La necessitat d'allò inútil i les empreses
12
d'Abril
de
2016
Act.
12
d'Abril
de
2016
L'any 1930, John Maynard Keynes va escriure un breu assaig titulat Les possibilitats econòmiques dels nostres néts. Malgrat que aquesta peça va ser escrita en un món sumit en el primer any d'una depressió sense precedents, Keynes va ser capaç de desplegar a les seves pàgines les ales de la imaginació.
Una imaginació ni fantasiosa ni utòpica. Ben al contrari. Una realitat imaginada que creia possible, -en el 2030 per ser més exactes-, sempre que la humanitat fos capaç de fer els ajustos necessaris a una realitat econòmica que semblava haver agafat vida per si mateixa allunyant-se la finalitat per a la qual va ser creada: aconseguir el benestar general de l'espècie humana.
En aquest assaig Keynes escriu literalment que creu en "una humanitat que tornarà a ser capaç de valorar les finalitats per sobre dels mitjans i de preferir el que és bo al que és útil". Vaig llegir aquest assaig en els meus anys universitaris. I avui en llegeixo una referència en l'assaig de 2013 La utilitat de l'inútil (Acantilado, Quaderns Crema), de Nuccio Ordine. Ordine sosté que la utilitat d'allò inútil està a fer-nos realment humans. Dit en les seves pròpies paraules: "En els plecs de les activitats considerades supèrflues podem percebre els estímuls per pensar un món millor i transformar una vida plana, una no-vida, en una vida fluida i dinàmica, una vida orientada per la curiositat respecte a l'esperit i les coses humanes".
I sí, sempre ha estat vital, i avui és urgent, que tant com a individus com a espècie humana, recuperem la curiositat i l'amor per les coses humanes. Vivim un moment d'inflexió en el qual tant les empreses com les persones podem revertir aquest camí mecànic, -per no humà-, que ha pres l'economia en els últims anys.
Gràcies sobretot a l'adveniment d'Internet, la transparència s'ha imposat tant en el sector públic com en el privat.I les persones clients-consumidors, empoderats i organitzats, escollim comprar a empreses que ens lliurin continguts autèntics i que ens facin viure experiències autèntiques; experiències que, siguin fantasies o siguin reals, hagin estat dissenyades des de l'autenticitat, des del desig veritable de dignificar-nos en la nostra individualitat i també des del desig veritable de, fent servir de nou les paraules d'Ordine en el seu Manifest, "fer-nos recuperar la curiositat i l'amor per les coses humanes".
Una imaginació ni fantasiosa ni utòpica. Ben al contrari. Una realitat imaginada que creia possible, -en el 2030 per ser més exactes-, sempre que la humanitat fos capaç de fer els ajustos necessaris a una realitat econòmica que semblava haver agafat vida per si mateixa allunyant-se la finalitat per a la qual va ser creada: aconseguir el benestar general de l'espècie humana.
En aquest assaig Keynes escriu literalment que creu en "una humanitat que tornarà a ser capaç de valorar les finalitats per sobre dels mitjans i de preferir el que és bo al que és útil". Vaig llegir aquest assaig en els meus anys universitaris. I avui en llegeixo una referència en l'assaig de 2013 La utilitat de l'inútil (Acantilado, Quaderns Crema), de Nuccio Ordine. Ordine sosté que la utilitat d'allò inútil està a fer-nos realment humans. Dit en les seves pròpies paraules: "En els plecs de les activitats considerades supèrflues podem percebre els estímuls per pensar un món millor i transformar una vida plana, una no-vida, en una vida fluida i dinàmica, una vida orientada per la curiositat respecte a l'esperit i les coses humanes".
I sí, sempre ha estat vital, i avui és urgent, que tant com a individus com a espècie humana, recuperem la curiositat i l'amor per les coses humanes. Vivim un moment d'inflexió en el qual tant les empreses com les persones podem revertir aquest camí mecànic, -per no humà-, que ha pres l'economia en els últims anys.
Gràcies sobretot a l'adveniment d'Internet, la transparència s'ha imposat tant en el sector públic com en el privat.I les persones clients-consumidors, empoderats i organitzats, escollim comprar a empreses que ens lliurin continguts autèntics i que ens facin viure experiències autèntiques; experiències que, siguin fantasies o siguin reals, hagin estat dissenyades des de l'autenticitat, des del desig veritable de dignificar-nos en la nostra individualitat i també des del desig veritable de, fent servir de nou les paraules d'Ordine en el seu Manifest, "fer-nos recuperar la curiositat i l'amor per les coses humanes".
Les empreses que triomfen avui són les empreses que tenen com a missió veritable -i no solament com a missió pràctica-, la satisfacció profunda del client. Jo m'atreveixo a dir que com més humana sigui la necessitat satisfeta -o si més no, la manera de satisfer-la-, més possibilitats tenen l'empresa i el client d'aconseguir els seus respectius objectius: l'empresa, vendre, i el client, satisfer la seva necessitat sentint-se bé com a persona que mira pel seu benestar i el del seu entorn social i ambiental.