Catalunya exporta el 25% del total de l'Estat espanyol, i amb el 16% de la població genera el 19% de l'activitat econòmica de tot l'Estat. Aquest esforç de les empreses i dels treballadors que resideixen a Catalunya contrasta amb la inversió que el Govern central inclou anualment en els Pressupostos Generals de l'Estat, ja que, si bé per població a Catalunya li correspondria un 16% de la inversió i per activitat un 19%, en els darrers 20 anys la mitjana ha estat inferior al 13%. Aquesta situació encara va ser pitjor en els tres últims anys, ja que ni tan sols es va assolir de mitjana el 10% de la inversió estatal.
Que la inversió sigui baixa a Catalunya és greu perquè afecta les empreses i les persones. Avui dia, en una economia globalitzada les regions competeixen entre si. Un producte que es fabrica a Catalunya competeix tant amb un producte fet a França com amb un produït a la Xina o el Japó.
A Catalunya les empreses s'esforcen a competir en una economia globalitzada. Si l'energia i el transport són més barats a França, els productes fabricats a França seran més competitius i es vendran millor que els productes catalans. En aquest cas, les empreses tenen moltes dificultats per a avançar, la menor activitat suposa menys llocs de treball, menys impostos i cotitzacions a la Seguretat Social, els serveis públics se'n ressenten i el benestar de les persones disminueix.
Als treballadors els afecta greument per dos motius: d'una banda, amb menys inversió en la xarxa ferroviària i en la xarxa viària, el temps dedicat al treball s'allarga, es disposa de menys temps personal, i en ser el transport més car, es disposa de menys renda personal; d'altra banda, quan una empresa perd competitivitat deixa de vendre i es perden llocs de treball. D'aquí la importància de disposar d'unes bones infraestructures.
Però el problema és encara més greu. A part de pressupostar poques inversions, l'execució real a Catalunya és molt inferior a la mitjana de l'Estat. El grau d'execució de les inversions reals a Catalunya està al voltant del 80%, de tal manera que Catalunya és una de les comunitats amb menor grau d'execució.
Catalunya necessita millores en el transport ferroviari de mercaderies, en el Corredor Mediterrani i en les rodalies ferroviàries, les telecomunicacions i els accessos als polígons industrials, alhora que cal avançar cap a un model de gestió eficient de les infraestructures. I tan important com la inversió en infraestructures és poder disposar d'una gestió de proximitat d'aquestes, poder decidir la seva gestió.
Com a conseqüència del baix nivell d'inversió estatal, mentre Catalunya no disposi dels mitjans per a administrar els impostos que genera —uns 80.000 milions d'euros anuals— tindrà greus dificultats per a competir a escala internacional. Les infraestructures són fonamentals per a la producció i el comerç. Una inversió adequada en infraestructures i una bona gestió d'aquestes incentivaria la competitivitat de les empreses catalanes.