La discapacitat, Javier Nart i una caixa de bombons
19
de Març
de
2015
Llegia diumenge a La Vanguardia que una mare amb una filla amb síndrome de Down recull signatures perquè la RAE reconegui la connotació negativa del terme "subnormal". Segons sembla la iniciativa va néixer quan Javier Nart insistia a televisió que l'expressió "subnormal" era la més adequada per referir-se a les persones amb síndrome de Down.
Segons el diccionari, "subnormal" defineix a les persones "amb una capacitat intel·lectual notablement inferior al normal" (el que no especifica, és què es considera com a "normal"). No penso disculpar-lo però estic convençut de què el que opina Javier Nart, és el que mateix que opina molta gent en aquest país, perquè forma part dels prejudicis i de la ignorància de no saber acceptar la diferència i la diversitat.
Alguna vegada he parlat en aquest diari de La casa de Carlota. Aparentment és un estudi de disseny com qualsevol altre, perquè com tots els estudis de disseny, també dissenyen logotips, etiquetes, envasos, pàgines web, etc. La gran diferència és que aquest estudi està basat en les capacitats especials de persones amb síndrome de Down i autisme que comparteixen les seves idees amb joves estudiants de disseny. Molts dels seus treballs estan en els lineals de supermercats, en la identitat corporativa de moltes empreses, en ampolles de vi i recentment en una caixa de bombons d'una de les grans multinacionals d'aquest país.
A la casa de Carlota no hi ha "subnormals", ni tan sols discapacitats. Els creatius es diuen Joan, Sofia, Carlo, Gaby, Maria i Quim. I hi són perquè són bons i són especialistes a fer coses que no tothom sap fer. Gràcies a les seves capacitats. No a les seves discapacitats.
El pròxim dia 21 d'aquest mes, és el Dia Internacional de la Síndrome de Down. I avui, el Dia del Pare. Una abraçada i felicitats per a tots els pares que lluiten per la integració i la normalitat. I un pam i pipa a tots els incultes i ignorants que encara els hi diuen subnormals.
Segons el diccionari, "subnormal" defineix a les persones "amb una capacitat intel·lectual notablement inferior al normal" (el que no especifica, és què es considera com a "normal"). No penso disculpar-lo però estic convençut de què el que opina Javier Nart, és el que mateix que opina molta gent en aquest país, perquè forma part dels prejudicis i de la ignorància de no saber acceptar la diferència i la diversitat.
Alguna vegada he parlat en aquest diari de La casa de Carlota. Aparentment és un estudi de disseny com qualsevol altre, perquè com tots els estudis de disseny, també dissenyen logotips, etiquetes, envasos, pàgines web, etc. La gran diferència és que aquest estudi està basat en les capacitats especials de persones amb síndrome de Down i autisme que comparteixen les seves idees amb joves estudiants de disseny. Molts dels seus treballs estan en els lineals de supermercats, en la identitat corporativa de moltes empreses, en ampolles de vi i recentment en una caixa de bombons d'una de les grans multinacionals d'aquest país.
A la casa de Carlota no hi ha "subnormals", ni tan sols discapacitats. Els creatius es diuen Joan, Sofia, Carlo, Gaby, Maria i Quim. I hi són perquè són bons i són especialistes a fer coses que no tothom sap fer. Gràcies a les seves capacitats. No a les seves discapacitats.
El pròxim dia 21 d'aquest mes, és el Dia Internacional de la Síndrome de Down. I avui, el Dia del Pare. Una abraçada i felicitats per a tots els pares que lluiten per la integració i la normalitat. I un pam i pipa a tots els incultes i ignorants que encara els hi diuen subnormals.