Kings League, el metavers era això

Si vostè està llegint aquest article segurament no entén això de la Kings League, l’espectacle esportivo-socialmediàtic que Gerard Piqué, Ibai Llanos i companyia s’han tret de la mànega. Partits d’una mena de futbol a 7 amb regles de jocs de rol a ritme d’emissió de Twitch. Més o menys.

Potser per començar caldria trencar alguns tòpics: interessar-se pel fenomen i mirar d’entendre’l no és sinònim de que t’agradi, pots ser-ne molt crític, estar-hi radicalment en contra o fins i tot et pot semblar kitsch en el sentit actual —carrincló i de mal gust— o en el sentit originari del terme —sentimental en excés i exageradament melodramàtic—. 

Tampoc no hem de caure en el parany generacional de que això només ho entenen les noves generacions a qui va dirigit. Aquest argument fal·laç cau quan ens adonem que darrera hi ha empreses amb experiència internacional amb executius de màrqueting que fan excels i powerpoints que no són precisament canalla, i que, donat l’èxit, sembla que ho entenguin força bé. El mite de que la Kings League surt d’una idea boja en un xat de WhatsApp, és com el contracte en un tovalló de Messi; una imatge que funciona molt bé per uns 30 minuts però que sense tota la maquinària empresarial de darrera no és res.

També haureu sentit per activa i per passiva —en boca del mateix Gerard Piqué— que això no és futbol. Que s’hi juguen uns partits de futbol a 7, en un camp més petit i a temps corregut, en el qual s’introdueixen noves normes i hi intervé l’atzar mitjançant cartes que juguen els seus presidents. No cal ser un Nobel per adonar-se de que malgrat no ser futbol, estem parlant de futbol. No és un detall menor.

El projecte neix a Catalunya on el futbol, i especialment el Barça, està sobre-representat

De fet era inevitable. El projecte neix a Catalunya on el futbol, i especialment el Barça, està sobre-representat. El futbol és l’esport predominant a Europa i a Llationamèrica que és el gran mercat de la Kings League. Això explica l’absència del català en totes les seves manifestacions i la presència d’un castellà “global” que utilitza girs i locucions llatinoamericanes. Així, els 92.522 que van omplir el Camp Nou diumenge són rellevants pel que significa el poder de convocatòria de l’esdeveniment, per la foto, però això només és un McGuffin: els veritables protagonistes són els més de dos milions que es van connectar al directe a la xarxa. El futbol és un lloc comú a la majoria de població mundial i té regles simples i conegudes; haver basat la Kings League al voltant el bàsquet, el Go o el Katan hauria fet que el mercat potencial fos més minço de sortida.

Que la iniciativa surti d’un futbolista carismàtic també és rellevant. Fins l’arribada de les xarxes socials els influenciadors amb ascendència sobre jovent eren els futbolistes; quan només hi havia una pantalla eren ells qui l’ocupaven. A cada generació els nens han volgut ser Kubala, Cruyff, Maradona o Messi. Quan s’havia de fer arribar un missatge als joves de l’època era un d’aquests influenciadors qui els el feia arribar. Recordeu l’anunci de Maradona i les drogues?

Avui la canalla té com a referents a YouTubers, streamers o influencers i són els Mr. Beast, l’Ibai Llanos, TheGrefg, el Rubius i altres qui els fan arribar aquests missatges. Dóna la casualitat que alguns de la vella escola d’influenciadors s’han adaptat prou bé a la nova. Les xarxes van canviar definitivament quan actors, esportistes i famosos (pel·lis, pilotes i petardes, les tres pes) van entrar-hi. Alguns ho van fer servir com una plataforma més de promoció. D’altres van descobrir que a banda s’hi podia crear continguts, connectar amb els fans i construir-hi una comunitat, entre ells Gerard Piqué i el Kun Agüero, que funcionen tan bé com a streamers com ho feien al camp (no m’imagino Messi fent d’streamer!). No és casualitat que siguin dos dels impulsors de la Kings League.

També heu sentit a tort i a dret que la Kings League és un “espectacle on passen coses contínuament” i que “el futbol no interessa els joves perquè estan acostumats a estímuls constants”. Els més agosarats pronostiquen una mort lenta del futbol per envelliment del format i dels seus seguidors. Anem a pams. Que a la Kings League hi passen coses contínuament és cert i passa per disseny. Els qui l’han creada són streamers que pràcticament viuen a la xarxa amb sessions maratonianes de directes, producció constant de vídeos, fotos i tot tipus de contingut per als seus canals per a mantenir-se a dalt de tot. Per mantenir l’atenció sostinguda i recurrent dels seus seguidors per força han de fer que passin coses contínuament. Un bon exemple és la famosa haka del Gerard Romero.

Hem canviat i el futbol també ho ha fet

Però els estímuls continus i els canvis de tasca constant no són patrimoni exclusiu del jovent. Què feu quan mireu un vídeo a YouTube i veieu que la cosa s’allarga per sobre els 30 segons? Poseu subtilment el cursor sobre el vídeo per veure’n la línia de temps a veure quan falta. Què us passa quan entreu a Twitter “només cinc minuts” abans d’anar a dormir? Que us hi esteu una hora. Què passa quan una pel·li de Netflix hi passen poques coses? Que ja us arriba el neguit per tota l’oferta infinita de pel·lícules que us esteu perdent.

Hem canviat i el futbol també ho ha fet. Als anys 30 la gent s’amuntegava al voltant de la pissarra que el diari La Rambla posava a la Rambla de Canaletes. És per això que hi continuem anant quan el Barça guanya alguna cosa. Sense càmeres, el futbol era un esdeveniment esportiu en tota la seva puresa que només podien gaudir qui aquell dia eren al camp. Amb els anys i les tecnologies el futbol va passar de ser un esport a ser un espectacle, també, audiovisual multimediàtic. Recordo a Dídac Lee en alguna xerrada dient que “el Barça és també una empresa de continguts audiovisuals premium”.

La Kings League no és l’evolució del futbol de la mateixa manera que l’iPhone no era l’evolució del telèfon mòbil

I la mort del futbol? Doncs la mateixa que la dels diaris quan va sortir la ràdio, la de la ràdio quan va sortir la tele i la de la tele quan va arribar internet. O bé la dels llibres en paper quan va sortir el Kindle.

La Kings League no és l’evolució del futbol de la mateixa manera que l’iPhone no era l’evolució del telèfon mòbil; és una altra cosa. Es basa en el futbol multimediàtic que amb la hibridació amb els llenguatges, codis, protagonistes i algorismes de les xarxes socials dona com a resultat un espectacle socialmediàtic. D’alguna manera és com si els algorismes de les xarxes socials —els que ens recomanen contingut, els que el puntuen segons les reaccions, els que primen els continguts curts— haguessin saltat al terreny de joc. 

Al final, la Kings League té més a veure amb el metavers i com es combinen l’espai físic i el digital que les propostes de Mark Zuckerberg: no érem nosaltres que ens havíem de digitalitzar i entrar al metavers, eren els algorismes que s’havien de fisicalitzar i entrar a l’univers. Una cosa molt boja? Totalment. Interessant? Encara més.