La internacionalització de l'empresa catalana

Hi ha moltes empreses competents al mercat, empreses que fan bé allò que fan. N'hi ha moltes menys de competitives, si per "competitives" entenem empreses que saben esdevenir una referència en el mercat, ser rendibles, anar aconseguint nous clients i sabent-los fidelitzar.

Són també moltes les empreses que valoren internacionalitzar-se o bé vendre o exportar productes i serveis a l'estranger. S'ho plantegen per diversificar el seu risc i crear oportunitats de negoci en altres països.

Les empreses catalanes tenen prou talent per ser competitives a escala internacional i la teoria sobre com internacionalitzar una empresa es coneguda, però la realitat és que podríem tenir més empreses internacionalitzades. Per què passa això?

Quan una empresa valora internacionalitzar-se sol tenir en compte motius econòmics o racionals per fer-ho o, més aviat, per no fer-ho: la manca de recursos econòmics i de temps, els costos d'oportunitat, la petita grandària de l'empresa, la manca d'una massa crítica o un procés de recuperació de la inversió massa lent i difícil d'aguantar, la dificultat per crear demanda, etc.

Per què, en canvi, hi ha empreses que, encara que siguin petites i tinguin una capacitat d'inversió limitada, són capaces d'internacionalitzar-se? Al nostre parer la clau rau en el seu caràcter i, sobretot, en la capacitat de gestionar la por al fracàs, el principal motiu, no reconegut, que paralitza els desitjos d'internacionalització de les empreses. La majoria ens fixem més en allò que podem perdre que en allò que podem aconseguir.

Tenir por és inevitable. Una empresa madura és conscient que la diferència entre l'èxit i el fracàs depèn de l'actitud. Saber gestionar la por ens permet pensar, des de la tranquil·litat, en allò que volem aconseguir. Les empreses amb por solen ser miops, centrades en el curt termini, i no inverteixen en la gestió nacional o internacional de la seva marca, l'assegurança de vida empresarial.