La governança del patrimoni cultural
10
de Febrer
de
2017
Per Santa Cecília, que és la patrona dels músics, els xiquets i les xiquetes de Morella es posaven a peu de carrer, asseguts a les entrades de les cases, i cridaven l'atenció de passejants i passavolants als quals pidolaven graciosament una propina. Amb una tornada ben murri i persistent, els marrecs morellans cantaven allò de "si no hi ha pessetes, no hi ha cançonetes".
Ja no en queden, de pessetes. Com tampoc queden recursos escadussers i excedents per prodigar en tornades ingènues. Els temps han canviat i els models de gestió de les institucions culturals han d'adaptar-se a unes condicions menys boiants. Els ajuntaments no tenen diners per mantenir els seus equipaments. Sovint el visitant cultural esdevé un observador esglaiat pel detriment dels edificis de culte artístic.
Avui el patrimoni cultural és un sac de gemecs, quan no té ranera. Si sortim del melic metropolità i guaitem a les zones perifèriques, allò que els polítics i els funcionaris en diuen "el territori", massa vegades els edificis i els monuments ens cauen a trossos. El cas dels museus és encara més eloqüent. No hi ha prou línies de subvenció per abastar les necessitats, per molt que les diputacions provincials siguin proclius a apuntalar el deterioro i, si més no, ajornar una obsolescència que s'endevina ineluctable.
En la majoria dels casos, les institucions que tutelen el patrimoni cultural mantenen els mateixos esquemes de sempre i no toleren la irrupció d'altres fórmules de gestió. La figura del gerent és vista com a profana i les decisions o la involució continua en mans de culturetes reaccionaris o de polítics que no se'n preocupen. Cal dotar d'eficiència la gestió cultural i alhora admetre nous recursos pressupostaris.
El mecenatge del segle XXI està esperant a les portes dels claustres i dels museus. Demana pas. Cal fer més permeable i intel·ligent la governança del patrimoni cultural si volem conservar allò que és de tots i que ens ha estat llegat. Encara més necessària és l'aportació del sector privat si volem promocionar les nostres destinacions turístiques a partir dels actius culturals i, tant o més, si volem impulsar oficis i mesters al voltant de la conservació del patrimoni.