Els accidents sempre es poden evitar

L'Administració ha legislat en major o menor mesura sobre la seguretat als llocs de treball. La conseqüència ha estat una major conscienciació tant de les empreses com dels treballadors, però malauradament encara no s'ha posat fi a la xacra que representen als accidents de treball. Tenint en compte que les dades que es disposa corresponen a aquells accidents que estan degudament registrats i que permeten fer estadístiques per zones geogràfiques i per sectors productius, mostrant una radiografia força exacte de la problemàtica i dels seus efectes.

En aquest camp s'ha avançat molt, però encara és evident que no prou. A poc a poc les actuacions dels professionals, moltes vegades invisibles als ulls de la majoria, van fent feina. Es podria comparar la seva tasca amb la qual duen a terme les formigues, que primer envien les exploradores per trobar l'aliment (la feina de camp del tècnic prevenció) i un cop descobert, s'organitza la fila (planificació preventiva) per portar-lo a bon port al cau (assolir zero accidents). La corrua de formigues és lenta però compacta i contínua, actuant totes a una, amb un sentit col·lectiu sense fissures, fet que les porta a assolir l'èxit final, que no és res més que assegurar que tota la colònia podrà resistir l'hivern amb el rebost ple. Així es podria dir que és la feina dels tècnics de prevenció.

Tot aquest progrés ha tingut lloc en l'àmbit laboral, però en canvi no s'ha avançat gaire en el particular. Queda clar que no es pot legislar sobre prevenció de riscos en l'àmbit domèstic, tampoc es poden posar sancions, no hi ha empreses a qui responsabilitzar. Ni un cos d'inspecció o policial prou gran per anar casa per casa per comprovar que s'adoptin totes les mesures que calen per no patir un accident. Però si els accidents laborals tenen un cost social elevat, els que passen en l'esfera privada no són gens menyspreables. Tampoc s'ha d'oblidar que un accident a l'àmbit domèstic o privat pot provocar una absència al lloc de treball. Una caiguda en un cap de setmana que comporti un trencament d'una cama farà que el dilluns el treballador sigui baixa a la feina, amb el conseqüent cost per l'empresa i social.

Si no es pot legislar, ni sancionar, ni inspeccionar, què es pot fer? Doncs una cosa molt simple que es resumeix en una sola paraula: formació.

"Els accidents laborals tenen un cost social elevat"

D'entrada, tots els partits polítics haurien d'anar tots a una per redactar plans formatius en què s'incloguin assignatures sobre prevenció de riscos. Aquesta formació hauria de començar en els cicles inicials i hauria de seguir en totes les etapes posteriors, que posteriorment enllaçarien amb la formació que s'ofereix a les empreses, i finalitzaria amb una formació específica per a la tercera edat, que es podria oferir en casals i centres de gent gran.

Moltes de les activitats que fem fora de la feina, creiem que no tenen cap risc. Per exemple, clavar un quadre, tot i que pot semblar una tasca senzilla comporta una sèrie de riscos: caigudes a diferent nivell, cops, irritació dels ulls, risc elèctric, etc., ja que per fer-ho ens enfilem dalt d'una escala o una cadira, ens poden caure objectes, ens pot entrar pols als ulls, manipulem eines... Activitats tan simples com anar a caminar pot comportar risc de caiguda, lesions musculars, etc. Ja no parlem de la pràctica d'esports, que sense ser de risc, també en comporten. I activitats quotidianes com planxar, penjar una camisa a un armari, fregar, rentar plats, cuinar... comporten riscos d'accidents domèstics. La sort és que tots es poden evitar prenen les mesures adequades.

Quan feia cursos de tècnic de prevenció, un dels nostres professors tenia una màxima: els accidents sempre es poden evitar. La majoria de nosaltres no ho teníem tant clar. Dèiem que la sort, i els infortunis, alguna cosa hi deuen tenir a veure, no? Doncs no, la sort se la fa un mateix i l'infortuni és el producte dels nostres errors. Un accident és el resultat d'una acció incorrecta, d'un error, de la improvisació, d'una distracció, d'una omissió... no és qüestió de sort o no.

Els humans cometem equivocacions que poden perjudicar els altres o a nosaltres mateixos i el seu efecte és un accident: lleu, greu o mortal. Però els humans tenim una arma poderosa contra els accidents, la formació. Formem adequadament als nostres fills, fem campanyes adequades pels adults i a la fi aconseguirem l'anhela't objectiu d'accidents zero. Potser sembla una utopia però tenim a les nostres mans fer que sigui realitat.

Un accident és el resultat d'una acció incorrecta, d'un error, de la improvisació, d'una distracció, d'una omissió... no és qüestió de sort o no