Receptes pel semestre que ve

El món està, va viure i avança, i la vida és un repte continu. Això ha estat, és i serà sempre així. Ara ens toca viure el que ens toca viure, i no cal fer una altra cosa que adaptar-se, gestionar-ho i seguir endavant. En els últims 100 anys han esdevingut moltes coses: la mal denominada grip d'Espanya, la 1a i 2a Guerra mundial, la Guerra civil, països amb dictadors, esclavitud, mur de Berlín, fam en el continent africà (encara no resolt), refugiats, atemptats, ETA, les malalties de la sida i l'èbola, crisi del petroli, enfonsament de la borsa, ... Sempre hi ha hagut coses i seguirà havent-les.

I ara ens arriba una tal Covid, això és el que toca ara, no és gens anormal si observem amb deteniment la història i aquesta és la d'ara. La que ens preocupa i ocupa i a més ens cau molt a prop i ens té descol·locats, però sobretot perquè és la que ens toca viure ara. La recepta psicològica? Acceptar el que tenim i aprendre a conviure amb això, donar normalitat a alguna cosa que no ens agrada. El contrari ens provoca desajustaments: ansietat, desassossec i infelicitat, i per què no dir-ho? por o temor al desconegut.

"La recepta psicològica? Acceptar el que tenim i aprendre a conviure amb això, donar normalitat a alguna cosa que no ens agrada"

Us imagineu el que va poder ser una guerra, sense llar on dormir, convivint amb la por de no tenir un demà, sentir-se perseguit per idees, religió o raça, passar fam, veure morir a gent pròxima i volguda, no tenir recursos econòmics… Què dur, no? Ara, amb la Covid ens demanen que ens quedem un temps més a casa. Possiblement amb la nevera plena, amb Movistar i Neflix, podent continuar treballant des de casa, mirant pel·lícules i esport, amb reunions limitades a sis persones, comunicant-nos cada dia amb qui desitgem, podent fer esport, confort.… què dur, veritat? Sé que hi ha gent que no té la possibilitat de tot això i no pretenc banalitzar-ho, però, la gran majoria sí… ja està bé, no? Potser és hora que siguem més condescendents, i si ens demanen que sortim menys, que anem a menys llocs o només a entorns segur, fem-ho. Perquè això és el que cal fer…això és el que avui és la nostra normalitat, la nova normalitat.

Tot això passarà, vindran temps millors i, clar, altres problemes, perquè això és la vida mateixa. Esperem haver après coses, si bé possiblement no ens serveixen per a les coses que passessin més endavant, però també haurem de tornar a adaptar-nos al que vingui, com ha anat fent l'espècie humana des de la seva creació. A continuació, detallo alguna receptes i comportaments que estaria bé que ens els poguéssim anar acte aplicant:

1. Adaptar-nos als canvis: Aporta riquesa i creixement personal.
2. Ser més generosos amb els altres: Això si que compensa; sempre hi ha algú que està pitjor que el teu. Com deia monsenyor Casaldaliga: “Com més dono, més tinc”.
3. Deixar de ser tan individualistes i egoistes: Pensar alguna cosa més en el proïsme i en el bé col·lectiu.
4. Ser obedients i respectar les instruccions dels especialistes: Ens demanen que no sortim de casa i suggereixo que fem cas un temps. Tan difícil és?
5. Aprendre a viure amb una mica d'incertesa i saber ser felices igualment amb això.
6. Actituds positives i alegres: Allunyem-nos dels cendrosos.
7. Potenciar la humilitat. Quina gran virtut!
8. Innovar; reinventar-se. Sortir de la rutina i el confort.
9. Escoltar més als altres, com els grans savis.

Important, recordeu: “Això és el que ens toca viure avui”. Tinc una molt bona notícia: Si tots ajudem, ja queda molt menys!!  Ànims i a ser feliços, que en la vida estem de pas.