La idoneïtat o no de tancar a les vacances. Heus aquí un dels dilemes que més discussions enceses aixequen en el si de la indústria i no és casualitat que aquest sigui un punt de tensió creixent doncs conflueixen interessos, necessitats, costums i, el que ho enreda tot, les conviccions. El gran argument de l'empresa és la necessitat del servei al client i per deixar-ho clar és obvi que un fabricant de gelats no tancarà per vacances a l'estiu, per molt que el respectable desig dels treballadors sigui coincidir amb les vacances escolars dels fills.
Dit això, també ha de quedar clar que la qüestió no es tanca, com es fa massa sovint, amb aquest únic argument, sense quantificar-lo ni cercar alternatives, al contrari se'n fa una doctrina amb la qual alimentar l'ego insatisfet de directius i empresaris que valoren més la imposició que l'anàlisi. Quan afegeixen que a Europa no es tanca per vacances, haig de dir que no és veritat.
Però hi ha un factor cabdal que sovint es menysprea, quan no es tanca i les vacances de la gent s'esglaonen, passem massa temps amb els equips incomplets i això afecta el funcionament però, sobretot el desenvolupament dels projectes (si no en tenen, llavors és encara més greu).
En resum, les vacances representen un entrebanc pel funcionament endreçat, així que per poc que sigui possible el menys traumàtic i eficient és concentrar-les en un parèntesi de parar i tancar.