L'innovador neix o es forma
30
de Maig
de
2014
Igual que la gallina o l'ou, és difícil dir si és més important la imaginació (o creativitat) o la innovació. Els dos aspectes estan interconnectats: sense bones idees, difícilment podrem innovar, i sense una gestió de la innovació basada en metodologies validades a escala internacional, poques idees es convertiran en realitat.
Però la relació entre la idea i la innovació és més complexa que entre la gallina i l'ou, ja que la imaginació no té limitacions territorials ni materials, mentre que la innovació està limitada al coneixement que tenim, a com percebem el món i com actuem en el nostre entorn. Moltes tècniques de creativitat precisament cerquen aquesta imaginació oberta i il·limitada, per després analitzar les limitacions i oportunitats d'aquestes idees al nostre entorn.
Els innovadors es caracteritzen per posseir les competències i habilitats necessàries per convertir Idees visionàries en productes i serveis tangibles que aportin aquella diferenciació i millora que sigui beneficiosa pels clients i/o usuaris. Per tant, no només cal crear un producte o servei nou, si no cal assegurar-se que trobarem el mercat adequat i els usuaris aprecien aquesta novetat com un valor afegit.
Una pregunta que se'ns planteja és si els innovadors neixen amb aquestes habilitats o es poden aprendre. No tots sabem veure en una cascada d'aigua una estructura arquitectònica o en un os d'una fruita un ingredient per un peeling cosmètic. Una ment creativa i oberta no l'adquirirem en cap aula. Però aquestes idees no seran cap crema ni edifici si no aprenem tècniques per conèixer la innovació tecnològica de l'entorn (local i global), si no realitzem estudis de mercat i de tendències, si no sabem dissenyar prototips i pilots, entre d'altres.
El món de la gestió de la innovació està en moviment continu i sectors molt innovadors, com ara les TIC i l'alimentació, integren de forma molt ràpida aquestes tècniques en la gestió de la innovació corporativa. En un món cada cop més global amb fàcil accés a dades, informació i connexions fàcils, ens trobem amb usuaris altament informats.
Per tant, es recomana mapejar l'experiència del recorregut del client (en anglès, customer journey experience map) vers el nostre producte o servei. Aquesta tècnica es pot fer servir en diferents fases del procés de gestió de la innovació, des de la detecció de problemes pels quals cerquem idees innovadores, passant per la validació d'alguna idea innovadora, fins al control de qualitat d'un nou servei i el màrqueting.
En un món interconnectat i tan informat, això requereix la combinació d'habilitats socials, coneixements tècnics i de gestió de la innovació així com eines col·laboratives (eines 2.0, 3.0 i altres). A títol d'exemple, podem crear de forma col·laborativa mitjançant web mapes d'empatia del nostre client potencial, podem crear mapes mentals i compartits en relació a una idea i dissenyar el model de negoci, etc.
En conclusió, si volem combinar creativitat amb viabilitat, veurem que tècniques i metodologies validades per gestionar la innovació ens ajudaran a convertir les nostres idees en innovacions, i abans que ho faci la competència. Altres exemples de noves tendències per gestionar de forma més eficaç la innovació són l'organització de bootcamps per trobar ràpidament moltes idees per un repte, o la creació d'acceleradores per compartir el risc entre emprenedors i entitats.
Com veiem, no es neix com innovador però sí que es poden aprendre moltes tècniques. Tinguem present que tenim un coneixement esbiaixat del mercat, del nostre producte (o servei) i dels potencials usuaris. Per tant, és bo que tinguem idees que puguem contrastar amb les tècniques apreses per a validar les nostres idees i així fer-les més viables.
Però la relació entre la idea i la innovació és més complexa que entre la gallina i l'ou, ja que la imaginació no té limitacions territorials ni materials, mentre que la innovació està limitada al coneixement que tenim, a com percebem el món i com actuem en el nostre entorn. Moltes tècniques de creativitat precisament cerquen aquesta imaginació oberta i il·limitada, per després analitzar les limitacions i oportunitats d'aquestes idees al nostre entorn.
Els innovadors es caracteritzen per posseir les competències i habilitats necessàries per convertir Idees visionàries en productes i serveis tangibles que aportin aquella diferenciació i millora que sigui beneficiosa pels clients i/o usuaris. Per tant, no només cal crear un producte o servei nou, si no cal assegurar-se que trobarem el mercat adequat i els usuaris aprecien aquesta novetat com un valor afegit.
Una pregunta que se'ns planteja és si els innovadors neixen amb aquestes habilitats o es poden aprendre. No tots sabem veure en una cascada d'aigua una estructura arquitectònica o en un os d'una fruita un ingredient per un peeling cosmètic. Una ment creativa i oberta no l'adquirirem en cap aula. Però aquestes idees no seran cap crema ni edifici si no aprenem tècniques per conèixer la innovació tecnològica de l'entorn (local i global), si no realitzem estudis de mercat i de tendències, si no sabem dissenyar prototips i pilots, entre d'altres.
El món de la gestió de la innovació està en moviment continu i sectors molt innovadors, com ara les TIC i l'alimentació, integren de forma molt ràpida aquestes tècniques en la gestió de la innovació corporativa. En un món cada cop més global amb fàcil accés a dades, informació i connexions fàcils, ens trobem amb usuaris altament informats.
Per tant, es recomana mapejar l'experiència del recorregut del client (en anglès, customer journey experience map) vers el nostre producte o servei. Aquesta tècnica es pot fer servir en diferents fases del procés de gestió de la innovació, des de la detecció de problemes pels quals cerquem idees innovadores, passant per la validació d'alguna idea innovadora, fins al control de qualitat d'un nou servei i el màrqueting.
En un món interconnectat i tan informat, això requereix la combinació d'habilitats socials, coneixements tècnics i de gestió de la innovació així com eines col·laboratives (eines 2.0, 3.0 i altres). A títol d'exemple, podem crear de forma col·laborativa mitjançant web mapes d'empatia del nostre client potencial, podem crear mapes mentals i compartits en relació a una idea i dissenyar el model de negoci, etc.
En conclusió, si volem combinar creativitat amb viabilitat, veurem que tècniques i metodologies validades per gestionar la innovació ens ajudaran a convertir les nostres idees en innovacions, i abans que ho faci la competència. Altres exemples de noves tendències per gestionar de forma més eficaç la innovació són l'organització de bootcamps per trobar ràpidament moltes idees per un repte, o la creació d'acceleradores per compartir el risc entre emprenedors i entitats.
Com veiem, no es neix com innovador però sí que es poden aprendre moltes tècniques. Tinguem present que tenim un coneixement esbiaixat del mercat, del nostre producte (o servei) i dels potencials usuaris. Per tant, és bo que tinguem idees que puguem contrastar amb les tècniques apreses per a validar les nostres idees i així fer-les més viables.