La contaminació i la competitivitat de Barcelona
28
d'Octubre
de
2014
A Barcelona i a tota la seva àrea metropolitana encara som poc conscients del greu problema que ja tenim en termes de contaminació atmosfèrica, bàsicament per partícules en suspensió (PM) i òxid de nitrogen (NOx). La situació de la ciutat i del seu entorn metropolità ja ha cridat l'atenció de les autoritats comunitàries en la mesura que sobrepassem de forma generalitzada i massa freqüent els nivells de pol·lució atmosfèrica admesos.
De fet, la Generalitat ha demanat una moratòria per allargar el 2015 el termini per complir la normativa comunitària en aquest àmbit i, si no se li atorga, hi haurà sancions econòmiques. La situació de Madrid encara és una mica pitjor, però això no ens pot servir de consol. Aquest problema encara es fa més greu quan l'Organització Mundial de la Salut, a partir de nombrosos estudis científics contrastats, reconeix des de fa pocs mesos que la contaminació ambiental és el principal risc ambiental per a la salut i li atorga la responsabilitat de la mort de set milions de persones a l'any a tot el món.
En una ciutat que pretén ser un focus cada cop més rellevant, no només de captació de turistes sinó de talent i d'emprenedors, la qualitat de vida és una de les variables més rellevants per tenir èxit en aquest propòsit. La contaminació atmosfèrica, doncs, esdevé una amenaça real i creixent per a aquesta capacitat d'atracció. Donat que la contaminació prové en primer lloc del trànsit rodat, totes aquelles mesures que afavoreixin la substitució del vehicle de motor privat pels desplaçaments no motoritzats o en transport públic, ajudaran a reduir aquesta contaminació. Evidentment, la generalització dels vehicles elèctrics i, amb menor mesura, dels que funcionen amb gas natural liquat (GNL), també ajuden a reduir aquesta contaminació –no pas la congestió-, sempre que l'electricitat es generi de forma renovable. Però aquí Catalunya està escassament desenvolupada.
Una de les altres grans fonts de contaminació és la construcció i les obres públiques, especialment pel que fa a les partícules en suspensió. Tot i que la seva incidència s'ha reduït a causa de la crisi, en el moment de la represa caldria potenciar –especialment al sector residencial, el més endarrerit en aquest aspecte- la utilització de sistemes modulars integrals, que es fabriquen en naus especialment equipades i que redueixen l'emissió de partícules a l'obra, a més de disminuir el temps d'edificació i els sorolls i la congestió que les obres generen.
Finalment, l'altra gran font de contaminació atmosfèrica a Barcelona –entre un 20 i 30% del total, sobretot en PM- prové del port i de la generació d'electricitat amb motors de combustibles pesats que fan servir la majoria de vaixells, inclosos els creuers.
La normativa europea ja preveu que d'aquí un parell d'anys els nous vaixells que es construeixin siguin més eficients energèticament i menys contaminants. A més, el Mediterrani podria convertir-se aviat -com ja ho són el Bàltic i el mar del Nord i el Carib i la franja costanera nord-americana-, en una zona ECA (Emissions Control Area) amb severes restriccions als vaixells que superin uns mínims d'impacte ambiental. Per tant, des del Port Autònom de Barcelona a més de procurar augmentar el tràfic de creuers i de contenidors, caldria facilitar als vaixells que ens visiten alternatives energètiques no tan contaminants i començar a posar restriccions a aquells que generen més contaminació.
Una vegada més, doncs, trobem associats els vectors ambientals no només amb la salut i la qualitat de vida, sinó amb la competitivitat del nostre territori.
De fet, la Generalitat ha demanat una moratòria per allargar el 2015 el termini per complir la normativa comunitària en aquest àmbit i, si no se li atorga, hi haurà sancions econòmiques. La situació de Madrid encara és una mica pitjor, però això no ens pot servir de consol. Aquest problema encara es fa més greu quan l'Organització Mundial de la Salut, a partir de nombrosos estudis científics contrastats, reconeix des de fa pocs mesos que la contaminació ambiental és el principal risc ambiental per a la salut i li atorga la responsabilitat de la mort de set milions de persones a l'any a tot el món.
En una ciutat que pretén ser un focus cada cop més rellevant, no només de captació de turistes sinó de talent i d'emprenedors, la qualitat de vida és una de les variables més rellevants per tenir èxit en aquest propòsit. La contaminació atmosfèrica, doncs, esdevé una amenaça real i creixent per a aquesta capacitat d'atracció. Donat que la contaminació prové en primer lloc del trànsit rodat, totes aquelles mesures que afavoreixin la substitució del vehicle de motor privat pels desplaçaments no motoritzats o en transport públic, ajudaran a reduir aquesta contaminació. Evidentment, la generalització dels vehicles elèctrics i, amb menor mesura, dels que funcionen amb gas natural liquat (GNL), també ajuden a reduir aquesta contaminació –no pas la congestió-, sempre que l'electricitat es generi de forma renovable. Però aquí Catalunya està escassament desenvolupada.
Una de les altres grans fonts de contaminació és la construcció i les obres públiques, especialment pel que fa a les partícules en suspensió. Tot i que la seva incidència s'ha reduït a causa de la crisi, en el moment de la represa caldria potenciar –especialment al sector residencial, el més endarrerit en aquest aspecte- la utilització de sistemes modulars integrals, que es fabriquen en naus especialment equipades i que redueixen l'emissió de partícules a l'obra, a més de disminuir el temps d'edificació i els sorolls i la congestió que les obres generen.
Finalment, l'altra gran font de contaminació atmosfèrica a Barcelona –entre un 20 i 30% del total, sobretot en PM- prové del port i de la generació d'electricitat amb motors de combustibles pesats que fan servir la majoria de vaixells, inclosos els creuers.
La normativa europea ja preveu que d'aquí un parell d'anys els nous vaixells que es construeixin siguin més eficients energèticament i menys contaminants. A més, el Mediterrani podria convertir-se aviat -com ja ho són el Bàltic i el mar del Nord i el Carib i la franja costanera nord-americana-, en una zona ECA (Emissions Control Area) amb severes restriccions als vaixells que superin uns mínims d'impacte ambiental. Per tant, des del Port Autònom de Barcelona a més de procurar augmentar el tràfic de creuers i de contenidors, caldria facilitar als vaixells que ens visiten alternatives energètiques no tan contaminants i començar a posar restriccions a aquells que generen més contaminació.
Una vegada més, doncs, trobem associats els vectors ambientals no només amb la salut i la qualitat de vida, sinó amb la competitivitat del nostre territori.