L'empresa, agent de transformació per als nous temps
14
de Febrer
de
2015
Aquests dies torna a estar d'actualitat parlar del vertiginós increment de la desigualtat en el marc de l'Informe Riquesa: tenir-ho tot i voler encara més, que acaba de publicar l'ONG Oxfam. Les dades són prou clares: Els 70 milions de persones més riques del món podrien acumular més riquesa que el 99% restant per a l'any 2016. Així mateix. Espanya és el segon país més desigual d'Europa, només per darrere de Letònia. L'1% més ric de la població espanyola concentra més riquesa que el 70% més pobre.
A aquesta constatació hi podem sumar molts altres elements presents aquests dies amb fets concrets als mitjans, com ara la cerca evident de noves formes de participació ciutadana a arreu del món, la necessitat de més transparència, la desconfiança en allò que és públic... Cada cop més, avui es parla de la necessitat de buscar noves fórmules de desenvolupament de les societats occidentals amb polítiques públiques i privades que contribueixin a un món més just, equitatiu i participatiu.
Aquest nou model ha d'harmonitzar de la manera més eficaç possible els mecanismes que facilitin la generació de riquesa, l'aprofundiment en els esquemes de cohesió social, la preservació del medi ambient, l'adequació del diàleg entre la creixent globalització i la identitat local, la cerca de nous mecanismes de participació de la ciutadania, el compromís per a un món millor per a les futures generacions i finalment el valor de les persones sobre altres consideracions.
I és en aquest marc que considero que es fa necessari repensar, també, quin ha de ser el paper de les empreses, posicionant-les com un element transformador del model social existent. El nou rol de l'empresa, entesa com una comunitat de persones, ha de combinar la cerca permanent de capacitat de competir de manera adequada en els mercats internacionals amb la generació d'un projecte compartit per a les persones de l'empresa configurant-se com una autèntica "empresa participada" per persones.
Existeixen moltes i diverses fórmules al món que faciliten la presa de participació dels treballadors en l'empresa; cooperatives, empreses d'economia social, empreses que faciliten la participació en el valor generat pel conjunt de l'organització, participació dels treballadors al capital social, cogestió, autogestió, etc. No és un tema nou, però si és un tema que pren avui noves dimensions.
De ser considerada només una qüestió ideològica, la participació ha passat a ser vista també com un principi clau d'eficàcia. Així, diversos pensadors del management, com ara Gary Hamel, assenyalen que "l'articulació de nous models de negoci entorn de la participació intel·ligent de les persones de l'organització és l'única font d'avantatge competitiu sostenible en el temps".
De fet, és clar que les organitzacions que fomenten la participació dels treballadors en l'empresa acumulen una sèrie d'avantatges per garantir la seva competitivitat a llarg termini: generen un projecte compartit que facilita la gestió, enforteixen la sostenibilitat de l'empresa, aconsegueixen una major assumpció de responsabilitats en tots els àmbits, generen una major vinculació emocional amb el projecte, garanteixen majors nivells de transparència i corresponsabilizació, democratitzen l'organització, estableixen un nou marc de relacions personals basat en el treball compartit, etc. Si mirem al nostre entorn, veurem que hi ha països assentats tradicionalment sobre aquests principis de col·laboració i participació.
"Nosaltres no ho tenim ..." Aquesta ha estat històricament la nostra excusa. Però, si continuem mirant, constatarem també que avui dia existeix una tendència internacional creixent a laparticipació de les persones en l' empresa. Estats Units, Alemanya, Bèlgica, o les fortes apostes actuals del Regne Unit o Euskadi. En aquests països, cada vegada més empreses intenten estructurar el seu dia a dia com a veritables "comunitats de persones", generant mecanismes i espais de participació, responsabilitat, cooperació, atracció i retenció de talent, conscients que la participació activa de les persones en els projectes empresarials condiciona la competitivitat i sostenibilitat del projecte.
Aquest és un camí que ajuda a redefinir el paper de l'empresa com a agent transformador al qual sense excuses ens podem sumar!
A aquesta constatació hi podem sumar molts altres elements presents aquests dies amb fets concrets als mitjans, com ara la cerca evident de noves formes de participació ciutadana a arreu del món, la necessitat de més transparència, la desconfiança en allò que és públic... Cada cop més, avui es parla de la necessitat de buscar noves fórmules de desenvolupament de les societats occidentals amb polítiques públiques i privades que contribueixin a un món més just, equitatiu i participatiu.
Aquest nou model ha d'harmonitzar de la manera més eficaç possible els mecanismes que facilitin la generació de riquesa, l'aprofundiment en els esquemes de cohesió social, la preservació del medi ambient, l'adequació del diàleg entre la creixent globalització i la identitat local, la cerca de nous mecanismes de participació de la ciutadania, el compromís per a un món millor per a les futures generacions i finalment el valor de les persones sobre altres consideracions.
I és en aquest marc que considero que es fa necessari repensar, també, quin ha de ser el paper de les empreses, posicionant-les com un element transformador del model social existent. El nou rol de l'empresa, entesa com una comunitat de persones, ha de combinar la cerca permanent de capacitat de competir de manera adequada en els mercats internacionals amb la generació d'un projecte compartit per a les persones de l'empresa configurant-se com una autèntica "empresa participada" per persones.
Existeixen moltes i diverses fórmules al món que faciliten la presa de participació dels treballadors en l'empresa; cooperatives, empreses d'economia social, empreses que faciliten la participació en el valor generat pel conjunt de l'organització, participació dels treballadors al capital social, cogestió, autogestió, etc. No és un tema nou, però si és un tema que pren avui noves dimensions.
De ser considerada només una qüestió ideològica, la participació ha passat a ser vista també com un principi clau d'eficàcia. Així, diversos pensadors del management, com ara Gary Hamel, assenyalen que "l'articulació de nous models de negoci entorn de la participació intel·ligent de les persones de l'organització és l'única font d'avantatge competitiu sostenible en el temps".
De fet, és clar que les organitzacions que fomenten la participació dels treballadors en l'empresa acumulen una sèrie d'avantatges per garantir la seva competitivitat a llarg termini: generen un projecte compartit que facilita la gestió, enforteixen la sostenibilitat de l'empresa, aconsegueixen una major assumpció de responsabilitats en tots els àmbits, generen una major vinculació emocional amb el projecte, garanteixen majors nivells de transparència i corresponsabilizació, democratitzen l'organització, estableixen un nou marc de relacions personals basat en el treball compartit, etc. Si mirem al nostre entorn, veurem que hi ha països assentats tradicionalment sobre aquests principis de col·laboració i participació.
"Nosaltres no ho tenim ..." Aquesta ha estat històricament la nostra excusa. Però, si continuem mirant, constatarem també que avui dia existeix una tendència internacional creixent a laparticipació de les persones en l' empresa. Estats Units, Alemanya, Bèlgica, o les fortes apostes actuals del Regne Unit o Euskadi. En aquests països, cada vegada més empreses intenten estructurar el seu dia a dia com a veritables "comunitats de persones", generant mecanismes i espais de participació, responsabilitat, cooperació, atracció i retenció de talent, conscients que la participació activa de les persones en els projectes empresarials condiciona la competitivitat i sostenibilitat del projecte.
Aquest és un camí que ajuda a redefinir el paper de l'empresa com a agent transformador al qual sense excuses ens podem sumar!