mitigació de les conseqüències no volgudes per la via fiscal i el creixement de l'Estat del benestar. No oblidem, però, que en els darrers anys el desequilibri s'ha exagerat a força de disminuir la regulació, de reduir la progressivitat fiscal, i de fer retallades...

Em faig dues preguntes: hem de deixar que el mercat creï fortes desigualtats personals i generi importants externalitzacions negatives, i confiar en la redistribució via fiscal com a únic mecanisme de correcció d'unes i altres? Seria millor que aconseguíssim que les empreses actuessin de tal manera que els resultats de l'activitat del mercat ja produís menys desequilibris i no calgués tanta redistribució? Aquesta és el dilema entre la predistribució i la redistribució. Quatre reflexions.

 

La finalitat d'una empresa no pot ser exclusivament, ni prioritàriament, la generació de beneficis. L'objectiu d'una empresa ha de ser crear valor real a través de la producció d'objectes o la prestació de serveis, uns i altres útils per a qui els necessita. La consecució d'aquest objectiu justifica les retribucions, en forma de salaris o de beneficis, a tots els que hi col·laboren. Però s'hauria de dificultar l'existència d'activitats que permeten l'obtenció de rendes sense creació de valor, com per exemple les de tipus especulatiu. Cal una revisió de la legislació fiscal al respecte per eliminar l'oportunitat i els avantatges de les rendes especulatives.

"S'hauria de dificultar l'existència d'activitats que permeten l'obtenció de rendes sense creació de valor"

L'empresa ha d'estar alhora al servei dels seus propietaris, dels seus treballadors, i dels seus clients. La legislació laboral, i les regles del mercat o de la competència, han de posar límits a la llibertat de resoldre els possibles conflictes permetent que els primers explotin els segons, o tots junts enganyin als tercers. El monopoli és l'engany del mercat lliure, i segons quina regulació laboral és la legalització de l'abús.

Les empreses amb la seva activitat contribueixen al nostre benestar individual i col·lectiu, però també poden produir efectes externs llur correcció implica uns costos que no assumeixen. Penso sobretot en efectes relacionats amb tractament de residus, reducció d'emissions, o reaprofitament de recursos. Cal veure si a més de la incentivació fiscal, insuficient per ara, no s'hauria de fer més per orientar la responsabilitat social de les empreses cap a un comportament d'internalització dels costos, d'eliminació de les emissions, o de millorar l'aprofitament dels recursos escassos amb tecnologies d'economia circular. Aquest seria un millor model de RSC que no pas el que actualment veiem.

Una utilització molt més decidida dels avantatges que suposen l'extensió de la connectivitat, la disponibilitat de dades, i les eines per analitzar-les, podrien desmaterialitzar la salut i el benestar, augmentar les capacitats intel·lectuals i emocionals de les persones, millorar la sostenibilitat, i reduir les diferències de gènere, millorant alhora la competitivitat empresarial.

Tinc sovint la sensació que no tenim prou consciència de la importància i la velocitat de les perspectives que he exposat a l'inici, i de la urgència d'actuar amb les eines tecnològiques i polítiques que tenim, abans que hàgim d'acceptar que arribem massa tard.