Aquest dimecres, dia de la llufa, és perfecte per escriure sobre l'enrenou que ha generat el logotip del Partit Demòcràta de Catalunya. Un asterisc amb un braç amb forma de quatre barres. Al minut de presentar-se en públic, al·luvions de crítiques han corregut per la xarxa, que si és una llufa, que si s'assembla al logotip de La Caixa, que si està copiat...
No m'agradaria ser a la pell dels creadors, siguin qui siguin, perquè estic segur que hi han posat tota la il·lusió del món i llegir a les xarxes aquest munt de mofes i crítiques no mola gens. No tinc ni idea de quin ha estat el criteri per seleccionar aquest logotip, però el que si sé és que ha estat a través d'un concurs públic en el qual s'han rebut més de 150 propostes i en què el guanyador s'emporta un premi 5.000 euros. És com si haguessis d'operar-te d'una apendicitis i convoquessis un concurs públic per escollir la millor proposta entre 150 metges.
Obama va guanyar les eleccions amb un equip de creatius i comunicadors de primer nivell que van ser contractats pel que sabien fer i no perquè guanyessin en un concurs. La seva campanya de publicitat s'estudia a les universitats de mig món i forma part de la història de la publicitat política. Aquí, en aquest país, la publicitat política és dolenta, molt dolenta, i per descomptat, mai no passa a la història.
No és gens difícil dissenyar logotips o dirigir campanyes polítiques (fins i tot jo ho he fet en diverses ocasions) el que sí és realment difícil, i aquesta és la clau, és que els partits i els polítics siguin capaços de no interferir en la feina dels creatius, imposar els seus criteris personals i que al final tot acabi en un "m'agrada / no m'agrada", quan el que està en joc no és el gust personal de ningú.
Si ets el dirigent d'un partit polític, o el president de qualsevol empresa, si us plau, no convoquis concursos. Reuniu-vos amb els professionals, parleu amb ells, decidiu el que més us transmeti confiança i deixeu-lo treballar.
El mateix que faries per operar-te d'apendicitis.