La necessitat d'allò inútil i les empreses (II)
10
de Maig
de
2016
Act.
10
de Maig
de
2016
Les empreses que triomfen avui són les empreses que tenen com a missió veritable -i no solament com a missió pràctica-, la satisfacció profunda del client. Jo m'atreveixo a dir que com més humana sigui la necessitat satisfeta -o si més no, la manera de satisfer-la-, més possibilitats tenen l'empresa i el client d'aconseguir els seus respectius objectius: l'empresa, vendre, i el client, satisfer la seva necessitat sentint-se bé com a persona que mira pel seu benestar i el del seu entorn social i ambiental.
Com pot una empresa ajudar als seus clients des d'aquesta nova perspectiva que ens obre la necessitat d'allò inútil? La resposta és: anant més enllà de la funcionalitat dels productes que ofereix. Vegem-ho amb uns exemples.
A Bergen, ciutat del sud-oest de Noruega bolcada sobre un impressionant fiord, el director del funicular Floibanen, que ascendeix en sis minuts des de la ciutat a un punt des del qual pot contemplar-se una vista espectacular, explica que el seu principal competidor és IKEA. Després de la sorpresa inicial que aquesta explicació ens causa per tractar-se de negocis de sectors molt diferents, un ho acaba entenent: "Ambdues companyies ofereixen el mateix: passar el temps amb la família un dissabte o una tarda d'un dia laboral". I és que en tots dos casos, la visita en si mateixa té un "per què" per a la família que va més enllà de les vistes en el cas del funicular i més enllà dels mobles en el cas de IKEA.
Un "per què" que està molt en concordança amb les necessitats humanes que recull el Centre de Comunicació no Violenta, una organització sense ànim de lucre que classifica les necessitats humanes en set categories: connexió (acceptació, afecte, estima, inclusió, empatia, amor, entendre i ser entès, confiança…); benestar físic (aire, menjar, moviment, descans, expressió sexual, recerca); honestedat (autenticitat, integritat, presència); joc (alegria, humor); pau (bellesa, comunió, facilitat, equitat, harmonia, inspiració…); autonomia (elecció, llibertat, independència, espai, espontaneïtat); sentit (consciència, celebració de la vida, reptes, creativitat, descobriment, contribució, participació, aprenentatge, propòsit, esperança…).
Quan anem més enllà de la funcionalitat dels productes ampliant el focus a les necessitats humanes dels clients, apareixen preguntes contraintuïtives com la que planteja Procter&Gamble al seu equip mixt, -constituït no solament per enginyers i químics sinó també per antropòlegs i psicòlegs-, quan vol idear un nou producte. Així, en lloc de preguntar "com podem ajudar que els nostres clients mantinguin els banys i els terres nets", la pregunta que es fan és: "Com podem ajudar que els nostres clients recuperin els seus matins dels dissabtes?".
Quan un es fa aquesta segona pregunta, està impel·lit per una urgència major a trobar-li una resposta; perquè el benestar personal és una necessitat més important que deixar el terra net com una patena. A més, pensar en com gaudir d'un dissabte és més divertit -i tant o més reptador-, que pensar en com millorar un producte de neteja. I encara més: tots tenim respostes per a la pregunta sobre la millora dels dissabtes, mentre que per a la pregunta sobre la millora del producte, només els químics i els enginyers tenen respostes.
Crec que, malgrat tots els mals que assoten el nostre món actual, i malgrat que només falten 14 anys "pel 2030 dels néts de Keynes", el futur visionat per Keynes a Les possibilitats econòmiques dels nostres néts del qual parlava recentment és encara una realitat possible. I estic fermament convençuda que si ens centrem en l'ésser humà i els valors humans, i si sabem donar espai a allò inútil, vindran a nosaltres de manera natural la creativitat, la solidaritat i l'empatia que són necessàries per revertir la situació actual i aconseguir el benestar general de l'espècie humana.
Com pot una empresa ajudar als seus clients des d'aquesta nova perspectiva que ens obre la necessitat d'allò inútil? La resposta és: anant més enllà de la funcionalitat dels productes que ofereix. Vegem-ho amb uns exemples.
A Bergen, ciutat del sud-oest de Noruega bolcada sobre un impressionant fiord, el director del funicular Floibanen, que ascendeix en sis minuts des de la ciutat a un punt des del qual pot contemplar-se una vista espectacular, explica que el seu principal competidor és IKEA. Després de la sorpresa inicial que aquesta explicació ens causa per tractar-se de negocis de sectors molt diferents, un ho acaba entenent: "Ambdues companyies ofereixen el mateix: passar el temps amb la família un dissabte o una tarda d'un dia laboral". I és que en tots dos casos, la visita en si mateixa té un "per què" per a la família que va més enllà de les vistes en el cas del funicular i més enllà dels mobles en el cas de IKEA.
Un "per què" que està molt en concordança amb les necessitats humanes que recull el Centre de Comunicació no Violenta, una organització sense ànim de lucre que classifica les necessitats humanes en set categories: connexió (acceptació, afecte, estima, inclusió, empatia, amor, entendre i ser entès, confiança…); benestar físic (aire, menjar, moviment, descans, expressió sexual, recerca); honestedat (autenticitat, integritat, presència); joc (alegria, humor); pau (bellesa, comunió, facilitat, equitat, harmonia, inspiració…); autonomia (elecció, llibertat, independència, espai, espontaneïtat); sentit (consciència, celebració de la vida, reptes, creativitat, descobriment, contribució, participació, aprenentatge, propòsit, esperança…).
Quan anem més enllà de la funcionalitat dels productes ampliant el focus a les necessitats humanes dels clients, apareixen preguntes contraintuïtives com la que planteja Procter&Gamble al seu equip mixt, -constituït no solament per enginyers i químics sinó també per antropòlegs i psicòlegs-, quan vol idear un nou producte. Així, en lloc de preguntar "com podem ajudar que els nostres clients mantinguin els banys i els terres nets", la pregunta que es fan és: "Com podem ajudar que els nostres clients recuperin els seus matins dels dissabtes?".
Quan un es fa aquesta segona pregunta, està impel·lit per una urgència major a trobar-li una resposta; perquè el benestar personal és una necessitat més important que deixar el terra net com una patena. A més, pensar en com gaudir d'un dissabte és més divertit -i tant o més reptador-, que pensar en com millorar un producte de neteja. I encara més: tots tenim respostes per a la pregunta sobre la millora dels dissabtes, mentre que per a la pregunta sobre la millora del producte, només els químics i els enginyers tenen respostes.
Crec que, malgrat tots els mals que assoten el nostre món actual, i malgrat que només falten 14 anys "pel 2030 dels néts de Keynes", el futur visionat per Keynes a Les possibilitats econòmiques dels nostres néts del qual parlava recentment és encara una realitat possible. I estic fermament convençuda que si ens centrem en l'ésser humà i els valors humans, i si sabem donar espai a allò inútil, vindran a nosaltres de manera natural la creativitat, la solidaritat i l'empatia que són necessàries per revertir la situació actual i aconseguir el benestar general de l'espècie humana.