Dels joves que volen ser funcionaris

07 d'Octubre de 2024
Gina Tost | VIA Empresa

Milers de mans al cap, punys al pit i braços al cel clamen per la notícia que embruta el cafè del matí: molts joves volen ser funcionaris. Aquesta opció, sovint reduïda a una simple etiqueta, també inclou ser jutgessa, mestre, inspectora d’hisenda o metge, i no només fer DNI a una guixeta.

No ens hauria de sorprendre que els joves se sentin atrets per aquest camí professional, especialment en un context laboral marcat per la inseguretat i la precarietat. Notícies com la tornada a l'oficina després del teletreball a Amazon, amb l'excusa d'acomiadar part de la plantilla, reforcen la idea de tenir un lloc de feina segur amb normes clares des de l'inici.

Des de la crisi de 2008, hem sigut testimonis d’un panorama laboral complex. Els salaris s’han mantingut baixos i les condicions de treball han empitjorat, generant una inquietud que ens acompanya des de fa anys. En aquest escenari, la figura del funcionari es presenta com una alternativa atractiva: tot i que no és el somni de joventut de ningú, és una garantia d’estabilitat i seguretat, uns drets laborals respectats i la possibilitat real de conciliar la vida laboral amb la personal.

I qui clama al cel? Pel que sembla, alguns tuit-stars

S’ha instaurat la creença que les ments més brillants, creatives i amb capacitat de lideratge han de dirigir-se cap a l’empresa privada o l’emprenedoria, com si l’administració pública no requerís talent.

Encara que a alguns els costi d’admetre, l’administració pública necessita talent motivat, àgil i emprenedor. Tenir bons professionals competents fa que els nostres expedients avancin més ràpidament a dins de l’organització, ja que davant dels problemes busquen solucions.

"S’ha instaurat la creença que les ments més brillants, creatives i amb capacitat de lideratge han de dirigir-se cap a l’empresa privada o l’emprenedoria"

Tot això no canvia el fet que l’administració pública necessita urgentment un canvi de model intern, per desburocratitzar-la, dotar-la de transparència i facilitar la seva transformació. Hauríem de tenir la millor administració per tenir un millor país (un dia em van parlar de “violència administrativa”). 

He conegut funcionaris i tècnics de carrera preparats, que lluiten dia a dia per avançar els expedients, que fan el que poden amb els recursos que se’ls hi faciliten, i que no han agafat mai una baixa. Deixo això aquí per si a algú se li ocorre treure el tòpic de que arriben a les 10 i se’n van a esmorzar, o que agafen baixes de manera indiscriminada. I segur que molts heu conegut penques a les empreses privades.

No obstant això, hem de tenir en compte les motivacions dels joves d’avui. L’aspiració a ser funcionari no sorgeix del desig de treballar en una institució pública i transformar-la, sinó del somni humit de conciliar, i tenir un salari que et permeti viure. En un món laboral cada cop més insegur i confús, el desig de trobar una feina que ofereixi seguretat és comprensible i, fins i tot, admirable.

A més, és important reflexionar sobre les conseqüències d’aquest fenomen: Si els joves busquen el funcionariat com a refugi, això pot revelar una preocupació més profunda sobre l'estat del sector privat i la seva capacitat per atraure talent jove i motivat. La confiança de les noves generacions en el mercat laboral és fràgil, i el seu historial no ajuda a guanyar credibilitat.

"Si els joves busquen el funcionariat com a refugi, això pot revelar una preocupació més profunda sobre l'estat del sector privat"

Per altra banda, el sector públic també ha d’adaptar-se a les necessitats del segle XXI. Necessitem funcionaris especialitzats en temes que ara mateix són difícils de comprendre (com la IA), formats en qüestions com la bretxa digital, el feminisme i la sostenibilitat, que no només puguin gestionar el dia a dia, sinó que també puguin innovar i aportar solucions creatives als reptes de l’administració. Si volem que les persones amb talent s’incorporin a les files de la funció pública, hem d’assegurar-nos que aquestes professions siguin atractives, amb oportunitats de creixement i desenvolupament professional.

En definitiva, la voluntat dels joves de convertir-se en funcionaris és un reflex d’una societat que busca estabilitat, respecte i dignitat laboral. Hem de tenir en compte que l’atractiu del funcionariat no només radica en la seguretat, sinó també en la possibilitat de contribuir al bé comú, i tenir un pla de carrera. 

Si volem un futur millor, tant a l’àmbit públic com privat, és imperatiu que escoltem les necessitats i desitjos d’aquesta nova generació i adaptem les normatives del mercat laboral a les seves expectatives laborals.