La filantropia no és responsabilitat social
08
de Maig
de
2014
En qualsevol escola de negocis, li ensenyaran que una empresa es constitueix amb la finalitat de satisfer una necessitat de mercat amb l'objectiu de generar valor per als seus accionistes.
Si l'empresa va bé, amb el temps comencen a rebre peticions per fer donacions, la majoria de les vegades sense massa criteri, a causes o organitzacions socials. Alhora, comença la consciència d'implicar els empleats en diferents activitats.
Sovint aquest tipus d'activitats estan dirigides pel departament de recursos humans o imatge corporativa. I a part de dues notes de premsa, notícia a la web corporativa i quatre fotos, no aporta un clar benefici en proporció a l'esforç invertit.
Amb el pas del temps, i si l'empresa es fa gran, ja no és l'empresa sinó els consumidors els que comencen a esperar que aquestes empreses actuïn com a motors de canvi social i no només com a generadors de beneficis empresarials. Demanen un compromís seriós i continuat amb els problemes socials.
Un estudi diu que el 88 % dels consumidors pensen que les empreses haurien de tenir participació activa en la solució dels problemes socials. Algunes empreses, poques, aprofiten l'oportunitat i introdueixen el compromís social com a part de la seva estratègia de màrqueting. La RSC entra en l'ADN de la companyia. Ja no parlem només de caritat i filantropia, sinó de vendes. De beneficis socials i de beneficis empresarials. És llavors quan les companyies aconsegueixen establir una forta diferenciació amb la seva competència i les bases per al seu creixement futur.
Però això, no es fa de la nit al dia i de qualsevol manera, perquè hi ha una prima línia vermella que es diu green washing. Travessar-la suposa un efecte boomerang que pot destrossar d'un sol cop tot l'esforç invertit i la reputació d'una marca.
Si l'empresa va bé, amb el temps comencen a rebre peticions per fer donacions, la majoria de les vegades sense massa criteri, a causes o organitzacions socials. Alhora, comença la consciència d'implicar els empleats en diferents activitats.
Sovint aquest tipus d'activitats estan dirigides pel departament de recursos humans o imatge corporativa. I a part de dues notes de premsa, notícia a la web corporativa i quatre fotos, no aporta un clar benefici en proporció a l'esforç invertit.
Amb el pas del temps, i si l'empresa es fa gran, ja no és l'empresa sinó els consumidors els que comencen a esperar que aquestes empreses actuïn com a motors de canvi social i no només com a generadors de beneficis empresarials. Demanen un compromís seriós i continuat amb els problemes socials.
Un estudi diu que el 88 % dels consumidors pensen que les empreses haurien de tenir participació activa en la solució dels problemes socials. Algunes empreses, poques, aprofiten l'oportunitat i introdueixen el compromís social com a part de la seva estratègia de màrqueting. La RSC entra en l'ADN de la companyia. Ja no parlem només de caritat i filantropia, sinó de vendes. De beneficis socials i de beneficis empresarials. És llavors quan les companyies aconsegueixen establir una forta diferenciació amb la seva competència i les bases per al seu creixement futur.
Però això, no es fa de la nit al dia i de qualsevol manera, perquè hi ha una prima línia vermella que es diu green washing. Travessar-la suposa un efecte boomerang que pot destrossar d'un sol cop tot l'esforç invertit i la reputació d'una marca.