L'hotel com agent ciutadà: un altre relat és possible
29
d'Abril
de
2015
La relació amb la comunitat és, sempre ho ha estat, un aspecte important en la vida dels hotels de Barcelona, però són molt pocs els establiments que avui dia incorporen en el seu relat la consciència i la responsabilitat de ser un agent transformador de l'entorn i del medi sociocultural en el qual estan instal·lats. El relat avui predominant defineix el valor d'un hotel des d'un punt de vista gairebé exclusivament econòmic, atenent merament als seus aspectes quantificables: la taxa d'ocupació, l'ADR, el REVPAR, el GOPPAR, l'EBITDA i alguns acrònims més.
Fins i tot, les innovacions mediambientals i d'eficiència energètica s'expliquen només des del punt de vista de l'estalvi econòmic. No obstant això, un altre relat sobre l'hoteleria barcelonina és possible. Un relat que al nostre entendre neutralitza la visió negativa, estesa pels més contraris, de l'hotel com un avar rendista que es nodreix de la capacitat d'atracció de la ciutat, però que limita la seva responsabilitat a allò que succeeix dintre de les seves pròpies instal·lacions.
Després d'haver analitzat 322 establiments de la ciutat (la majoria dels hotels de tres, quatre i cinc estrelles) en el marc d'una investigació de l'Observatori de Turisme Responsable de la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi (HTSI, Universitat Ramon Llull) per a l'Ajuntament de Barcelona sobre les bones pràctiques de RSE dels hotels de la ciutat, hem pogut constatar que sí que existeixen establiments on la direcció percep l'avantatge competitiu que comporta relacionar-se activament amb el seu entorn proper, no obstant això molt pocs ho han incorporat a la seva manera d'explicar-se.
En aquest sentit, redibuixar la manera en què els hotels s'expliquen a si mateixos, destacant l'impacte social que generen, representa una oportunitat de futur que el sector hauria d'estar meditant. Un exemple de projecció i construcció d'una nova manera de concebre's a si mateixos ho trobem en l'Hotel Princess de Barcelona, un hotel que amb la complicitat del veí Hilton Diagonal Mar ha impulsat una associació entre empresaris, institucions i associacions, el Barcelona Forum District, situada en la nova àrea de negocis de la zona Fòrum, la finalitat de la qual no és altra que desenvolupar les respectives activitats compartint valors comuns en l'àmbit de la responsabilitat social, el compromís mediambiental i el desenvolupament cultural del barri de Sant Martí.
Els equips del Princess i del Hilton han entès la funció social que compleixen els seus establiments i han fet d'això una marca distintiva donant-li la volta a una tendència que, simplement, percep l'hoteleria, de fet l'hospitalitat en general, com un negoci més. I no són els únics, un altre exemple el trobem en l'alberg Twentytú, recentment destacat amb la certificació Biosphere, que està intentant construir en el Poble Nou nous llaços amb diferents actors socials que permetin generar noves oportunitats de desenvolupament per al barri, reescrivint així el relat de l'establiment i duent-lo de high tech hostel a ciutadà corporatiu o l'arxiconegut alberg InOut que és un cas únic d'integració de personal amb diferents graus de disminució psíquica arribant a suposar el 90% de la plantilla.
Són molt destacables també en aquest mateix sentit els diferents compromisos per ocupar a persones en risc d'exclusió social que han assumit hotels com el mateix Princess, l'Andante o el Principal amb fundacions i centres especials de treball com Trinijove, Rango 10 i el Casal d'Infants del Raval en una clara aposta per generar un impacte positiu entre la població més vulnerable o, també, la cessió per part del Melià Sarrià i l'Alimara d'aliments al Banc d'Aliments per a la seva distribució en menjadors socials.
Les dificultats i resistències són evidents, això ningú pot negar-ho. Els hotels de Barcelona s'enfronten a un doble repte: d'una banda, mantenir el seu caràcter cosmopolita, coherent amb el posicionament de Barcelona com destinació turística global i, per una altra, respondre adequadament als requeriments del seu entorn sociocultural immediat, un entorn que en les últimes dècades ha prescindit dels hotels, massa ocupats en la promoció per sobre de tot, a l'hora de teixir les complicitats ciutadanes amb les quals es construeixen millors llocs per a viure.
Certament, l'encaix no és fàcil. I no ajuda per res la creixent instrumentalització política dels reptes de gestió que té Barcelona sobre la taula com a conseqüència de l'enorme creixement de l'arribada de turistes. No obstant això, la nova hoteleria ciutadana ho té clar. Volen seguir creixent i no podran fer-ho d'esquena a la ciutat i als seus ciutadans, entenen que l'hoteleria pot i ha d'estar més compromesa amb el seu entorn.
Fins i tot, les innovacions mediambientals i d'eficiència energètica s'expliquen només des del punt de vista de l'estalvi econòmic. No obstant això, un altre relat sobre l'hoteleria barcelonina és possible. Un relat que al nostre entendre neutralitza la visió negativa, estesa pels més contraris, de l'hotel com un avar rendista que es nodreix de la capacitat d'atracció de la ciutat, però que limita la seva responsabilitat a allò que succeeix dintre de les seves pròpies instal·lacions.
Després d'haver analitzat 322 establiments de la ciutat (la majoria dels hotels de tres, quatre i cinc estrelles) en el marc d'una investigació de l'Observatori de Turisme Responsable de la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi (HTSI, Universitat Ramon Llull) per a l'Ajuntament de Barcelona sobre les bones pràctiques de RSE dels hotels de la ciutat, hem pogut constatar que sí que existeixen establiments on la direcció percep l'avantatge competitiu que comporta relacionar-se activament amb el seu entorn proper, no obstant això molt pocs ho han incorporat a la seva manera d'explicar-se.
En aquest sentit, redibuixar la manera en què els hotels s'expliquen a si mateixos, destacant l'impacte social que generen, representa una oportunitat de futur que el sector hauria d'estar meditant. Un exemple de projecció i construcció d'una nova manera de concebre's a si mateixos ho trobem en l'Hotel Princess de Barcelona, un hotel que amb la complicitat del veí Hilton Diagonal Mar ha impulsat una associació entre empresaris, institucions i associacions, el Barcelona Forum District, situada en la nova àrea de negocis de la zona Fòrum, la finalitat de la qual no és altra que desenvolupar les respectives activitats compartint valors comuns en l'àmbit de la responsabilitat social, el compromís mediambiental i el desenvolupament cultural del barri de Sant Martí.
Els equips del Princess i del Hilton han entès la funció social que compleixen els seus establiments i han fet d'això una marca distintiva donant-li la volta a una tendència que, simplement, percep l'hoteleria, de fet l'hospitalitat en general, com un negoci més. I no són els únics, un altre exemple el trobem en l'alberg Twentytú, recentment destacat amb la certificació Biosphere, que està intentant construir en el Poble Nou nous llaços amb diferents actors socials que permetin generar noves oportunitats de desenvolupament per al barri, reescrivint així el relat de l'establiment i duent-lo de high tech hostel a ciutadà corporatiu o l'arxiconegut alberg InOut que és un cas únic d'integració de personal amb diferents graus de disminució psíquica arribant a suposar el 90% de la plantilla.
Són molt destacables també en aquest mateix sentit els diferents compromisos per ocupar a persones en risc d'exclusió social que han assumit hotels com el mateix Princess, l'Andante o el Principal amb fundacions i centres especials de treball com Trinijove, Rango 10 i el Casal d'Infants del Raval en una clara aposta per generar un impacte positiu entre la població més vulnerable o, també, la cessió per part del Melià Sarrià i l'Alimara d'aliments al Banc d'Aliments per a la seva distribució en menjadors socials.
Les dificultats i resistències són evidents, això ningú pot negar-ho. Els hotels de Barcelona s'enfronten a un doble repte: d'una banda, mantenir el seu caràcter cosmopolita, coherent amb el posicionament de Barcelona com destinació turística global i, per una altra, respondre adequadament als requeriments del seu entorn sociocultural immediat, un entorn que en les últimes dècades ha prescindit dels hotels, massa ocupats en la promoció per sobre de tot, a l'hora de teixir les complicitats ciutadanes amb les quals es construeixen millors llocs per a viure.
Certament, l'encaix no és fàcil. I no ajuda per res la creixent instrumentalització política dels reptes de gestió que té Barcelona sobre la taula com a conseqüència de l'enorme creixement de l'arribada de turistes. No obstant això, la nova hoteleria ciutadana ho té clar. Volen seguir creixent i no podran fer-ho d'esquena a la ciutat i als seus ciutadans, entenen que l'hoteleria pot i ha d'estar més compromesa amb el seu entorn.