L'Europa de les pimes
12
de Maig
de
2017
Fa tot just un mes es va commemorar el 60è aniversari del Tractat de Roma, que donava lloc a la Comunitat Econòmica Europa, precursora de l'actual Unió Europea (UE). Sens dubte, l'aniversari arriba en un dels moments més difícils de la seva història, encara digerint el Brexit i amb diverses amenaces de sortida de la UE, des de França fins a Hongria.
El populisme polític en auge al continent difon la idea que la UE no ha arribat als ciutadans i no ha millorat la seva qualitat de vida. Segurament no és del tot cert, però potser hi ha un punt de raó. La pitjor crisi econòmica en un segle ha tingut un impacte nefast sobre les classes mitjanes i les institucions europees no han aconseguit aplicar mesures d'alleujament.
Una Europa més centrada en els ciutadans passa per afavorir les pimes i els autònoms, el principal motor de les economies europees i eina cabdal de distribució de la riquesa entre territoris i persones, un autèntic "ascensor social". La UE acull més de 22 milions de pimes que representen un 70% de l'ocupació i el 60% del valor afegit europeus.
Les polítiques europees envers les pimes van agafar embranzida amb la iniciativa "Small Business Act" (SBA) del 2008, però la seva aplicació ha estat desigual arreu del continent. Alhora, la mateixa UE es mostra poc àgil en mesures concretes a favor dels petits negocis.
A Brussel·les, per exemple, es debat ara una Directiva sobre Segona Oportunitat que hauria de permetre que els empresaris fracassats no quedin estigmatitzats ni ofegats pels deutes històrics. La modificació de la Directiva sobre IVA també preveu incorporar mesures que facin més senzill el compliment tributari per a les petites empreses. Tot plegat són bones iniciatives que, no obstant, exigeixen agilitat en la seva promulgació i en la seva aplicació efectiva, uniforme i immediata arreu del continent.
L'Estat espanyol no ha estat precisament un exemple a l'hora d'incorporar regulacions europees. La Directiva 2011/7/UE sobre Terminis de Pagament encara no ha derivat dins l'ordenament jurídic espanyol en mesures efectives com el règim sancionador que Pimec ha estat reclamant durant anys. Alhora, la Directiva 2014/24/UE sobre Contractació Pública s'està transposant tard i malament al nostre país, cosa que dificulta l'accés de les pimes a la compra pública, que representa un 20% del PIB. Pimec ha presentat 18 esmenes en el seu tràmit al Congrés de Diputats.
Amb tot plegat, no ens ha d'estranyar que la dimensió de les pimes catalanes sigui inferior a la dels seus homòlegs europeus, tal com han demostrat diversos estudis de Pimec. El 2014, el nombre mitjà de treballadors d'una pime catalana era de 3,5, davant dels 7,6 a Alemanya, 5,6 al Regne Unit o 4,5 als Països Baixos. Condicions menys favorables impliquen menys dimensió i, per tant, menys recursos humans i financers de les nostres pimes, que en dificulten la competitivitat.
En aquest moment crític per al procés de construcció europea cal que la UE s'aboqui a fons a afavorir les pimes com a millor instrument per fer arribar als ciutadans els beneficis del creixement econòmic. Una Europa "pro pimes" és una Europa més propera als ciutadans i, per tant, més resistent als populismes i la demagògia política.
El populisme polític en auge al continent difon la idea que la UE no ha arribat als ciutadans i no ha millorat la seva qualitat de vida. Segurament no és del tot cert, però potser hi ha un punt de raó. La pitjor crisi econòmica en un segle ha tingut un impacte nefast sobre les classes mitjanes i les institucions europees no han aconseguit aplicar mesures d'alleujament.
Una Europa més centrada en els ciutadans passa per afavorir les pimes i els autònoms, el principal motor de les economies europees i eina cabdal de distribució de la riquesa entre territoris i persones, un autèntic "ascensor social". La UE acull més de 22 milions de pimes que representen un 70% de l'ocupació i el 60% del valor afegit europeus.
Les polítiques europees envers les pimes van agafar embranzida amb la iniciativa "Small Business Act" (SBA) del 2008, però la seva aplicació ha estat desigual arreu del continent. Alhora, la mateixa UE es mostra poc àgil en mesures concretes a favor dels petits negocis.
A Brussel·les, per exemple, es debat ara una Directiva sobre Segona Oportunitat que hauria de permetre que els empresaris fracassats no quedin estigmatitzats ni ofegats pels deutes històrics. La modificació de la Directiva sobre IVA també preveu incorporar mesures que facin més senzill el compliment tributari per a les petites empreses. Tot plegat són bones iniciatives que, no obstant, exigeixen agilitat en la seva promulgació i en la seva aplicació efectiva, uniforme i immediata arreu del continent.
L'Estat espanyol no ha estat precisament un exemple a l'hora d'incorporar regulacions europees. La Directiva 2011/7/UE sobre Terminis de Pagament encara no ha derivat dins l'ordenament jurídic espanyol en mesures efectives com el règim sancionador que Pimec ha estat reclamant durant anys. Alhora, la Directiva 2014/24/UE sobre Contractació Pública s'està transposant tard i malament al nostre país, cosa que dificulta l'accés de les pimes a la compra pública, que representa un 20% del PIB. Pimec ha presentat 18 esmenes en el seu tràmit al Congrés de Diputats.
Amb tot plegat, no ens ha d'estranyar que la dimensió de les pimes catalanes sigui inferior a la dels seus homòlegs europeus, tal com han demostrat diversos estudis de Pimec. El 2014, el nombre mitjà de treballadors d'una pime catalana era de 3,5, davant dels 7,6 a Alemanya, 5,6 al Regne Unit o 4,5 als Països Baixos. Condicions menys favorables impliquen menys dimensió i, per tant, menys recursos humans i financers de les nostres pimes, que en dificulten la competitivitat.
En aquest moment crític per al procés de construcció europea cal que la UE s'aboqui a fons a afavorir les pimes com a millor instrument per fer arribar als ciutadans els beneficis del creixement econòmic. Una Europa "pro pimes" és una Europa més propera als ciutadans i, per tant, més resistent als populismes i la demagògia política.