L'obra gastronòmica, creació de l'autor
02
de Juny
de
2014
Act.
02
de Juny
de
2014
La gastronomia està de moda. L'afirmació no és un tòpic sinó una realitat. La cuina, els concursos i premis als millors cuiners, i fins i tot pastissers, estan en boca –i mai millor dit- de bona part dels gurmets i aficionats a l'art del bon menjar.
El cert és que els mitjans de comunicació han contribuït a esperonar l'interès per la gastronomia i de retruc l'oferta de la restauració que, no obstant, sempre ha estat important en el nostre país. Però el cert és que, en aquests moments, l'oferta s'ha incrementat considerablement en benefici dels paladars més exigents i moltes vegades també en benefici de les butxaques més ben dotades.
Aquesta avantguarda de la gastronomia és benvinguda perquè és una indústria que ha despertat amb impuls en benefici de la nostra economia, que prou falta ens fa. Receptes sofisticades, sabors diferents, textures sorprenents i la recerca constant del plat més espectacular allunya de la cuina tradicional aquella pròpia de les àvies que feien "bullir l'olla". Però, a canvi, ens porta molta innovació, com a resultat d'allò que en termes d'empresa en diem R D, i un business prou important que es tradueix en publicacions, turisme i fins i tot televisió, per citar algunes de les manifestacions més conegudes.
Fruit d'aquesta febre de creativitat en el sector gastronòmic darrerament es discuteix les implicacions jurídiques que hi podem haver al seu voltant donat que, en rigor, estem davant d'una "obra gastronòmica". Qui no ha estat alguna vegada gelós de donar a conèixer la recepta d'un determinat plat del que en resulta un apetitós àpat? És evident que darrera de la creació d'un plat hi ha una manera de cuinar, una metodologia (know how), en definitiva, un valor que, en principi, s'hauria de poder preservar. Qualsevol pot explotar la famosa truita de patates "deconstruida" de l'insigne cuiner Ferran Adrià?. Pot impedir el seu creador que es serveixi en altres restaurants?
L'obra gastronòmica és una creació del seu autor. I com altres creacions, es lícit preguntar-se si pot ser protegida. El músic escriu una partitura, el pintor pinta un quadre i l'escultor crea una escultura. Totes aquestes obres tenen el seu autor i poden ser legalment protegides com a propietat intel·lectual. I l'obra gastronòmica?. La resposta a aquesta qüestió no resulta fàcil ni senzilla, malgrat ja s'han plantejat casos als tribunals francesos. El fet de tractar-se d'una obra efímera no és un obstacle per a la protecció, com no ho és per l'art efímer (escultures de gel o sorra o una execució teatral).
D'altra banda, dins del camp de la propietat industrial, tampoc és descartable la protecció de l'obra gastronòmica com a disseny o, fins i tot, com a marca. En aquest sentit, cal recordar les denominades marques no convencionals (non conventional trade marks), referent a signes com l´olor, l'oïda, el gust i el tacte, que si bé encara no estan prou reconegudes en el nostre ordenament jurídic, sí que es contemplen en el Tractat de Singapur sobre el Dret de Marques i es discuteix la seva incorporació en la projectada reforma de la marca comunitària.
Amb tots aquests interrogants, no és estrany que aquesta problemàtica hagi de ser un dels principals temes de debat de la V Jornada de Barcelona de Dret de la Propietat Industrial que tindrà lloc durant el 13 de novembre a la Casa Llotja Mar de Barcelona. Hi assistiran experts en la matèria que en desglossaran les possibilitats i ens mostraran les darreres manifestacions a nivell judicial. Un nínxol de mercat en l'àmbit jurídic que els cuiners, chefs, pastissers i altres professionals de la gastronomia no ha de descuidar si no volen ser "engolits" per aquest sector de moda del que ells en són els màxims protagonistes.
El cert és que els mitjans de comunicació han contribuït a esperonar l'interès per la gastronomia i de retruc l'oferta de la restauració que, no obstant, sempre ha estat important en el nostre país. Però el cert és que, en aquests moments, l'oferta s'ha incrementat considerablement en benefici dels paladars més exigents i moltes vegades també en benefici de les butxaques més ben dotades.
Aquesta avantguarda de la gastronomia és benvinguda perquè és una indústria que ha despertat amb impuls en benefici de la nostra economia, que prou falta ens fa. Receptes sofisticades, sabors diferents, textures sorprenents i la recerca constant del plat més espectacular allunya de la cuina tradicional aquella pròpia de les àvies que feien "bullir l'olla". Però, a canvi, ens porta molta innovació, com a resultat d'allò que en termes d'empresa en diem R D, i un business prou important que es tradueix en publicacions, turisme i fins i tot televisió, per citar algunes de les manifestacions més conegudes.
Fruit d'aquesta febre de creativitat en el sector gastronòmic darrerament es discuteix les implicacions jurídiques que hi podem haver al seu voltant donat que, en rigor, estem davant d'una "obra gastronòmica". Qui no ha estat alguna vegada gelós de donar a conèixer la recepta d'un determinat plat del que en resulta un apetitós àpat? És evident que darrera de la creació d'un plat hi ha una manera de cuinar, una metodologia (know how), en definitiva, un valor que, en principi, s'hauria de poder preservar. Qualsevol pot explotar la famosa truita de patates "deconstruida" de l'insigne cuiner Ferran Adrià?. Pot impedir el seu creador que es serveixi en altres restaurants?
L'obra gastronòmica és una creació del seu autor. I com altres creacions, es lícit preguntar-se si pot ser protegida. El músic escriu una partitura, el pintor pinta un quadre i l'escultor crea una escultura. Totes aquestes obres tenen el seu autor i poden ser legalment protegides com a propietat intel·lectual. I l'obra gastronòmica?. La resposta a aquesta qüestió no resulta fàcil ni senzilla, malgrat ja s'han plantejat casos als tribunals francesos. El fet de tractar-se d'una obra efímera no és un obstacle per a la protecció, com no ho és per l'art efímer (escultures de gel o sorra o una execució teatral).
D'altra banda, dins del camp de la propietat industrial, tampoc és descartable la protecció de l'obra gastronòmica com a disseny o, fins i tot, com a marca. En aquest sentit, cal recordar les denominades marques no convencionals (non conventional trade marks), referent a signes com l´olor, l'oïda, el gust i el tacte, que si bé encara no estan prou reconegudes en el nostre ordenament jurídic, sí que es contemplen en el Tractat de Singapur sobre el Dret de Marques i es discuteix la seva incorporació en la projectada reforma de la marca comunitària.
Amb tots aquests interrogants, no és estrany que aquesta problemàtica hagi de ser un dels principals temes de debat de la V Jornada de Barcelona de Dret de la Propietat Industrial que tindrà lloc durant el 13 de novembre a la Casa Llotja Mar de Barcelona. Hi assistiran experts en la matèria que en desglossaran les possibilitats i ens mostraran les darreres manifestacions a nivell judicial. Un nínxol de mercat en l'àmbit jurídic que els cuiners, chefs, pastissers i altres professionals de la gastronomia no ha de descuidar si no volen ser "engolits" per aquest sector de moda del que ells en són els màxims protagonistes.