La millora del preu del deute català
06
de Febrer
de
2017
El rendiment del deute és un indicador de la salut financera dels Estats o de les empreses. Un rendiment més alt en comparació amb el d'emissors semblants ens parla de la relativament baixa confiança que molts inversors tenen cap aquest emissor. Si es vol comprar bons d'un Estat de què es creu que pot tenir dificultats per pagar els interessos compromesos o per tornar part del capital invertit, se li exigeix un tipus d'interès més alt.
El 31 de març de 2016, el rendiment del deute de la Generalitat, concretament el dels bons de venciment 2020, va tocar el seu nivell màxim, el 4,79%. En aquell moment, els bons espanyols de venciment semblant cotitzaven al 0,25%. Aquell percentatge de rendibilitat mostrava la desconfiança que es produïa cap al deute català. Els mercats consideraven que la situació de tensió entre l'Estat i la Generalitat posava en qüestió les línies de liquiditat estatals, bàsicament el FLA, i així ho indicava l'agència de qualificació creditícia Standard & Poor's.
Tanmateix, d'aleshores ençà els rendiments dels bons de la Generalitat amb venciment 2020 s'han anat reduint i, de fet, han iniciat el 2017 al 2,51%. La pregunta que ens hem de fer és a què es deu aquesta millora tan dràstica del preu del deute català. La premsa especialitzada ho atribueix a una reducció del risc que percep el mercat a causa de les ofertes de diàleg que vénen del Govern de l'Estat. Però, és ben bé així?
Si ens fixem en l'evolució dels rendiments del deute de la Generalitat, veurem que aquests, a partir dels esmentats màxims de març del 2016, es redueixen progressivament fins a arribar al 3,83% el 27 de juny, dilluns posterior a les eleccions generals que va guanyar el Partit Popular i moment en què encara ningú parlava de diàleg. Des d'aquesta data la progressió a la baixa és imparable i constant fins a arribar al 2,82% del 31 d'octubre, dia de la presa de possessió de Mariano Rajoy i en la qual encara tampoc ningú parlava de diàleg. L'Operació Diàleg comença poques setmanes després: el 21 de novembre El Mundo publica el titular "Santamaría abre oficialmente una etapa de diálogo con Cataluña". Aquell dia el rendiment dels bons de la Generalitat se situava en el 2,83%.
Actualment, el rendiment del deute català es troba al voltant del 2,46%, havent experimentat una espectacular davallada de 233 punts bàsics des dels màxims de març del 2016. D'aquests 233 punts de caiguda, 196 pertanyen al període que transcorre entre el moment d'aquells màxims fins a l'inici de l'Operació Diàleg, i els 37 restants, des d'aleshores fins al dia d'avui. Per tant, si acceptéssim que l'Operació Diàleg té algun efecte, aquest només seria responsable d'una millora de 37 punts bàsics sobre 233.
El que realment indica l'espectacular caiguda dels rendiments del deute català i, per tant, de la reducció de la percepció del seu risc per part dels inversors, és que els mercats han assumit, com fa Moody's en la seva darrera avaluació de la qualificació creditícia, que l'Estat seguirà subministrant liquiditat a la Generalitat, no pel deure ètic de tornar a l'Administració catalana el que prèviament ha recaptat dels catalans en forma d'impostos, sinó per interès propi: tot i que l'últim responsable legal dels bons catalans és la Generalitat, un impagament d'aquesta generaria una crisi financera de tal magnitud que acabaria arrossegant el deute de l'Estat i el mercat ho sap.
El 31 de març de 2016, el rendiment del deute de la Generalitat, concretament el dels bons de venciment 2020, va tocar el seu nivell màxim, el 4,79%. En aquell moment, els bons espanyols de venciment semblant cotitzaven al 0,25%. Aquell percentatge de rendibilitat mostrava la desconfiança que es produïa cap al deute català. Els mercats consideraven que la situació de tensió entre l'Estat i la Generalitat posava en qüestió les línies de liquiditat estatals, bàsicament el FLA, i així ho indicava l'agència de qualificació creditícia Standard & Poor's.
Tanmateix, d'aleshores ençà els rendiments dels bons de la Generalitat amb venciment 2020 s'han anat reduint i, de fet, han iniciat el 2017 al 2,51%. La pregunta que ens hem de fer és a què es deu aquesta millora tan dràstica del preu del deute català. La premsa especialitzada ho atribueix a una reducció del risc que percep el mercat a causa de les ofertes de diàleg que vénen del Govern de l'Estat. Però, és ben bé així?
Si ens fixem en l'evolució dels rendiments del deute de la Generalitat, veurem que aquests, a partir dels esmentats màxims de març del 2016, es redueixen progressivament fins a arribar al 3,83% el 27 de juny, dilluns posterior a les eleccions generals que va guanyar el Partit Popular i moment en què encara ningú parlava de diàleg. Des d'aquesta data la progressió a la baixa és imparable i constant fins a arribar al 2,82% del 31 d'octubre, dia de la presa de possessió de Mariano Rajoy i en la qual encara tampoc ningú parlava de diàleg. L'Operació Diàleg comença poques setmanes després: el 21 de novembre El Mundo publica el titular "Santamaría abre oficialmente una etapa de diálogo con Cataluña". Aquell dia el rendiment dels bons de la Generalitat se situava en el 2,83%.
Actualment, el rendiment del deute català es troba al voltant del 2,46%, havent experimentat una espectacular davallada de 233 punts bàsics des dels màxims de març del 2016. D'aquests 233 punts de caiguda, 196 pertanyen al període que transcorre entre el moment d'aquells màxims fins a l'inici de l'Operació Diàleg, i els 37 restants, des d'aleshores fins al dia d'avui. Per tant, si acceptéssim que l'Operació Diàleg té algun efecte, aquest només seria responsable d'una millora de 37 punts bàsics sobre 233.
El que realment indica l'espectacular caiguda dels rendiments del deute català i, per tant, de la reducció de la percepció del seu risc per part dels inversors, és que els mercats han assumit, com fa Moody's en la seva darrera avaluació de la qualificació creditícia, que l'Estat seguirà subministrant liquiditat a la Generalitat, no pel deure ètic de tornar a l'Administració catalana el que prèviament ha recaptat dels catalans en forma d'impostos, sinó per interès propi: tot i que l'últim responsable legal dels bons catalans és la Generalitat, un impagament d'aquesta generaria una crisi financera de tal magnitud que acabaria arrossegant el deute de l'Estat i el mercat ho sap.