Conseller de famílies empresàries

Vendre fum

22 de Maig de 2019
Jordi Tarragona

Fa poc, em van dir: “No trobes que tothom sembla que tingui la bola de vidre per preveure el futur? A la meva vida mai he llegit tantes ximpleries com ara. Jo sóc dels que penso que a la vida hi ha dos tipus de feina: la productiva i la improductiva i aquesta última, a més de no produir res posa pals a les rodes de la feina productiva. Per això, penso que ningú ha d’ensenyar res a cap altre i encara menys si a més allò que es ven és fum i pretén cobrar per la venda del fum. Intentaré respondre en ordre invers.

 

"A la vida hi ha dos tipus de feina: la productiva i la improductiva"

L’expressió “vendre fum” ve del dret romà, en el qual es definia com a venditio fumi a les promeses falses realitzades per obtenir el favor d'un funcionari públic. Es diu venedor de fum aquell que no demostra amb fets allò que diu, o que proposa coses que no és capaç de complir; o que ofereix productes d'escàs valor. Els venedors de fum diuen que "es qüestió de bufar i fer ampolles". Tot allò que fan és "fer volar coloms' i "vendre duros a quatre pessetes" (per aquells que han nascut amb l’euro: un duro és el nom que es donava a la moneda de cinc pessetes).

Tots venem en part tangible i en part intangible; si aquest és fum o no, depèn de si “pel fum trobem el foc”. És a dir si el “fum” ens ajuda a trobar la font del problema o oportunitat.

 

Ningú ha d’ensenyar res a cap altre. Tots podem aprendre alguna cosa dels altres, encara que sigui què no fer, o com no fer. És més barat aprendre de l’experiència d’altres que de la pròpia. Crec que pràcticament tots sabem que no hem de ficar els dits a un endoll, sense haver-ho experimentat en carn pròpia.

Posar pals a les rodes. Això ho podem fer fins i tot de forma autoinfligida. A vegades es pot fer de forma inconscient.

Feina productiva i improductiva. Relacionat amb treballar i fer feina, amb eficiència i eficàcia. Els empresaris acostumem a ser persones d'acció, que "van per feina", que miren els resultats. Més amants de l'eficàcia que de l'eficiència. Coneixen la seva empresa i sector millor que ningú. Però també pot ser que portin unes orelleres que els impedeixen veure la totalitat de la realitat que els envolta. Potser no veuen el que hi ha a l'altre costat dels cims que envolten la vall on estan. Potser els hi és d'utilitat un venedor que amb el seu fum faci sortir del quadre mental, de la seva zona còmoda.

"És més barat aprendre de l’experiència d’altres que de la pròpia"

Preveure el futur. És molt fàcil: serà diferent de com imaginem. És important saber que en part serà conseqüència de les nostres accions d’avui. Cal recordar que diuen que els economistes, expliquen demà perquè no s'ha produït avui el que van preveure ahir. Preveure vol dir planificar, i “el que té boca s’equivoca”; però “qualsevol port és bo per a qui no té destí”. Per finalitzar, recordar que diuen que “si vols fer riure algú, només fa falta que li expliquis quins són els teus plans de futur”.

Per saber si estem davant d'un venedor de fum o no el millor és analitzar el seu historial i referències. Quina experiència té respecte al tema que està tractant? Quin són els seus èxits i entrebancs? Que n'ha après?